Amor cortès
Hom que no saps i desitges
só jo, que, en alba enutjosa
fugí prest, ombra confosa,
deixant-te l’amor a mitges.
No despotriquis de mi
entre els braços del gelós,
que tornaré, sigilós,
i et tornaré a seduir.
Mes no em preguis nom, Midons,
que l’orella sempre hi és
dels molestos lausengiers.
Ama’m sense condicions!
El furgatori
LaBreu Edicions, 2019
Més sobre l’autor, ací
6:00 AM
Teulades grises,
fredor de l’alba;
la llum dessuca l’última foscor
i els contorns dels edificis,
encara diluïts,
tracen, de nou, la silueta urbana.
Abans d’encetar el paper
inhalo partícules de nit
que es fonen amb les cèl·lules.
Embriaguesa a les parpelles.
Només ara
puc sentir el cant de sirena
del silenci
a punt d’agenollar-se.
Hiperacúsia
Pagès Editors, 2026
Més sobre l’autora, ací
A TRENC D'ALBA
A trenc d’alba, en desvetllar-me, veig els llençols com
formen inconcrets records onírics entre les plaques
tectòniques que van de la manta al llençol, replecs
que imiten la veu humana, els tons mecànics de la
vibració gutural continuada, de la freqüència que
atrapa la reverberació gradual i s’evapora uns graus
al nord de la vigília. Quina energia proteica m’evo-
ca, quan encara no soc la mosca deforme que brunz
com el motor passat de revolucions, en l’aleteig d’un
temps feixuc, que s’acaba on jo començo.
Tractatus
de mort de la poesia catalana
LaBreu Edicions, 2023
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
peut-être qu'il fait chaud là-bas,
dans tes draps
ici les mains froides de la nuit
écrivent peu à peu ton absence
et dessinent ton sourire sur le temps qui s'évade
bientôt je vais quitter la nuit
pour rejoindre l'aurore, toi,
l'ange acide
qui ne cesse de grandir dans mon cœur
je n'aurai ni mots
ni sourire,
j'aurai le verbe en berne
mais je demeurerai dans le silence de l'amour
pour contempler tes rondeurs
en attendant que la vie me dépossède de mon cœur
j'irai par les forêts où la lune séjourne dans les mains des dieux
et toi, tu seras l'étincelle qui éclaire le chemin
---
potser allà fa calor,
als teus llençols
aquí les mans fredes de la nit
escriuen a poc a poc la teva absència
i dibuixen el teu somriure en el temps que s'escapa
aviat deixaré la nit
per a retrobar l'alba, tu,
l'àngel àcid
que segueix creixent al meu cor
no tindré paraules
ni somriure,
tindré el verb a mitja asta
però restaré en el silenci de l'amor
per a contemplar el teu cos
esperant que la vida em desposseís del meu cor
recorreré els boscos on la lluna roman en mans dels déus
i seràs l'espurna que il·lumina el camí
(del seu mur de Facebook, 18-12-2023)
Més sobre l'autor, ací
[Traducció meua del francés al català]
Quan he somiat
rieres d’argent
i gorgs d’espills impàvids,
banys de cítares
de malva-rosa ingènua,
i càlides roses
en l’atzur del domàs...
m’he extasiat en el seu poder
i en la fragilitat seua.
Si torna l’au vindrà l’amor lent com les pregàries
que naix tan subtil
com s’albirarà la nit que l’hostatge.
Guarda’m la joia,
noia de mel;
obre la porta
al foc de la lluna.
Té l’ànima de l’àmfora.
Té l’esguard del pebeter,
la veu d’Aldebarà.
la seua cintura és la timba dels àngels.
Guarda’m el jorn,
noia de rosa;
obre les portes
a l’alba més neta.
Si torna l’au vindrà l’amor lent com les pregàries
o aquesta llarga caravana que cerca
el destí de la mar.
Les alforges dels camells...,
quins tresors no transporten!:
El goig del nard,
el somni del llir
l’alegria més polida,
cap carícia estranya,
el firmament d’un bes.
He vist Diògenes que esbocinava el bol
V Premi “Manuel Rodríguez Martínez”, 1988
QUASI JA
¿En quines mans estem, Déu meu, en quines urpes,
en quines mandíbules de ferro i goles insaciables,
profundes com un pou estret que mai no acaba?
¿Sota quin genoll marmori, rotund, inapel·lable
mantenim, ben quiets, el coll com si fos la llei més alta?
¿Dins de quina esperança podrint-se, quasi ja morta,
ens batega encara el cor inventant futurs en alba?
Arran de gel
Bromera Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Pius Morera |
| (Salar d'Uyuni. Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Maria Carme Arnau i Orts |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Joan Climent |
| (Imatge pròpia) |
Vicent Torres
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
