[HEM DESCOBERT LA MAR,...]

 

(Imatge pròpia)

Hem descobert la mar,

sentim el dolor present,

la certesa de saber-nos absència,

i el temps desfet en una boira fosca.

 

Vivim tastant el regust

imaginable d’un instant etern.

 

Vivint allunyant-nos

de l’esperança d’una manera

profunda i irreparable.

 

Maria Carme Arnau

La impermanència de l'ésser

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autora, ací

CREIXEN REMORS

(Imatge pròpia)

CREIXEN REMORS

Es perd la intensitat

en els colors del capvespre

fins fer-se tènue,

quasi imperceptible.

Després,

       vindrà la nit,

l'alba, el migdia...

i, a les palpentes,

tomaràs a somiar,

a escriure esborranys

sobre el futur,

amagatalls d'un horitzó

imprecís,

            combatut,

de bat a bat,

amb la sang,

com el guerrer

que esdevé la glòria

ribetejada d'impossibles.

Maria Carme Arnau i Orts

Paraules sota la pell de l'univers

Ed. Tabarca, 2012

Més sobre l'autora, ací

MAR AÏRADA

(Salar d'Uyuni. Imatge no identificada presa de la xarxa)

MAR AÏRADA

Es difícil posar-li nom a la set i a la sal en les cordes del cor. Una part profunda del meu ésser volia ser protegida. Què cal donar o retindre de nosaltres mateixos? Sovint m'han arrupit. No vull estar condemnada a desenvolupar closques resistents. La vida és un cant d'aprenentatge on hem d'anar obrint-se pas sota un sol entelat. A vegades, tanta foscor acumulem que oblidem que més enllà dels ulls, hi ha alegria en la brisa, en el somriure afable, en aquella abraçada càlida, protegint la pell. Els anys no es poden descabdellar. Mire la mar i sempre hi ha un espai buit que batega per ser omplit en cada alba.

Maria Carme Arnau i Orts

En el principi la set i la sal

Ed. Meteora, 2019

Més sobre l'autora, ací

DIES

(Imatge pròpia)

DIES

Aquell dia

Instal·lada dins del silenci

només els records

centellejaven en l'aigua.

Aquell dia

les ones van rebentar

el ventre de la mar.

(Sempre

allò mes dur, potser

remar contra corrent,

oblidar, fins i tot

fer-se els màrtirs)

Aquell dia

sentia dintre dels ulls

créixer gavines

com un desig,

cavalcant les ones

i esquivant huracans.

Maria Carme Arnau i Orts

En el desert dels meus ulls

Viena Edicions, 2009

Més sobre l'autora, ací i ací

BRISA

(Imatge pròpia)

BRISA

Aquesta immensitat de cel i aigua

que tenyeix de blau el paisatge.

Replecs de mar, delicadíssims,

matinada de platja,

balandregen les ones al compàs del record.

Camine entre brises de sol i sorra,

una vela blanca s’estremeix a l’horitzó.

Només sóc uns ulls que observen l’univers.

No sé què hi faig en aquest indret,

no sé on em porten els meus passos.

La veu s’enfila en un crit ferit de gavina,

no entenc el món que m’envolta

i em commou no entendre’l.

La mar, tanmateix, continua la seua remor.

Els ulls se m’omplin de sal,

com aquestes paraules, quasi res

essencial depèn de nosaltres,

la carícia d’aigua tèbia o freda succeeix al pas.

Maria Carme Arnau i Orts

En el decréixer de la pluja

Cossetània Edicions (Quaderns de la font del cargol), 2017

Més sobre l'autora, ací i ací

INSTANTS

(Imatge pròpia)

INSTANTS

En la geografia dels meus ulls:
la platja, la cremosa sorra cedint
sota els gemecs dels peus,
la serenor del cel, el vent
que al caient de la vesprada
remou l'oratjol, i la mar
on tastar el gust
indesxifrable de la llibertat.

Maria Carme Arnau i Orts

Totes les mars són una sola mar

Tàmdem Edicions, 2005

Més sobre l'autora, ací i ací

UNGLES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La ciutat;
només la teua mirada
arrapant-la
amb feréstega rebel·lia.
Escoltant el dolent
tecleig dels sobreviure
a un temps on les impotències
s'engulen
el goig dels somnis. 

Maria Carme Arnau Orts

Clissar les hores

Ed. 7 i mig, 1998

Més sobre l'autora, ací i ací