Palau d'absències (VI)
Tardes daurades flueixen calmoses
i lleus es decanten als pous del capvespre.
Blau miralleig de les ones i blau obscur del cel
fonent-se en un crit.
Cap campana no retorna
les hores finites que cauen
als pous de l’oblit.
Però en l’horitzó amb tornasols que ara es
tanca
s’encenen guspires que trenquen
el vel de la nit.
Palau
d'absències
Institució Catalana de la Dona, 1993
Més sobre l’autora, ací
SONGS IV
Thy fingers make early flowers of all things.
thy hair mostly the hours love:
a smoothness which
sings,saying
(though love be a day)
do not fear,we will go amaying.
thy whitest feet crisply are straying.
Always
thy moist eyes are at kisses playing,
whose strangeness much
says;singing
(though love be a day)
for which girl art thou flowers
bringing?
To be thy lips is a sweet thing
and small.
Death, Thee i call rich beyond wishing
if this thou catch,
else missing.
(though love be a day
and life be nothing,it shall not stop
kissing).
---
CANÇONS IV
Els teus dits fan flors primerenques de tot.
els teus cabells els estimen més les hores:
una placidesa que
canta, tot dient
(encara que l’amor no dura sinó un dia)
no temis, anirem a festejar el maig.
vaguen els teus llarguíssims peus fràgils.
Sempre els teus ulls humits juguen a besar,
la seva estranyesa diu
molt; cantant
(encara que l’amor no dura sinó un dia)
a quina noia portes flors?
És una cosa dolça i petita que els teus
llavis
siguin.
Mort, a Tu et dic rica més enllà del desig
si t’apoderes d’això
i perds la resta.
(encara que l’amor no dura sinó un dia
i la vida és no res, no s’acabaran els
besos).
(a) poemes
El Gall Editors, 2007
Més sobre l’autor, ací
[Traducció d'Alfred Sargatal]
ÀNIMA
EN PAU
No
només l’essència de l’essència
sinó
també l’arrel que aboca vida
que puc
intuir entre la ceguesa
i
l’enlluernament i l’avenir.
No
només la vida sinó la llum,
i més
encara, l’oblit de l’insomni.
I
desballestar metàl·liques nits
en
aurores que esquincen la foscor.
I
respirar amb força i obrir els ulls
als
colors de les frenètiques hores.
Cercar
el camí dolç de la memòria
en
fulles seques de temps aturat.
I sentir
el batec del cor que anuncia
desitjos
i afanys en la llarga espera
de les
hores dels murs emblanquinats
assedegades
en somnis possibles.
I
saber-me principi i fi de mi.
Dins de
Mostra poètica Maria Carme Arnau i Orts
Editorial
Alamida, 2025
PASSAT PLUSQUAMPERFET
Marxaves amb la RENFE pels túnels de les costes
i cada forat negre et duia els espectres,
de nou cap a l’ahir, perfecte d’equilibri
per hores que somiàveu, ingenus i magnànims.
De por que el dany no truqui, retreta en la penombra,
trencaves el present desconnectant el mòbil.
Vida
meva
Viena edicions, 2000
Més sobre l’autor, ací
Asseguts a la fresca
De fons “These Memories” de Hollow Coves.
Encara sents l’eco del xut de l’òliba
que ens esguardava des del teulat, les nits
adolescents, asseguts a la fresca.
Encara veus la plaga de llagostes
com se’ns arrapen als cabells i a la cara
sota la llum dels pocs fanals encesos.
Encara pots reviure aquelles hores
al voltant del portal del ferrador
en què et delies de seure cara
a cara amb la xiqueta del poble del Portell,
i us esguardàveu tan delicadament
com si us freguéssiu la flor de cotó en pèl
de dalt a baix per les ninetes fosques.
Les nits d’agost enganyàvem el temps
i la felicitat era tan dolça
com el nadó de llet que s’adormia
al mugró de sa mare.
Desembre de 2019
Retorn a l'alba. Diari d'un aprenent d'ocell (2019-2023)
Pagès Editors, 2024
Més sobre l'autor, ací
CELOBERT
Llit de llum, la nit.
Silenci intermitent d’estrelles.
Hores mudes de temps
respiren la cadència d’un ensomni.
En el fons del dia, la nit
com un cos destapat sota la pell.
La nit de veu com una reflexió,
una intempèrie.
Port de la llum, la nit
en celoberts de pau.
Espai Fugaç
Edicions Brosquil, 2004
Més sobre l'autor, ací.
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Silenci
Silenci del moment, silenci de les hores,
de les prades, dels cims i dels llacs,
mudesa de la cambra tancada,
silenci del solemne vol de l’àguila,
tàcita i secreta còpula en la nit,
silenci de l’espera, angúnia muda,
silenci de l’Espai on rodola l’aeròlit,
dolor silenciós davant l’incògnit,
culpable silenci pel destret causat,
entotsolades hores del captiu,
pou de mutisme de la ciència,
august silenci de la mare morta,
atresorat silenci del poeta.
Atresorat silenci
Pagès Editors, 2023
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
No queda alè.
Les hores són vermelles
i el sabor metàl·lic del temps
engabia somnis en bressols de cristall.
Trenquem papers, arrasem promeses,
ens alimentem dels fum recremat
que altres boques no desitjaren.
Ens arranquem els llavis
i traiem a poc a poc el filferro
que ens ocupa les entranyes.
Silvestre Vilaplana i Bernés
Bagatge de tenebres
Tabarca llibres, 2008
El sol que entre esglai
i esglai entra
fereix la nostra intimitat
preservada no sé per què.
Despertar-me i passejar
pel teu cos; res més.
Que les meves hores
sempre s’esllavissin per cossos estimats.
Que els meus poemes
—escrits mentre descanso—
tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra
havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca
i el llit és desplegat.
Dits tancats. Antologia 1978-2018
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací
Si la mar
deixa córrer l'onada
no mes enllà dels límits del retorn,
talment el pèndol
que va i ve dins la caixa sonora de les hores,
ara que sóc fill d'un silenci,
per què no
retenir el plor
i engrunsar
el record de cada llàgrima?
I amb el plor habitaré
la meua solitud!
Poemes
Reduccions; revista de poesia núm. 52, 1991
Més sobre l'aut0r, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
