ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

Esperit, quan tu vetllaves

era ric nostre casal;

era ple de sol i d’aire

i amb les guàrdies al portal.

 

I ara elles són inútils,

que les té preses la son;

i cap hoste no s’acosta,

que tenen llevat el pont.

 

Esperit, ¿en quina cambra

tan pregona t’ets colgat,

que t’és llevada la joia

i les ganes de combat?

 

Part de fora, on galejaves,

el món és lluent i blau;

esbatana les finestres

damunt de ta buida pau!

 

Que la llum entri senyora,

cada raig —so de clarí.

Esperit, per no dormir...

Esperit, ¿on són tes armes

si l’enemic fos aquí?

 

Clementina Arderiu

Jo era en el cant. Obra poètica 1913-1972

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autora, ací

[D'UN CÀLID SON...]

 

(Imatge pròpia)

D’un càlid son

he despertat

i tot ho miro amb meravella

i fades blaves d’univers

duen un foc que té el meu nom.

Soc mare estrella, germana lluna,

pedra guerrera i mil dones més.

I amb un sol gest cremo les gàbies

i tot allò que m’oprimeix.

 

Cèlia Nolla

Terra roja

Godall Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

[HA NEVAT MENTRE DORMIES...]

(Fotografia d'Andreas Strauss)

Ha nevat mentre dormies.

Silenciosament el cel ha mudat la terra

talment el teu cos es muda

cada vegada que el son obre els ulls

al costat de l’amant,

incrèdul a la presència d’altre cos

que per primer cop completa el teu.

Es fondrà la neu

com el dia i l’instant primer.

Però la puresa ja és dins.

Sílvia Amigó

Ma

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autora, ací

COM DIUEN QUE PLOREU ELS HOMES

(Home plorant, Safet Zec)

La meua maror em vetlla cada nit,

capgirant-me la son amb el seu brunzit.

Mire la serra i els tossals i pense

en l'eclipsi d'argila que ens separa;

grapats de pols i hores marcides sense

un resquill de llum. Ai! cada vegada

que et recorde plore. Plore sobre el mur

i la frontera —com diuen que ploreu

els homes— i continue l'insegur

destí, llevant-li mordasses a la veu,

perquè si les coses són com són, deixa'm

que parle d'elles i que tome i parle,

com d'una petitesa que se'm queixa

per tot el cos a un ritme inevitable.

Carmelina Sánchez-Cutillas

Llibre d'amic e amada

Fernando Torres, Editor, 1980

Més sobre l'autora, ací

TALLS DE GANIVET

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Des d'on escric, el mar vigila, 
hi ha talls de ganivet que porten les onades. 
Quan hi descanso els ulls no sóc enlloc, 
ni dins del mar ni fora, ni les mans no em sento; 
ni desig ni evasió, només un son lleuger 
pautat de tecles sincopades. 
Marxo de mi però no veig on sóc.

Olga Xirinacs
La taronja a terra

Ed. Òmicrom, 2011

Més sobre l'autora, ací i ací.