CARÍCIES DE MARE

 

(Mare i fill vora mar.  Pablo Picasso)

CARÍCIES DE MARE

 

Torneu a casa,

carícies de mare,

que el cor s’ofega

i la claror dels llibres

alguns dies no em basta.

 

Jordi Pujol Nadal

Déu toca el saxo al bar dels homes tristos vestit de lluna plena

Viena Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

ET PERDS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ET PERDS

 

Et  perds entre  llibres d’estranys autors oblidats; et perds entre  tants textos imitables que mai no imitaràs; et  perds en una espera esperançada d’un somriure infantil; et  perds en el somni i el desig d’empreses que no arribaran a la seva conclusió; et  perds en el record de  terres llunyanes que  t’han amagat  per sempre  tants de  secrets; et  perds  en les mancances  d’un amor que mai no et  permetrà la plenitud; et  perds en el teu propi laberint; et  perds  en la  contemplació de  la  façana  de l’edifici  modernista  de  la  vorera  del  davant  sota  un  cel ennuvolat; et  perds...

Feliu Formosa

Centre de brevetat

Editorial Meteora, 2021

Més sobre l'autor, ací

TREBALL DE BIBLIOTECARI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TREBALL DE BIBLIOTECARI

Envoltat d'amics, de vells volums
que a brases i a sàndal oloren,
com una música cega, mormol
de folls déus, escolte las més antigues
històries i els versos més purs,
aquells que vessats al cos de l'amant
foren calze del cor. Trobadores, obriu-me
el poema, obriu-me el cancell del vostre
silenci joiós i feu-me, també,
trobar els nans als boscos de l'hivern.
Vells amics, fidels mots, confidents meus.
Atieu-me la pluja que sagna, l'ullal
que no brolla, la torxa o esmorteïda sageta.
Secretament i sol, amb l'ombra produïda
per un feble llum, com si un sacrilegi
cometés, us parle de les meues coses, 
d'afectes, metàfores i hemistiquis,
d'algun vers amb accent a la quarta.
Estranya passió aquesta d'escoltar-nos.

Ramon Guillem

L'hivern remot

Gragal llibres, 1987

Més sobre l'autor, ací i ací

AMB LÍNIES VIVES

En aquest enllaç podeu trobar una ressenya del llibre de poemes del poeta Berna Blanch, Amb línies vives, que he fet i ha publicat la revista Saó:

http://www.saoedicions.com/poesia-berna-blanch/

Ací teniu més informació del llibre: 

http://www.elpetiteditor.com/producte/amb-linies-vives/

I ací podeu llegir un dels seus poemes publicat al meu blog:

http://calpurni.blogspot.com.es/2017/06/hi-ha-dies.html

Un llibre magnífic, us el recomane!

INVENTARI DE FRAGILITATS

Ja han arribat! Hui, dia Mundial de la Poesia, tinc a les mans exemplars del meu segon llibre "Inventari de fragilitats", 18é premi de poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt. Quin millor regal! La primera presentació la farà l'Ajuntament de Sagunt el dia 29 d'abril a l'auditori "Mestre Joaquim Rodrigo".

[Pròleg: Alexandre Navarro]

[Il·lustracions: Alicia Renales]

ADA SALAS

Per atzar he sabut de l'existència d'una poetessa extremenya anomenada Ada Salas. He llegit alguns del seus poemes i m'he sentit atret per la seua senzillesa, expressivitat i concreció. Ha estat classificada com a "poetessa del silenci" per la brevetat dels poemes de la seua primera etapa. Existeix el silenci en la poesia? Us deixe una mostra del seu treball.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Hay libros que se escriben sobre la carne misma.

Son esas cicatrices que nos hablan
y sangran
cuando el tiempo se rinde a su derrota
un puñado de signos que apenas
comprendemos


y eran el beso intacto de la vida.

                              (De: La sed)
                                * * * * * * * *

Ya no será la paz.

Han besado

                    mis ojos

tu terrible desnudo.

                              (De: Variaciones en blanco)



En aquest video la poetessa diu dos dels seus poemes i comenta què és per a ella la "Poesia del silenci".

 

Podeu saber més d'Ada Salas ací i ací.

FIDELS

Allí estan, esperant-me. Tinc la impressió que han estat posats en eixes gàbies només per a mi. Els visite tot sovint. Sóc el que passa una mà amable pels seus lloms (ells es deixen acaronar). Agraeixen la meua presència, els de més grandària i els més menuts. Tots em presenten les seues millors virtuts. Uns em mostren la seua cara més amable, altres són de caràcter fosc; alguns són juganers, altres violents. Sovint, mirant-los, em fan pesar... i sempre són capaços de comunicar-me tendresa i serenitat o realitat i esperança. Esperen que els adopte encara que siga de manera temporal. Faig la meua elecció i només un n’és triat. La resta queda a l’espera de la meua pròxima visita... a la biblioteca.