EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Infant. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 d’agost del 2025

SOMNI


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
 

Somni

 

He vist com caminava per la boira. 
El sol s’havia post sobre l’infant. 
Ell no sabia encara quin camí 
l’emportava, a quin lloc abandonat. 
Per la nit, cap estrella traspuntava 
entre els núvols plomissos i aturats. 
Cada cop més, l’infant s’esgarriava, 
però sempre seguia més avant. 
Cremaven en la neu unes petjades, 
com fil de llum sobre vellut nacrat. 
Semblava aquell infant una atzarosa 
barca, perduda enmig de l’oceà. 
Només la neu i el gel vestia els arbres 
del somni on s’ha perdut aquell infant. 
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren 
i brillen amb bellesa extravagant. 

 


Joan Mahiques Climent

Pedra foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans    

Documenta Balear, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací

dilluns, 11 de juliol del 2022

[AHIR LES PAPALLONES EREN TAQUES DE LLUM...]


 (Imatge pròpia)

A Isabel, morta als tres anys,

seduïda pel misteri de l’aigua

 

Ahir les Papallones eren taques de llum

fent equilibris

sobre els fils invisibles de la primavera.

 

Ahir els infants del meu món

eren com una lluna creixent

que tanca els ulls i somriu juganera.

 

Ahir en el prat del record

passejava, entre d'altres,

la seua tendra mirada riallera.

 

Tot era ahir. Tot era.

 

Rosa Serrano

Paraules de vides

Edicions Bromera, 2000

Més sobre l'autora, ací 

divendres, 19 de juny del 2020

L'INFANT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L’INFANT

Abans de tenir pressa, abans d’inventar l’hora,
abans dels dinosaures, de Tarzan, dels darwinistes,
abans dels metros, dels llaguts i dels trineus,
abans del mar, conqueridor sense cronistes,
i dels estels parant la taula dels desficis,
abans dels savis, les presons i els coliseus
i tota terra d’artificis,
quan tot era un mantell de buit molt fi
i el negre un sol color sense cap vora
aquest dolor d’infant que plora
ja era aquí.

Carles Torner
Vint-i-set Nadals i un rei
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autor, ací