UN BLOG DEDICAT A LA POESIA, DESTINAT A LA IMMENSA MINORIA

EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

divendres, 11 d’abril del 2025

COM VE UN POEMA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com ve un poema

 

La llei de gravetat no fa poemes.

Els versos deixen ditades hepàtiques,

un solc de segles desconeguts,

un esquitx d’ànima i, quan maduren,

fan pontar la branca. Ningú explica

per on i com venen els poemes.

Sabeu què? Que vinguin d’allà on sigui

si tenen una mare, si ovulen i consagren,

placenta enllà, transsubstancials.

I si honoren la paraula, si la honoren,

donem-los tipografia ígnia i desem-los

entre el dret romà i la geometria.

 


Valentí Puig

Llum enemiga

Pagès Editors, 2025

Més Sobre l’autor, ací

dimarts, 8 d’abril del 2025

PREGÀRIA SOBRE EL BANC DEL PARC GÜELL

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Pregària sobre el banc del parc Güell

 

El cel és alt de tan blau. El mar hi puja sense fi.

Tu n’ocupes la part alta. Jo vago cec per l’ací.

Deixa que el banc arrenqui el vol

i amb cor dejú, t’amoixaré el llom.

Blanc, blau és el mantell, la pell

per al teu preuat amic.

 


Patrick Gifreu

Barcelona sense data

Editorial Café Central, 2025 

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 5 d’abril del 2025

GAROINA

 


(Imatge no identificada presa de la  xarxa)

Garoina

 

La pell primera era d’escorça, tu

hi posaves la mà, el palmell tan tebi.

Però te n’oblidaves, contemplaves

el cim de la muntanya enllà del bosc.

 

La segona era feta d’adamàntium:

l’aeròlit solcà, ardent, l’atmosfera

i per obra de l’home esdevingué

aquesta superfície impenetrable.

 

La tercera, de fina cel·lofana

transparent, crepitava a l’embat mínim

de qualsevol cop d’aire, o cap alè.

 

A dintre, la garoina migpartida

parava la carn lassa de la nafra

al rasclet inclement de la cullera.

 


Jordi Mas

Cants d’amor advers

Editorial Café Central, 2024

Més obre l’autor, ací

dimecres, 2 d’abril del 2025

FEBRER

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


FEBRER

 

Febrer de tranquil·litat
llebeig mut dens de salina
ocells blaus als farallons
la lentitud del far fals
horitzó amb vaixells de càrrega
verni de llim de petroli
el tremolor insolent
les llisses a la deriva
remor de llaüt anònim
l’olor humil a les mans.

 


Joan Perelló

Hivern humil

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 30 de març del 2025

EVA, DES DEL DESHÀBITAT

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EVA, DES DEL DESHÀBITAT

 

ja no me’n queden pas, d’absències

MANEL MARÍ

 

Soc

        allò que callo.

 

Memòria insatisfeta que ja no

troba el bes dels bàlsams i no obstant

persisteix a cercar-lo com qui planta  

                 cara a la mort.

 

Viure va ser desmentir el deshàbitat.  

Temptar el mot com qui tempta la pell.

I ara què, si ja no diu el mot

                 l’olor de farigola?

 

A penes soc allò que callo en dir-t’ho.

De mi a tu un silenci transhumant.

No la paraula: és ara el teu silenci

                 el que genera espais.

 

                 Un aquí nou

quan el silenci meu sabrà trobar

                 el teu silenci

des d’on caldrà provar de rediviure.

 

Per a Eva Llorenç Celades


Maria Josep Escrivà

L'alegria de l'oblit

Edicions 62, 2025

Més sobre l'autora, ací




dijous, 27 de març del 2025

FERIDES

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ferides

 

Si llegir-nos idees té una dimensió militant —la paraula escrita és un acte i l’acció s’encamina a la bellesa implacable de la justícia social; si explorar-nos el cos té una dimensió aventurera —la pell és la selva, la llengua és exòtica i el desig ja no viu assetjat i es manifesta com vol; si passa això i passa allò, venir fins a tu per rentar-te les ferides del peu és una mena d’amor que té una dimensió quasi bíblica i, per això, sanguinària, revolucionària i eròtica.

 

Blanca Llum Vidal

Tan Bonica i tirana

Proa Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

dilluns, 24 de març del 2025

EXILIS

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EXILIS


La lluna és la meva mare. No és tan dolça com Maria.

Sylvia Plath

 

Hi ha mots que són exilis, llums molt fredes.

Hi ha tants buits infinits que són roents

i ens tornen ombres.

Quan la tendresa corca la memòria,

tots els records reposen

en espais desvalguts.

I amb tot, faig poms de flors del desconsol:

                         Sempre has estat com jo volia

 


Carme Cruelles Rosales

Caldrà la pluja

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autora, ací

dissabte, 22 de març del 2025

[VENIA LA NIT...]

 


(Iamtge pròpia)

Venia la nit

i era un cau de silencis,

de dubtes esglai i tendres

ofegats en el mar tenebrós

d’un futur immens i inexpugnable.

 


Marc Granell

Mastaba

Edicions Bromera, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

dimecres, 19 de març del 2025

CONTRACOR

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Contracor

 

La bellesa agònica dels estius que vam viure. La terra molla de pluja. El camí de grava que voreja les tombes i la certesa muda que no serem res. La silueta flamejant dels xiprers. El silenci que emmarca tot de preguntes sense resoldre. Els nervis de la fulla, fràgils com una il·lusió perduda. La llum pastosa de novembre que ens travessa els cossos i ens peixa l’ànima. I fer camí, encara que sigui a contracor.



Ricard Garcia López

Les hores ferides

Pagès editors, 2025

Més sobe l'autor, ací i ací

dilluns, 17 de març del 2025

LE COUCHER DU SOLEIL ROMANTIQUE / LA POSTA DE SOL ROMÀNTICA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Le coucher du soleil romantique

 

Que le Soleil est beau quand tout frais il se lève,

Comme une explosion nous lançant son bonjour!

—Bienheureux celui-là qui peut avec amour

Saluer son coucher plus glorieux qu’un rêve!

 

Je me souviens!... J’ai vu tout, fleur, source, sillon,

Se pâmer sous son œil comme un cœur qui palpite...

—Courons vers l’horizon, il est tard, courons vite,

Pour attraper au moins un oblique rayon!

 

 Mais je poursuis en vain le Dieu qui se retire;

L’irrésistible Nuit établit son empire,

Noire, humide, funeste et pleine de frissons;

 

Une odeur de tombeau dans les ténèbres nage,

Et mon pied peureux froisse, au bord du marécage,

Des crapauds imprévus et de froids limaçons.

 

---

La posta de sol romàntica

 

Que n’és de bell el sol renascut, elevant-se,

llançant-nos el bon dia l’esclat del seu fulgor!

—Benaurat qui és capaç de saludar amb amor l

a posta gloriosa, més que un somni, apagant-se!

 

Me’n recordo!... He vist flors, la font, el solc sembrat

adorant el seu ull com un cor que palpita...

—Correm vers l’horitzó, no fem tard a la cita,

per almenys atrapar algun raig inclinat!

 

Però en va persegueixo el Déu que es va fonent;

la irresistible Nit el seu imperi estén,

negra, humida, funesta, amb remors tremoloses;

 

una pudor de tomba en la tenebra flota,

i el meu peu poruc xafa, sobre la molla herbota,

 imprevistos gripaus i unes fredes bavoses.

 


Charles Baudelaire

Les despulles

Pagès Editors, 2023

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Pere Rovira Planas]