[NI ESTELS NI LLUNA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ni estels ni lluna en bosc de serps.

l'hostal és buit, la porta closa

passejo interrogants

a l'ombra del castell del desconcert.

 

lladrucs,

cap més resposta.

per què n'hauria d'esperar alguna altra?

jo sóc la lletra que comença el joc,

i en reconec la por i el que m'hi jugo.

 

camino de punteres

pel vidre de la llum que filtra el dia.

Francesc Garriga Barata

Tornar és lluny

Edicions Proa, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací

[MANTINC...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mantinc

un sord diàleg

amb el silenci

com perfum

de mimosa

tofuda.

La meva raó

no coneix

resposta,

però cada cor

té deu formes

de bategar

i no hi ha

cap veritat

que no tingui

set cares.

Maria Oleart

M'empasso pols quan beso la terra. 

Ed.  Moll, 1983

Més sobre l’autora, ací

PISTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PISTES

Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar
si ens condemnava allò que era igual
o bé la diferència és la culpable.
L’amargor com una pista em porta a tu,
que ets a la cuina i amb la cullera dissols
el sucre que ja no em despertarà.
Del teu gest no es desprèn una resposta,
tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t:
Jo no tinc ales perquè els omòplats
tornen a ser omòplats si tu no els mires.
I tu que no tens esma per volar.
De tan a prop del terra, ja no caurem.

I estimar és caure.

Mireia Calafell

Costures

Viena Edicions, 2010

Més sobre l'autora, ací

NO HI HAURÀ MAI NINGÚ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NO HI HAURÀ MAI NINGÚ 

Els alquimistes 
i poetes d'Al-Andalus 
consideraven la Terra 
l'encarnació d'una dona 
que era la Lluna 
i els mamelucs eren 
un cos format per esclaus 
que assoliren el poder a Egipte, 
que sis segles més tard 
serien derrotats per Napoleó 
i els quals no foren exterminats 
fins a començament del XIX, 
en iniciar-se la davallada 
de la Sublim Porta o la Porta, 
nom del palau del gran visir 
dels soldans a Constantinoble 
i denominació aplicada 
al govern de l'Imperi otomà 
i al seu aparell d'estat. 

De seguida una desena 
de xicots van sortir de l'era 
de la masia abandonada 
i n'esperaren una resposta. 

Bo i dret sobre les dues cames 
vora unes herbes glauques, 
oh lector, t'acabes de deixondir!

Carles Hac Mor

No em cap al cap

Ed. Perifèrics / Baltar, 2000

Més sobre l'autor, ací i ací