[DEIXEU...]

 

(Imatge propia)

Deixeu

que el palpebreig

 

de la lluna

s’esqueixe

 

pels meus somnis.

 

Atapeït el missatge

 

En un obscur silenci, 

                                 marxaré

com el brunzir callat

dels ocells al vent.

 

David Raga i Sauco

On clouen els teus ulls

7 i mig Editorial de poesia, 1998

Més sobre l’autor, ací

ÀNIMA EN PAU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

ÀNIMA EN PAU

 

No només l’essència de l’essència

sinó també l’arrel que aboca vida

que puc intuir entre la ceguesa

i l’enlluernament i l’avenir.

 

No només la vida sinó la llum,

i més encara, l’oblit de l’insomni.

I desballestar metàl·liques nits

en aurores que esquincen la foscor.

 

I respirar amb força i obrir els ulls

als colors de les frenètiques hores.

Cercar el camí dolç de la memòria

en fulles seques de temps aturat.

 

I sentir el batec del cor que anuncia

desitjos i afanys en la llarga espera

de les hores dels murs emblanquinats

assedegades en somnis possibles.

 

I saber-me principi i fi de mi.

 

                                                                                  

Jesús Giron Araque

Dins de Mostra poètica Maria Carme Arnau i Orts

Editorial Alamida, 2025

Més sobre mi, ací i ací         

ATZAR

 

(Imatge pròpia)

ATZAR

El món és, per a tu, fosca matriu,

domini de l'atzar, rodó silenci.

I s'entela, al mirall, la teva imatge:

geometria d'ombra,

pla tangent a l'esfera,

papallona que vola cap als somnis,

adolorit germà, de vida efímera.

Jordi Pàmias

Narcís i l'altre

Edicions 62, 2001

Més sobre l’autor, ací

[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]

 

( Fotografia de Jürgen Fälchle)

II

 

Vindrà l’hora de jutjar-me

i hauré estat els meus versos i esborralls:

una joguina plàstica, un glavi

de tall capriciós i fugisser

que voldria escriure

sabent-me carn d’oblit i melangia.

Llavors,

em reconeixeré en aquest ofici

de penitència, sense complexos

ni obligació verbal

de provar-me, de mostrar-vos

aquesta sang que vessa dels meus dits.

Llavors,

lliurada, la sentència final

–tan vostra com de ningú,

caurà com un eclipsi caut i tebi

miratge real on la mort és morta

i jo mor assaciat

d’ensopiment entre jardins i fonts

d’aigua envidreïda.

Paradís o masmorra. Felix culpa!

només romandran els somnis.

Andreu Blai

Nimfeu

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

ANTOLOGIA DE GESTOS DE MARCO POLO

 

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Muntanyes i muntanyes es tenyeixen

de llums crepusculars.

WANG JI

 

Les muntanyes venen, una per una,

a la trobada dels viatgers.

LI BAI

 

[A la ciutat de ZHangye]

 

馬可波羅手勢選集

ANTOLOGIA DE GESTOS DE MARCO POLO

 

Marco Polo deté la caravana

enfront de les muntanyes multicolors de Zhangye.

Tal vegada busca el color de la seua existència

—o el de la seda de la seua existència.

Potser busca el color de l’ànima que li acompanya.

Marco Polo vol esbrinar la poesia que s’amaga

rere els colors i ofereix lli persa a canvi de versos.

Amb les caravanes del destí intercanvia

la serenitat dels capvespres de Venècia i teixits de Flandes

per sedes, ceràmiques, cotó i perfums.

Els traficants de colors li ofereixen pinzells de cal·ligrafia

comprats a saquejadors de flors del Jardí de la Meditació,

però Marco Polo els desestima perquè sap que occident

no conec el significat de meditació i tampoc el de transparència.

Quan s’estén la notícia de l’arribada de Marco Polo a Zhangye,

acudeixen de tots els llocs de la Xina venedors de somnis,

viatjants amb pedres precioses de jade

i ambre roig que conté les il·lusions dels amants,

endevins, poetes, especuladors d’espècies i de felicitat,

importadors de batecs, exportadors d’esclaus

i comerciants d’encens i d’essència de brisa.

Malgrat tantes mercaderies, Marco Polo està tot sol

sense santuari que aculla tots els colors de si mateix.

 

Jesús Giron Araque

La dinastia de terracota

Viena Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

[QUAN M'ACOMPANYEN LES PARAULES,...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

quan m’acompanyen les paraules,

alegria de lletres el poema,

i alegria de somnis

els sons que em vetllen i em desvetllen

 

sóc lladre de paraules,

i amb dits avars,

recompto lletres i disfresso guanys.

 

hauré mentit tan bé quan sigui l’hora

de recitar l’abecedari

que el temps m’oblidarà.

 

Francesc Garriga Barata

Tornar és lluny 

Proa Edicions, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací 

 

[ENS SABÍEM ELS NOMS,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

11

 

Ens sabíem els noms, i, de la vida,

tot just allò que n’havíem volgut

explicar o inventar. De bon matí

el tracatrac d'un tren va passar ratlla.

Si dorms damunt d'un vidre els somnis es mirallen

i quan et desperta el sotrac de l'arribada

no saps ben bé si hi entres o si en surts.

I després passa el temps, neguits que empenyen dies,

alegries tan breus que requereixen

disciplinats exercicis de memòria,

l’escombra de la mort i la seva rialla

fins que un bon dia et trobes,

el front damunt del vidre,

d'anada o de retorn, no ho saps ben bé.

I aleshores voldries

perquè

i no pot ser.

 

Joan Casas 

Tres quaderns més

Ed. Bromera, 1995

Més sobre l'autor, ací