 |
| (Getty images) |
Un dia gelat.
Un sol fred.
Un blanc alè.
Però aquell divendres no estàvem segurs
què havíem de celebrar i què lamentar,
perquè es commemorava alhora
el Dia en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
i el solemne aniversari de Mozart.
La nostra memòria no sabia què fer.
La nostra imaginació estava perduda.
El ciri a l’ampit plorava
(ens van demanar que encenguéssim espelmes),
però dels altaveus arribava la música tranquil·la
del jove Mozart, rococó,
l'època de les perruques argentades, i no dels cabells grisos
que vam conèixer a Auschwitz,
època de grans vestits, i no de la nuesa,
de l'esperança, i no de la desesperació.
La nostra memòria no sabia què fer,
la imaginació es perdia en conjectures.
Però aquell divendres no estàvem segurs
què havíem de celebrar i què lamentar,
perquè es commemorava alhora
el Dia en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
i el solemne aniversari de Mozart.
La nostra memòria no sabia què fer.
La nostra imaginació estava perduda.
El ciri a l’ampit plorava
(ens van demanar que encenguéssim espelmes),
però dels altaveus arribava la música tranquil·la
del jove Mozart, rococó,
l'època de les perruques argentades, i no dels cabells grisos
que vam conèixer a Auschwitz,
època de grans vestits, i no de la nuesa,
de l'esperança, i no de la desesperació.
La nostra memòria no sabia què fer,
la imaginació es perdia en conjectures.
Adam
Zagajewski
Mano invisible
Ed. Acantilado
(traduït al castellà per Xavier Farré)
Mano invisible
Ed. Acantilado
(traduït al castellà per Xavier Farré)
Traducció
feta per mi des del castellà
Entrades
