(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Fresc
Si em fóra dat d’escriure com escriuen
les poetes, ho faria amb els colors
exuberants i xops de la vesprada
que em regalima, a tall de vena oberta,
cuixes avall, fins als turmells i més
avall encara.
Sobrevisc com puc,
i una nit rere l’altra, amb la cadència
constant i lúbrica d’una ungla esmussa,
rosego el guix que em revesteix
de cap a peus i enalteixo la dona
primigènia, que duu tot un món,
ben assegut, damunt dels seus malucs.
Atàviques feres
Cossetània Edicions, 2009
Més sobre l’autora, ací
Entrades
