DIMECRES, 1

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Τεταρτη, 1

 

Ὁλοένα τ’ ἄλογα μασοῦν λευκὰ σεντόνια κι ὁλοένα εἰσχωροῦν θριαμβευτικὰ μέσα στην Ἀπειλή.

Δρῦς, ὀξιές, βαλανιδιές, ἀκούω νὰ σέρνονται στὴ σκεπὴ τῆς παλιᾶς καρότσας ὅπου ρίχθηκα ὅπως ὅπως νὰ φύγω. Ξαναπαίζοντας ἕνα ἔργο ποὺ γυρίστηκε κάποτε στὰ κρυφὰ καὶ πάλιωσε χωρὶς νὰ τὸ ἔχει δεῖ κανένας.

Γρήγορα. Προτοῦ ξεθωριάσουν οἱ εἰκόνες. Ἢ σταματήσουνε ἄξαφνα ―κι ἡ ταινία ἡ φθαρμένη κοπεῖ.

---

Dimecres, 1

 

Els cavalls no paren de mastegar llençols blancs i no paren d’endinsar-se triomfalment a l’Amenaça.

Roures, faigs, alzines, sento que s’arrosseguen per la coberta de la vella camioneta on m’he tirat com he pogut per escapar-me. Tornant a projectar una pel·lícula que es va rodar fa temps d’amagat i s’ha fet vella sense que l’hagi vist ningú.

De pressa. Abans que les imatges es descoloreixin. O s’aturin de cop —i es talli la cinta gastada. Cavall

 

Odisseas Elitis

Diari d’un abril invisible

Café Central, 2025

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Pau Sabaté]

[ENS HEM FET GRANS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Ens hem fet grans per jugar en braços de jardins secrets. Reconeixes l’alè dels noms que no et sobreviuen i entelen el vidre amb àrees de miracle. Vivim perquè una mà ens acaroni amb la mateixa cadència d’aquest vent que tot just ara trastorna les banderes.

 

Antoni Xumet Rosselló

La justa mesura del fred

Café Central, 2025

Més sobre l’autor, ací

TRES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TRES

 

On el dit ha perdut l’empremta,

el cor el seu reflux, el llavi el foc,

la teia d’altres focs que a la fusta nova

s’enganxaven. On la carn ha perdut

els extrems i els tactes, els meandres,

els rius empallegosos,

les penínsules la ira de la roca viva que,

cretàcica, s’endinsava a l’oceà.

On la neu ha deixat el seu blanc

en l’espai infinit i és un plec brut

de desordre i controvèrsia.

On la poma s’ha podrit des dels angles

cap endins, on s’ha fet aquell centre tou,

sucós, aquella crema infecta

per als insectes voraços.

On les pedres arrosseguen infèrtils

aquella inarrel de l’arbre que es dóna

al límit extrem del paisatge. Allà el rastre.

Com l’ofidi que oblida la cua entre les arenes.

Com el rèptil que abandona la pell.

Per si ens animem

a buscar-nos l’un a l’altre.

 

Joan Carles González Pujalte

Rastres de l’escapista

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

FIGURA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Figura

El meu cor pertany
a la grapa d'un ogre.
Anna Dodas

 

Al llit, ets un martell. I el martell una tarda de calor desgranant mol·lècules de fusta. Les pellofes que en sobren són la densistat que ara sento a les orelles. He d'impedir que esclati la cova. Et veig la cara vermella i els ulls brillants dels cops, et veig trencant alguna cosa que ja hi era, les teranyines que connecten els troncs vells, un món antic, i el ploure que els palpa i que hi és, com tu, a una distància de tres capes de pell. Quasi tot orifici supurant, a cor obert, amb residus de conversa entre les dents, i les dents punxants, advertint ser el blanc ple de bombolles fent-te els altiplans de l'os endins. I és tot vermella la piscina enterbolida per l'escuma, vermell d'un os que es desintegra havent deixat per sempre la geniva. Et palpo els llavis, fent-te el so de les dents, el so d'aquest migdia amb la nit dintre, el so i el xoc de tantes dents, de ser dins teu, de ser una forma cridada a enganxar-se a un sòl de fusta, de ser brillants i amb tan poc rostre a la nit porpra de calor que és un martell que és un oblit com els ulls obstinats en encastar-se a una fondària que he perdut, que se m'enfonsa. 

 

Maria Isern i Ordeig

Rusc

LaBreu Edicions, 2023

Més sobre l’autora, ací

[CONSERVA ENCARA...]

 

A Carlitos

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Conserva encara

Les proporcions àuries de la vida.

En un retrat ovalat de làpida recent.

Romandrà així durant un temps dins la consciència

d’algú que nega el dia i la nit. Som aquells instants que

Ben prompte ens deixen de pertànyer i ens neguen rotundament la sensibilitat. Som un

búcar definitiu, mels dies que fa vent i la porta mal tancada de casa nostra. Un entre 

tots els retrats sense emmarcar. A penes sabem com posar fi a una biografia, com 

mostrar les nostres desavinences amb el record.

 

Francesc Pastor i Verdú

Trànsit

Onada edicions. 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

[LA PINYA COLADA...]

 

(Imatge pròpia)

La pinya colada va ser el túixec

que de rebot trencà l’amor

endormiscat al meu pit

farcit de dolça verema.

Les margarides embolicades

amb gases de tul

van morir al jardí clos.

 

Des del llindar del record

espere el seu retorn, però

la lluna, cresol de la nit,

silencia les paraules

amb un grapat de draps

plens de most.

 

Roser Furió

Ulls de nit

Editorial Nopàtria, 2016

Més sobre l’autora, ací i ací

NÈNIA PER A CORS DELMATS 29/10/2024

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NÈNIA PER A CORS DELMATS

29/10/2024

 

La mort de tota mort ara et bressola.

Antoni Ferrer

 

Heus ací el temps enfangat.

Lentament, es dessagna el record: la nuesa del record.

 

Que s’acomoda la ignomínia al buit de l’oblit.

Que la llum s’esmuny en la cavorca de la nit.

Que enmig de la fosca del cel la pols esborra rostres.

Que les llàgrimes renten carrers exhumats.

Que ens arriba el crit animal de la carn ultratjada.

 

I un tendre esperit ens commou en la desesperació.

I un cor que batega a dins ens desperta l’ànima.

 

Com defugir ara de la humana solitud

dels que han emmudit en aigua i fang?

I com suportarem la ferida sense bàlsam

ara que tot el record és latència i llacada bruta?

 

Jesús Giron Araque

Dins de Que torne la joia pura del carrer! Versos per la dana (llibre col·lectiu)

Onada Edicions, 2025

Més sobre mi, ací

YANTRA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

YANTRA

 

Clarobscur de les cases profundes,

de besllums i de pols

sobre el rastre roent de paraules no dites.

 

Contemple aquest llindar,

l’aurora fosca dels objectes que criden

llur persistència amenaçada.

 

Com deslliurar-me ja

d’aquest parany d’objectes innombrables?

 

Recerque quin ha de ser el just moment de cloure

la vella història que em domina.

I veig la fi llunyana,

remota, inescrutable.

 

Emili Rodríguez-Bernabeu

Talismans

Editorial Bromera, 2013

Més sobre l’autor, ací

ESPECTACLE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPECTACLE [fragment]

 

Només li plau mirar-se; s’emmiralla

vestit únicament amb un eslip

i veure’s li suscita la rialla.

 

S’ofega des de sempre en la grisalla

d’un dia a dia de què ja està tip,

només li plau mirar-se; s’emmiralla.

 

La màgia de la licra mai no falla,

l’eslip és de color pipiripip

i veure’s li suscita la rialla.

 

Jordi Ferrer

Calaixera

Viena Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

SILENTS

 

(Imatge no identificada presa de la xara)

silents [fragment]

 

i t’empeltaves als fragments tendres de la nit, allà on

naixien humides les mans i el saüc i l’arbreda.

 

I el cel se’ns vessava com un murmuri extasiat:

com una flor que no pella.

 

Enllà de la ciutat, nosaltres silents

i encara                    desconegudes.

 

Mireia Casanyes Dalmau

Al bosc de vidre

Viena Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací