ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

Esperit, quan tu vetllaves

era ric nostre casal;

era ple de sol i d’aire

i amb les guàrdies al portal.

 

I ara elles són inútils,

que les té preses la son;

i cap hoste no s’acosta,

que tenen llevat el pont.

 

Esperit, ¿en quina cambra

tan pregona t’ets colgat,

que t’és llevada la joia

i les ganes de combat?

 

Part de fora, on galejaves,

el món és lluent i blau;

esbatana les finestres

damunt de ta buida pau!

 

Que la llum entri senyora,

cada raig —so de clarí.

Esperit, per no dormir...

Esperit, ¿on són tes armes

si l’enemic fos aquí?

 

Clementina Arderiu

Jo era en el cant. Obra poètica 1913-1972

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autora, ací

[QUAN HE SOMIAT...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quan he somiat

rieres d’argent

i gorgs d’espills impàvids,

banys de cítares

de malva-rosa ingènua,

i càlides roses

en l’atzur del domàs...

m’he extasiat en el seu poder

i en la fragilitat seua.

 

Si torna l’au vindrà l’amor lent com les pregàries

que naix tan subtil

com s’albirarà la nit que l’hostatge.

 

Guarda’m la joia,

noia de mel;

obre la porta

al foc de la lluna.

 

Té l’ànima de l’àmfora.

Té l’esguard del pebeter,

la veu d’Aldebarà.

la seua cintura és la timba dels àngels.

 

Guarda’m el jorn,

noia de rosa;

obre les portes

a l’alba més neta.

 

Si torna l’au vindrà l’amor lent com les pregàries

o aquesta llarga caravana que cerca

el destí de la mar.

 

Les alforges dels camells...,

quins tresors no transporten!:

El goig del nard,

el somni del llir

l’alegria més polida,

cap carícia estranya,

el firmament d’un bes.

 

Josep Mir

He vist Diògenes que esbocinava el bol

V Premi “Manuel Rodríguez Martínez”, 1988

Més sobre l’autor, ací i ací

[PER MOLT QUE...]

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Per molt que el mirem el vol de les falzies no es desgasta,
sempre és nou de trinca, afuat, gojós i cridaner. És la gran joia
que vull deixar-vos per herència. Que sigui això, i no res més,
la meva deixa escrita al cel.

 

Miquel Rayó

Aquí diu vent

Adia Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

  

 

 

(EL TEMPTEIG) CIMENT FET PELL

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

(el tempteig) ciment fet pell

 

I

ànsia de pell

em recargolo

al llençol com bandera en pal

l’ull de més que tinc

no declina la joia del joc de pell

que sovint perdo

encara que tingui carta alta

 

II

fosca

els qui no dormim

passegem quiets de nit

rondem tuguris silents

i bevem no-res per oblidar

fins que una glopada de llum

ens pregunta i no sabem dir

només recordem l’ànsia

l’ànsia de pell

 

i III

el motlle meu

no recordes o sí

el motlle que et sóc

deixa’l sobre el taulell de la tenda

i et sabràs talla color textura

de la pell

de l’ànsia que no tens

et ploro invisible i amb tot et vull

sempre com ara

 

Meritxell Cucurella-Jorba 

Intemperància roig encès

El Gall Editor, 2009

Més sobre l'autora, ací

[DAVANT MEU,...]

(Imatge pròpia)

Davant meu, pàl·lid, un color, 
vanitat de nous dies sense 
fronteres, enfonsa un punyal 
al cor d'acer que acobla, viu, 
les simpaties dels contraris. 

Núvols, creieu en les històries 
que vaig narrar-vos a l'estiu, 
entre magranes de vocals 
amb llur alè ple de verins. 

Unim els llavis, és plaer 
d'un mar sublim; les llunes baixen 
per tal de moure la gran joia 
d'aquells moments fets d'aire sòlid.

Miquel de Renzi

Les sales d'espera

Edicions del Mall, 1981

Més sobre l'autor, ací