SOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Somni

 

He vist com caminava per la boira. 
El sol s’havia post sobre l’infant. 
Ell no sabia encara quin camí 
l’emportava, a quin lloc abandonat. 
Per la nit, cap estrella traspuntava 
entre els núvols plomissos i aturats. 
Cada cop més, l’infant s’esgarriava, 
però sempre seguia més avant. 
Cremaven en la neu unes petjades, 
com fil de llum sobre vellut nacrat. 
Semblava aquell infant una atzarosa 
barca, perduda enmig de l’oceà. 
Només la neu i el gel vestia els arbres 
del somni on s’ha perdut aquell infant. 
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren 
i brillen amb bellesa extravagant. 

 

Joan Mahiques Climent

Pedra foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans    

Documenta Balear, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací

EL PALESTÍ

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL PALESTÍ

A M. S.

 

I

Recordes

com vaig assaltar el teu obrador al souq de Damasc?

Com sempre assalte la vida

a cops d´un desig transeünt d´esperances

I com els teus ulls m´assaltaren l´ànima?

A cops d´un desert transeünt de silencis

Ho recordes ja?

 

I que refeies l´orografia del teu país a cançons espatllades?

I que volies colorejar-les en la memòria infidel del món?

En la memòria dels qui s´exilien els uns dels altres?

 Ho recordes ja?

 

 II

Amb un punteig sord t´arriben

des de la foscor del temps

les mans tímides de la mare

en l´exaltació del pa

els braços ferms del pare

en el cor de les pregàries

les cames dels germans

aparellant-se a onades violeta

els volteigs de gessamí tendre

en els peus de les germanes

 

I també el primer llamp de primavera

i les primeres ombres d´estiu a migdia

i les primeres bombes

i la primera por

i també el primer tren de l´exili

 

I els carrers camí d´escola

enrere definitivament

i l´arbre de la plaça enfront de casa

i les roses de te enfilant-se per la llinda de la porta

i les teues cametes camí amunt de la tanca

fugint de la mainada

i els genis benèvols de la nit botant a sobre teu

amb fils de contes

teixidors infatigables

bé que ho saps

de Les mil i una nits

 

Ho vas recordant ja tot?

 

III

I recordes quan vaig seure

finalment al teu costat?

I que et preguntava?

I que em contestaves encara innocent

a cops de mà sobre el paper?

a cops d´ulls deshabitats?

 

Recordes

quan vaig descansar dels mots

sobre la solitud dels teus llavis?

Sempre viatgers remots de la còlera

sempre fustigant la por

sempre bandejant caravanes per curses de bogeria

 

I que en la nit els meus dits liquaren el desassossec del teu cos?

I que entre els meus malucs tombares tota la pena?

Ho recordes?

 

I que també en la nit vaig ensumar en la teua pell

la pell de tots els exiliats?

I en el desordre de les teues llàgrimes

les llàgrimes de tots els exiliats?

I en l´escuma del teu rostre el rostre

de tots els exiliats?

I que mentre dormies vaig polsar la teua orografia

ja refeta?

Ho recordes tot?

 

 IV

Et deixe mots amics sense fronteres

mots d´estrangera com tu

forastera del teu poble

foraster tu del meu poble

dugues-los als teus

dugues-los al teu país

a les seues brises blaves

a les seues pedres negres

als seus lliris

 

Al seu desert que sempre t´acompanya

al desert que compartim tots els exiliats

els uns dels altres

al desert definitiu

al que buidarà a cops de sorra la memòria infidel del món

 

Pepa Úbeda

La meua frontera

Editorial Columna, 2010

Més sobre l’autora, ací

[EL COR:]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Els infants de l’amor són els més bells
Chamfort

 

El cor: 
−I els infants indesitjats? 

D’un inconegut Olimp, cauen
ànimes solitàries,
d’ulls amortallats, 
de dolor callat...

Que el moll de l’os se sap inestimat: 
només és un, 
amb el cos que, a disgust, l’acull.

La remor amenaçant que dóna vida
excita, però, l’ardorós desig de ser: 
i l’habitant de la cambra dura,
en voler durar, s’endurirà... 

 

Marta Giné Janer

I anem de fred en fred, sense pensar-hi.

Edicions Saragossa, 2016

Més sobre l’autora, ací

EN ACABAT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN ACABAT

 

En acabat, plegar el para-sol,

engiponar-ho tot dins de la bossa;

a les mans, el poal, la pala i el rasclet.

El matalàs, amb les cadires...

L’ardència, en retornar,

de les herbes borreres i l’asfalt,

els plàstics bleïdors del cotxe.

 

No és pas això que en acabat

vols recordar del ritu sinó el gust

salat i fresc de l’aigua, la visió

dels primers mars en arribar

al passeig marítim, l’alegria reflectida

—més que res devia ser la teva—

en el rostre dels pares i germana.

 

O quan, a casa, la pell febrosa s’amorosia

amb les compreses d’aigua amb vinagre

de la mare en la tebior amable de la cambra.

Després de la dutxa,

en acabat, et mostres indulgent

amb aquest bàrbar costum d’anar a la platja

perquè l’avior més infrangible

és la d’haver-se sabut estimat.

 

Josep Cuello Subirana

Bensenes, el temps

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

FRAGMENT DEL 8é CAPÍTOL (10)

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fragment del 8è capítol (10)

 

Feliç qui va ser jove en jovenesa,

feliç qui, quan tocava, ha madurat;

qui, suportant-ho, a poc a poc s’avesa

al fred de viure i a l’edat;

qui, rebutjant quimeres vanes,

no fuig les gernacions mundanes;

qui, als vint, és petimetre i presumit

i, als trenta, es veu casar amb un bon partit

i s’allibera, en fer els cinquanta,

de tots els deutes i els encàrrecs;

qui ateny renom, diners i càrrecs

quan l’hora justa l’hi decanta;

de qui dirà sempre la gent:

en Tal és un senyor excel·lent.

 

Aleksandr Puixkin

Eugeni Oneguin

Club Editor, 2019

Més sobre l’autor, ací

[Traducció d’Arnau Barios]

[ARRIBÀREM A L'ESTACIÓ...]

 

(Imatge pròpia)

Arribàrem a l'estació a les 4.15.
Fora, déu estava tristíssim
perquè a les esglésies es feien sermons d'amor
i, després, molta gent els escoltava
tenia por de vendre a preus massa baixos
allò que tots necessitàvem per viure.
I amb aquesta por
esdevenien rics. Eren els nous rics
que exhibien llurs automòbils
i llurs prostitutes
enfront dels altres homes
que cada dia morien una mica més
sota el treball servil mecànic,
Un sac buit.

 

Guillem Viladot
Urim tummim dins “Obra poètica II” 

Edicions del Mall, 1986.

Més sobre l’autor, ací i ací

FLAMA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Flama

 

Fa un fred d’abisme i tu t’has entestat

a despenjar el poema de l’armari.

T’hauràs d’embolicar amb el seu escalf,

baixar a la cuina, fer-te un te i sentir

aquesta tremolor que et té desperta,

sentir-la fins que el foc te la transmuti

i els mots que es resisteixen i que sagnen

es vessin com un magma dintre teu,

amb l’èxtasi del crit, potser com plor,

potser com una súplica nocturna.

Fa un fred d’abisme i tu, avui, ets flama.

 

Alba Badal Mange

El tacte d’un hivern

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

POEMA AMB DATA (CXXIII): [25 de JULIOL]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

25 de julio

 

Había atisbado

telarañas negras

extendidas bajo la colcha;

 

había sentido

un escalofrío incierto

cuando elevaba el tono

alzando las poderosas manos con ira

o golpeando la mesa con los puños.

 

Me había atravesado

como un fantasma gélido

la fina hoja de un sable

en las entrañas

cuando ensordecían los gritos.

 

Pero nunca, hasta ahora,

había experimentado

este calor seco

que abrasa, ahoga y estrangula

cerrando la garganta

y anulando las ganas de hablar.

 

--- 

25 de juliol

 

Havia entrevist

teranyines negres

esteses sota el cobrellit;

 

havia sentit

un calfred incert

quan elevava el to

alçant les poderoses mans amb ira

o colpejant la taula amb els punys.

 

M'havia travessat

com un fantasma gèlid

la fina fulla d'un sabre

a les entranyes

quan ensordien els crits.

 

Però mai, fins ara,

havia experimentat

aquesta calor seca

que abrasa, ofega i escanya

tancant la gola

i anul·lant les ganes de parlar.

 

María Jesús Fuentes

Hebras de una hoguera

Editorial Cuadernos del Laberinto, 2014

Més sobre l’autora, ací

[Traducció al català feta per mi]

VOLUPTAT DE L'ENYOR

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VOLUPTAT DE L'ENYOR

Tenacíssima, càndida enyorança,
fillola del desig i la recança,
trista amorosa de l'amor que es frisa,
crida els estels, besa la brisa!

Puresa del record extenuant-se
en el miratge d'una pàtria grisa,
feta del somni que matisa
el roig, el blau i el blanc de França.

L'àngel t'inspira i et manté el diable,
oh febre miserable
d'un dolorós i delitós amor,

tan prenedor, que un dia, per ventura
honor refet i llar segura,
enyoraré l'enyor.

Pere Quart (Joan Oliver)

Saló de tardor

Edicions Proa, 1975

Més sobre l'autor, ací

GENISTA SCORPIUS II

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GENISTA SCORPIUS II

 

Qui collirà la flor de l’argelaga?
Qui en farà rams?
Qui la durà a taula?

Un, que té només els dits per agafar-la.
Un, que ve amb les mans.
Un, que per franquejar
la gravetat funesta de l’espina
haurà d’alçar

 

Lala Blay

Abstància

Ed. Pont del Petroli, 2016

Més sobre l’autora, ací i ací