EL SOL

 

(Imatge pròpia)

EL SOL

 

Com un melic de segell i or,

sangtraït llançat en roent,

diana singular, concèntrica fugida...

Amb corba trajectòria de rellotge ancestral,

fas ull oscil·latori i

t’encunyes la perla a funda oberta.

Ambre de groc i flama desfermada,

després de l’ocult, entres el ventall

i corones el dia de l’estirp

que força la mirada i encega l’aguant.

Quanta pupil·la d’homes

et canteja! Tità dels aires,

inapel·lable espai, cos

en moviment a la rodona i èlitre,

tu em sostens la moneda, cirial,

com bàcul regalim, amb l’espurnosa

traçada, santa soledat

de quin volar cap al lloc del meu gest.

Damià Rotger Miró

Natura elemental

Bromera Edicions, 2025 

Més sobre l'autor, ací i ací

JEROGLÍFICS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Jeroglífics

Descriure el límit

dels contorns

només desespera.

Però la inèrcia

obliga.

És cert.

T’he pensat com un gos pastor

travessant els semideserts més punxeguts.

Perseguint un ramat imaginari.

He de vigilar més el que dic,

que potser s’entén

i potser fa forat

i si fa forat

vol dir

que també s’hi entra.

 

Anna Gual

Molsa

Adia Edicions, 2016

Més sobre l’autora, ací i ací

[ACÍ, A LA VIDA, TOT ÉS MASSA TÈRBOL...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ací, a la vida, tot és massa tèrbol.

A banda de l’angúnia que mai no ens oblida,

hi ha una guerra

tacant, prenent-li foc al mapa,

enllà lluny.

Als ulls venen imatges

que ens la mostren

de tant en tant, ferint-los.

Enllà, els homes, tots brutedat,

sostenen

la mort per la cua.

Les dones ja no són dones,

són feres

amb el cadell al coll,

i cauen

les ciutats al buit:

enderrocs i cadàvers

fan muntó... ¿Què et diria?

He isolat una imatge

 –imatge feta veu–

i te la porte al cercle,

on potser romandran encara,

molt tímides

partícules d’ulls vius,

concavitats d’orella...

Mira i escolta.

(i adorm-te tu també

xiquet, fill, home meu.)

 

Maria Beneyto

El que resta d'un clam perdut. 37 poemes inèdits

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

L’ABRAÇADA HERMAFRODITA DELS CARAGOLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’ABRAÇADA HERMAFRODITA DELS CARAGOLS

 

I aquesta és l’ofrena d’amor

    sense límits dels caragols

 

    ésser tot u

fecundar i ser fecundats

    aventurats a tot allò que els circumda

 

fertilitzar i ser fertilitzats

 

    tot i alhora

 

Bartomeu Bagur Froilan

L’abraçada hermafrodita dels caragols

Viena Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

[DIA RADIANT CLOÏSA DE LA VEU...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Dia radiant cloïssa de la veu que m’has creat
tot nu per caminar els meus diumenges de cada dia,
entre les benvingudes de les platges
fes bufar el vent fins ara inconegut,
estén un jardí d’estimació
perquè el sol hi rebolqui el cap
i encengui amb els llavis les roselles.
Les roselles que segarà la gent orgullosa
perquè no hi hagi altre senyal al seu pit nu
que la sang de la despreocupació que ha esborrat la tristesa
i ha arribat fins a la memòria de la llibertat.
He dit l’amor, la salut de la rosa, el raig de sol,
que és l’únic que de dret encerta el cor.
He dit Grècia que petja amb fermesa la mar.
Grècia que sempre em fa viatjar
a muntanyes nues glorioses de neu.
Dono la mà a la justícia,
font clara, brollador suprem.
El meu cel és pregon i immutable.
Allò que estimo neix sense parar.
Allò que estimo, sempre, tot just comença.

Odisseas Elitis

Sol primer

Godall Edicions, 2025

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Pau Sabaté]

[D'UN CÀLID SON...]

 

(Imatge pròpia)

D’un càlid son

he despertat

i tot ho miro amb meravella

i fades blaves d’univers

duen un foc que té el meu nom.

Soc mare estrella, germana lluna,

pedra guerrera i mil dones més.

I amb un sol gest cremo les gàbies

i tot allò que m’oprimeix.

 

Cèlia Nolla

Terra roja

Godall Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

[JA EL VELL DEIA LA FÓRMULA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Ja el vell deia la fórmula secreta, i llur servici

prestaven sos ministres; i ja el primer catiu,

dada la sang, cremava sobre el sagrat caliu.

Llavors la profetissa, que amb lo seu vel de llana

solia el cap cobrir-se davant la mort humana,

se descobrí i, al caire més alt del talaiot,

en actitud resolta de qui callar no pot,

alçant al cel los braços desnús i la mirada

d’uns ulls a on llampega l’encant d’una inspirada,

així parlà: –Sentiu-me, ministres i guerrers…

Precís és que aquest jove cantor dels estrangers

aquí la sang no vessi: per víctima escollida

el déu ignot demana que l’entreguem en vida

allà dins la gran Cova, son temple misteriós.

Allà, en les grans angústies, un poble temerós

penetra per deixar-hi sa víctima més pura…

Deixem viu aquest jove dins la caverna obscura.–

 

Miquel Costa Llovera

La deixa del geni grec

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

ELS PLATERETS DE LA BALANÇA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Els platerets de la balança

 

Pesa, com pesa, el que ja ha estat dit

de mil maneres diferents,

 

però la necessitat de tornar-ho a intentar,

de dir-ho ni que sigui

amb un gram més de fondària

acaba decantant, sempre, els platerets

de l’àvida balança.

 

Potser vull dir que ja està tot dit,

que ja l’hem sondada, a bastament,

infatigablement, la fosquíssima gola

d’aquest pou insondable.

 

Potser no tan sols per això, però,

precisament per això,

aquesta sempre darrera pedra:

 

tot el nostre delit,

tots els nostres

inguaribles neguits,

 

amb ella.

 

Josep Civit i Mateu

Els cels dels divendres

Pagès editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

UN CEL DE TEL DE CEBA

(Imatge no identificada presa de la zarza)

 

Un cel de tel de ceba

 

Verderols busquerets rossinyols sól·leres

cels plens de pols una guerra que s’enlaira

amb l’aleteig de l’ocellada on comencem a ser

un fèmur mig crani mig desenterrat

una estella d’os arrencada per un tret a boca de canó

garrigó vinagrella ravenissa

deixar-se caure amb tot el pes del cos dins el verd i el groc

campànules tan fràgils

el gust de la culata del mosquetó li recordava el del pa

i el d’un formatge vell

que s’esmicolava

Sebastià Alzamora

Sala Augusta seguit de Llengua materna

Proa edicions, 2025

Més sobre l'autor, ací

DESPRÉS DE PERDRE AFRODITA

 

(Afrodita de Capua. Detall)

Després de perdre Afrodita

 

Quan ebri de vi i fum m’endins solitari

            en la nit més cega,

quan la fosca furtiva

m’acull entre els seus braços

d’oratge i foc i llunyania,

encara sent, batec endins, el so silent

            d’un cant antic, coral, insaciable

com el desig atàvic de sàtirs i faunes.

Quan insomne i cansat procur fugir

de veus i quimeres, sentint sols l’encanteri

     d’òlibes i grills,

m’arriba encara

l’enyorança aspriva del teu cor vençut,

rendit, d’antuvi lliurat a la ira dels déus.

Qui no ha tastat la sang no sap què és la nit.

 

Pere Joan Martorell

Dansa nocturna

Editorial Proa, 2007

Més sobre l’autor, ací