EL PES DE LES ALES

 

(Imatge pròpia)

EL PES DE LES ALES

 

A cada casa un buit,

a cada pas un paisatge de silenci.

Francesc Bernàcer

 

Aprèn una vegada més

a mirar la bellesa escàpola del món

tan atentament que et puga sorprendre

sempre resolta en una veritat

senzilla

com la set

abans del glop d'aigua,

com un arbre

que somnia a contrallum tot l'horitzó.

 

Mira-la un colp més sense amagar-te gens

rere l'escorça de mots

escrits a rajaploma

o pervinguts amb el corrent tenaç

de rius que vessen sang.

 

Al capdavall ets fill de la lentitud

d'una mirada, de l'obstinació

en uns mateixos angles i llums,

dels pòsits amargs del temps

i els escorrims d'una veu

que es mou per les venes

amb el seu batec sempre confús.

 

Procura que els mots s'alcen lleugers

com el vol dels ocells

que travessen els vespres dels teus dies

i el seu cant

que toscament evoques

 

i perfàs entre els silencis.

 

Que tot el pes

siguen ales per a aquest viatge

que no acaba. Amb veritats

senzilles

com la set abans del glop d'aigua,

com l'arbre que es fon amb l'horitzó.

 

Manel Rodríguez-Castelló

Passatge

Edicions del Buc, 2022

Més sobre l’autor, ací

[L'autor recita ací el poema]

[JA EL VELL DEIA LA FÓRMULA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Ja el vell deia la fórmula secreta, i llur servici

prestaven sos ministres; i ja el primer catiu,

dada la sang, cremava sobre el sagrat caliu.

Llavors la profetissa, que amb lo seu vel de llana

solia el cap cobrir-se davant la mort humana,

se descobrí i, al caire més alt del talaiot,

en actitud resolta de qui callar no pot,

alçant al cel los braços desnús i la mirada

d’uns ulls a on llampega l’encant d’una inspirada,

així parlà: –Sentiu-me, ministres i guerrers…

Precís és que aquest jove cantor dels estrangers

aquí la sang no vessi: per víctima escollida

el déu ignot demana que l’entreguem en vida

allà dins la gran Cova, son temple misteriós.

Allà, en les grans angústies, un poble temerós

penetra per deixar-hi sa víctima més pura…

Deixem viu aquest jove dins la caverna obscura.–

 

Miquel Costa Llovera

La deixa del geni grec

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

[PER MOLT QUE...]

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Per molt que el mirem el vol de les falzies no es desgasta,
sempre és nou de trinca, afuat, gojós i cridaner. És la gran joia
que vull deixar-vos per herència. Que sigui això, i no res més,
la meva deixa escrita al cel.

 

Miquel Rayó

Aquí diu vent

Adia Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

  

 

 

ERMITA

(Ermita de Sant Pere del Puig. imatge trobada ací)

[...]

Mentre recordo o bé rumio,

segueixo ruta amunt, i faig

una troballa: en la pols blanca

del meu sender, i entre uns quants còdols

—còdols que em fan pensar en un túmul—,

jau un llagost de color verd

que un negre exèrcit de formigues

ha conquerit, i ara devora

(la vida, sempre afamegada;

la mort, rotant d’estar ben farta!).

Veig que, en l’altura, ve un estol

de color d’ombra d’estornells.

¿Quin és el pes d’aquests ocells

que enfosquen l’aire amb el seu vol?

¿I el de la teva por, que sura

en l’aigua morta de la ment

o va excavant-te el pensament,

famèlica com una fura?

[...]

(Fragment)

Jordi Llavina

Ermita

Ed. Meteora, 2017

Més sobre l'autor, ací

[ARIPI DE FLUTURI-]

(Il·lustració de Mihaela Zanica que acompanya el poema)

Aripi de fluturi-

rochia de mireasă

lăsată n îzbor

***

ales de papa-

llona, vestit de núvia

deixat en vol

Maria Oprea

înfíorare

Editura Rovimed Publishers, 2015

Més sobre l'autora, ací

[Traducció de Pere Bessó]