EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre de contemplació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre de contemplació. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de maig del 2018

GIGA DESESPERANÇADA

(Fotomuntatge fet per mi)
GIGA DESESPERANÇADA

Mireu, hermafrodites, capolls de seda blana,
reis de la casa, cagallons de sucre,
desodorants estetes, doctorats en pastetes:
V. A. Estellés

No.
Jo no diré que som governats per cretins,
però sé que...
... cretins paguen bufons,
governen amb cendra polsosa.
... cretins, amos egòlatres,
viuen com a profetes del jo.
... cretins compren paraules,
són covards amagats rere el seu verí.
... cretins contracten cretins,
ajudants de càmera necessaris.
... cretins diuen que salven la pàtria,
fronteres falses fabriquen.

No.
Jo no diré que som governats per corruptes,
però sé que...
... diners es perden per camins foscos,
llepaculs hipòcrites guarden silenci.
... diners controlen desitjos,
aturen castes il·lusions.
... diners màfies controlen,
xarlatans amansen fortunes.
... diners mouen submisos rapinyaires
per llefiscosos comptes corrents.

No.
Jo no diré que som governats per dèspotes,
però sé que...
... opressors condemnen dissidents,
honestes causes moren.
... altius alcen espases i coltells
sobre caps innocents indefensos.
... malparits lliberticides esventren voluntats,
violenten nobles batalles.

No.
Jo no diré que som governats per inquisidors,
però sé que...
... torquemades fanàtics naixen espontàniament,
jutgen i condemnen multituds.
... grans inquisidors exorcistes proclamen
penombres sobre el gaudi i la felicitat.

No.
Jo no diré que som governats per llucifers,
però sé que...
... urpes assedegades de poder
arrapen amplíssimes planúries desballestades.

No.
Jo no diré que som governats per cagallons de sucre,
però sí.


del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dilluns, 25 de desembre del 2017

L’ESTRATÈGIA DELS RECORDS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L’ESTRATÈGIA DELS RECORDS

Senzilla és l’estratègia dels records;
senzilla, tan senzilla, que no és visible.
Els records viuen en un limbe allarats per la màgia del passat.
Per arribar-hi cal desmuntar tot un passat atrotinat,
trossejar-lo i entortolligar-lo en el present.
Cal fer-lo cabre en una caixa plena de fotografies.
Cal caminar com acròbates pel fil de la teranyina
dels somnis oblidats, mal somiats o mai somiats.
Pulcrament i pacientment cal desmuntar
l’estructura dels seus bastiments.
Finalment caldrà fer-los esclatar al moment més inoportú.
Encara així només podrem imaginar la seua nímia existència.

Del meu "Llibre de contemplació"
Ed. Germania, 2013

dijous, 22 d’octubre del 2015

LA MEUA POESIA A THE BOOKSMOVIE

Els amics de la pàgina web The Booksmovie dedicada a la poesia nacional i internacional han publicat un vídeo amb la meua lectura de dos poemes del "Llibre de contemplació". Ací podeu gaudir de més poesia dita pels autors.

divendres, 26 de juny del 2015

OBJECTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Amb els capcirons dels dits
acaricie els objectes de la prestatgeria
d’igual manera que l’ombra dels gats
acaricia les teules del camí de l’oblit
i els revolts de la memòria amagada.

Els objectes són ignorants, però.
No tenen consciència del temps ni de l’amor.
No són capaços de recordar.
Ignoren la seua pròpia existència.
Però l’elasticitat sagnant dels records
creix a dintre d’ells
alletant una carcanada de vida.

A poc a poc els records s’esmollen com el pa sec
en engrunes de llum plenes de goig que m’envaeixen.
Aquests objectes no ho saben
però tots han estat habitats per mi.
                                         Encara els habite.

Jesús Giron Araque
del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dimecres, 3 de desembre del 2014

TEMPS IRREDUCTIBLE

(Mà d'una estàtua de la Piazza della Signoria, Florència. Imatge pròpia)
En l’ínterim que som, el temps irreductible  
Antoni FERRER

Quan en arribar a l’estació de la penombra
revisem els camins i valorem la collita,
quan pensem que la costera s’ha acabat
i ens enlluerna el dring de la planura
i ens calma el sol indemne i acollidor
o quan sembla que hem bastit la glòria
sobre l’imperi llefardós de qualsevol cor desert,
és aleshores ―nafra i calma―
quan les nostres mans rompudes accepten
la derrota i la condemna dels déus implacables,
acusades de jugar i perdre sobre les caselles
diluïdes de les nits i dels dies
i culpades d’atacar el temps irreductible
d'aquesta escorça, aspra i abismal,
                            d’aquest nostre estèril paisatge.


Del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dilluns, 3 de novembre del 2014

TESSEL·LA VIII

(Poema propi sobre una imatge pròpia)


Del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dilluns, 29 de setembre del 2014

TESSEL·LA VII

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Des de més enllà de la por i el silenci
caldrà llançar una llampada de tendresa
sobre el tall esmolat de l'espasa del temps.


Del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dissabte, 14 de juny del 2014

VIATGER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Profunda saviesa
del viatger,
 sempre a l’encalç del sol!
Gemma Gorga

El pas del viatger és sempre fugisser
com una fuetada de llum en esmorteir-se el sol
finalment rere les muntanyes.

El viatger enfosqueix i a cada pas
s’ompli de silencis. Només reté en la memòria
un dolor perfumat, una resignada decepció.

S’afona a poc a poc com ànima de pols
que perd els seus crepuscles
en la immensitat de la nit.

Sap que quan avança pel bosc d’utopia
ja no hi resten passos al darrere
doncs es trasmuden en fulles d’oblit.

També sap, però, que la quietud,
no és alternativa a la vida.
Cal recórrer-la sobre cavalls salvatges,
sempre a l’encalç del sol,
             sempre a l’encalç de la llum.

Jesús Giron Araque
Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013


dimarts, 15 d’abril del 2014

SÍNDROME DE DIÒGENES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ulls d’infant que dormiren
a recer dels murs de la innocència,
a la vora de les llàgrimes.
Ombres que ompliren grans parets
emblanquinades de somnis
i s’amagaven en carrerons d’esperances.
Paraules que enyoraren boques
i boques que deixaren de pronunciar
paraules amb gust de desig.
Sabates polsegoses que abandonaren
empremtes en la pedra aspra i tossuda
dels camins inimaginables,

Ecos que creixen i creixen
en un cabdell de records.

Sóc records i em calen molts baguls

                                  on amagar-los.


Jesús Giron Araque
Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dimecres, 26 de febrer del 2014

TEMPS IRREDUCTIBLE

(Imatge pròpia)
En l’ínterim que som, el temps irreductible 
                                              Antoni Ferrer

Quan en arribar a l’estació de la penombra
revisem els camins i valorem la collita,
quan pensem que la costera s’ha acabat
i ens enlluerna el dring de la planura
i ens calma el sol indemne i acollidor
o quan sembla que hem bastit la glòria
sobre l’imperi llefardós de qualsevol cor desert,
és aleshores ―nafra i calma―
quan les nostres mans rompudes accepten
la derrota i la condemna dels déus implacables,
acusades de jugar i perdre sobre les caselles
diluïdes de les nits i dels dies
i culpades d’atacar el temps irreductible
d'aquesta escorça, aspra i abismal,

                            d’aquest nostre estèril paisatge.

Jesús Giron
Llibre de contemplació
Editorial Germania, 2013

dissabte, 11 de gener del 2014

dimecres, 8 de gener del 2014

DESOLACIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
I no podrem submergir-nos en eixa mar fosca, muda,
que atresora els nostres dúctils silencis i, egoista,
els guarda i continua, famolenca, devorant mirades
permanentment avesada amb l’ull sobre la superfície.

I no podrem acoblar la sang amb els ulls que ja no hi són
perquè només són tots dos líquids...
                                                             aigua, silenci,
gebres que han naufragat en el fons de les aigües del temps imperfecte.

Com un volcà amagat, però, ara voldríem fer nàixer

                           l’illa dels records sobre la mar desolada!

Del meu "Llibre de contemplació"
Editorial Germania, 2013

dimarts, 17 de desembre del 2013

L'ÚNICA LLUM

(Imatge pròpia)

Versos del meu "Llibre de contemplació"

dissabte, 14 de desembre del 2013

PRESENTACIÓ DEL "LLIBRE DE CONTEMPLACIÓ"


Ahir, 12 de desembre, vaig presentar el meu poemari "Llibre de contemplació" a la Casa de Cultura de Torrent. El llibre va estar presentat pel company de LletrAEdeta,  poeta i amic Alexandre Navarro. Després d'aquesta presentació amics i companys de lletres recitaren alguns dels poemes del llibre. Laura Juan va recitar Mirada furtiva (que en un principi anava a recitar-lo la poetessa Joana Navarro i circumstàncies personals ho van impedir) i Viatger. Alexandre Navarro va recitar Temps irreductible. Jordi Guerola recità Peixos abissals. Enric Sanç va recitar el poema Objectes. Els poemes Món de l'oblit i Xacona de l'admonició van ser recitats per Joan Femenia. L'autor recità La mirada trista dels espillsCom un tòtem polsós i Minuet dels grafits. Els poemes estaven acompanyats per audiovisuals. El poema Mosaic, que publique més avall,  va ser recitat de forma col·lectiva per tots els rapsodes.


MOSAIC

                                 La vida, ai!, és tan fragmentària!
                                                              Joan Fuster

Accent que falta en la imperfecta oració.

Bri de llum extingible.

Capítol del llibre mai escrit.

Derna en terra derrotada i desfeta.

Engruna aixafada per l’oblit.

Fragment d’un salm sense música.

Gra de blat que cau sobre terra erma.

Hàlit a la recerca de la felicitat.

Illot perdut, desorientat i inhabitat.

Jonc a prop de l’aigua que mai serà aigua.

Kírie sense resposta.

Llàgrima que llisca sobre paper de vidre.

Mim mut de gests i moviments.

Nafra oberta que mai cura.

Obaga a l’espera de la llum eterna.

Pessic de somnis alletats amb il·lusions.

Quincalla malvenuda a canvi de quasi res.

Racó solitari ple d’utopies.

Saltamartí que no troba mai el seu lloc.

Taca del passat en l’eixugamans del futur.

Udol constant, crit llastimós.

Volva de neu que es desfà abans de caure.

Whisky mal destil·lat.

Xiuxiueig perdut en el vendaval.

Yin-yang, llum i foscor, inici i final.

Zero, la vida.

dimecres, 4 de desembre del 2013

TESSEL·LA III

Una de les tessel·les del meu "Llibre de contemplació" que presentaré el dijous, dia 12 de desembre, a les 19 . en la Casa de Cultura de Torrent.






dimecres, 27 de novembre del 2013

PAVANA PER A UN MANIQUÍ - STERXU

Sterxu (Esther Villanueva), locutora, actriu de doblatge, comunicadora... ha tingut la deferència d'interpretar (magistralment) un dels poemes del meu Llibre de contemplació . La música és de Julien Boulier. El podeu escoltar en aquest enllaç. Paga la pena, no pel contingut, sinó per la interpretació. 
(Imatge de Joan Quisapquè)

Com entristeix la teua vida d’aparador!
Rere el cristall, impertèrrit,
veus passar angoixes i temors.
Tu mateix les vius.
Creus que estàs defenent el teu espai
i l’únic que fas és defendre la teua presó.

No és el teu posat en blanc i negre
de maniquí d’aparador
ni d’estàtua palplantada
ni d’espantall de conte
ni tal sols l’aspecte de musa inquietant
                               allò que m’enerva.

Ni tampoc les teues mans de cartó immòbils
que assenyalen a terra
amb un gest inútil i desvalgut.

No és la teua essència de paper reciclat
o de suro corcat arrelada en camp de gel.

No és la teua presència de peresós
la que em dol ni la que em fa fàstic.

No és la buidor del teu cap
farcit d’escarabats negres,
ni l’ermàs desitjat per tu,
ni l’acceptació del no-res com a camí.

No és la teua mirada extraviada cap enlloc
ni la teua boca esdentegada,
muda i erma de somriures.

Tot açò, amb ser molt, em deixa indiferent.

És el vel que t’abilla i t’emboira la mirada,
el coltell que esbiaixa els teus passos.

Són les mans que
t’han dipositat en aquest lloc
amb l’habilitat del botxí
que fa la seua tasca a la primera.

És la indiferència
                           i la inacció,
la desesperança
                           i la cruesa del jo.

És la teua nuesa de gest
                 la que em corglaça.



dimarts, 19 de novembre del 2013

LLIBRE DE CONTEMPLACIÓ


En pocs dies presentaré el meu "Llibre de contemplació".


dijous, 10 d’octubre del 2013

COM UN TÒTEM POLSÓS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com una tela inconsútil esquinçada
                                                    òrfena d’agulla i fil.
Com un esvoranc ferit, sagnant i fosc.
Com un cel menystingut, grisós i marbrat.
Desorientat com un tòtem polsós i arcà,
                                                                  aquell dia
vaig experimentar
el sacseig del buit de la vida i l’obaga del silenci.

                                                    Com una torbonada.

(de Llibre de contemplació, de pròxima publicació)