GESTOS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GESTOS

 

Tota nit és una temptació d’impudor.

Valentí Puig

 

¿Amor epilogal,

fet a repèl moixí? ¿Són gestos de replec

o gestos d’arreplec,

els que ho estamenegen tot

dins l’hivernero cald?

 

Atio l’alimara en nom del pare

i de la filla,

més omnicomprensiva

(pels filtres a posteriori),

amb els xoclins d’anar per casa.

 

Pits emproats vers l’Ada,

cul empopat vers jo,

on cada al·lusió fa de mamapara

entre el fisting i l’afalac.

Josep Domènech Ponsatí

El càcol

Edicions, 62, 2015

Més sobre l'autor, ací

L'ART

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

D’art i d’amor vaig viure tota,

Sens fer mal al llaarg del camí.

 

Tosca, Tosca, acte II

 

 

L’ART

 

Sóc ben viu

i el cor batega amb força.

 

Quan m’envaneix l’àmbit d’absències

m’arriben vells records

gravats dia a dia en la pell,

i amb ells el teu cos gentil

que es dissol en la ment.

Ara només queden

l’harmonia dels gestos

que es dibuixen a la memòria:

un feix de misteriosa llum,

la màgia, la dansa, l’encanteri,

... l’art.

 

Rafael Estrada

Ombres de memòria incerta

Editorial Germania, 2013

Més sobre l’autor, ací

 

LA TEUA PARAULA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PALAVRA TUA

 

cada palavra tua

é agora uma ilha

 

um minuto mágico

de matar silêncios

 

cresceu-te no olhar

um lugar de adeus

 

e dizes os nomes

dás-nos os gestos

 

que, afinal,

te ferviam no coração

---

LA TEUA PARAULA

 

la teua paraula

ara és una illa

 

un minut màgic

per a matar silencis

 

et creix als teus ulls

un lloc de comiat

 

i dius els noms

ens dones els gestos

 

que, al cap i a la fi,

et bullien al cor

Gil T. Sousa

Falso lugar

2004

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció del portugués feta per mi]

CANTÈDA TRENÉUN / CANT TRENTA-UNÈ

 

(Imatge pròpia)

CANTÈDA TRENÉUN

 

A s éra te curtóil e a vègh e’ mi fradel
che stéva ma la finèstra. S’a m gratéva la tèsta
u s la gratéva ènca léu, s’a m tuléva e’ capèl
ènca léu u s e’ tuléva: e’ féva tótt al mi mòsi:
via la giaca, via la gravàta, la camóisa,
a pèt néud cumè ch’e’ fóss una sfóida:
a s sémm guardè sla cativéria par dis minéut
e pu a i o vólt al spali e a so andè in piaza
e léu l’è sparói da la finèstra.

 

---

 

CANT TRENTA-UNÈ

 

Era al pati i veia el meu germà
que estava a la finestra. Si em rascava el cap
se’l rascava ell també, si em treia el capell
ell també se’l treia: feia tots els meus gestos:
fora l’americana, fora la corbata, la camisa,
amb el pit nu com si fos un repte:
ens hem mirat amb crueltat durant deu minuts
i després li he donat l’esquena, me n’he anat a la plaça
i ell ha desaparegut de la finestra.

Tonino Guerra

La mel

AdiA Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del romanyol de Lucia Pietrelli i Pau Vadell Vallbona]