 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
CONVIT
Vine, endinsem-nos al bosc, penetrem-lo,
fem l’enyor com si fos la primera vegada.
Tota la nit, insadollables, llops.
I que senzill, ortigues, perdre’s per un camí
que es torna una planura immensa
seguint cuques de llum, intermitents,
que anomenem amor. Quin abisme tan dolç
espiar-se amb els ulls del nen llunyà que exhumes,
del nen que no et deslliura, atrinxerat
a les fotografies com un déu somnolent.
Quina flaire de boix a la roba, a les ungles,
al sexe incipient, a cada bri de cos
on l’ànima s’amaga entre els altres ocells.
Amadeu Vidal Bonafont
Emboscada
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
