FILL DE PUTA

(La nau dels bojos. Hieronymus Bosch)

 

–fill de puta!– li clava una hòstia

que el deixa sec i quan cau a terra

li estova els collons amb una coça

marxa tranquil·lament del bar

remugant que això li passa

per haver tombat els tovallons

camina fins a un carrer

i allà contempla les complicades estructures,

tomba un fanal amb el peu


per veure'n bé la base

i hi veu el negre i el blanc

mutant a histèria

a sota el vermell dels fonaments

–l'inestable vermell

amb la seva sang–

passen quatre gossos corrents

i es borden amb ell una estona

s'ensumen es borden i marxen

tots junts carrer avall empaitant

l'udol, mossegant els ulls de la gent i dient

 –no es mereixen

s'aturen de tant en tant perquè

l'home escrigui amb guix a les parets

l'incansable complicitat – dels bojos

entenen el guió del mig,

tornen a escriure

–no es mereixen

fan un riu a la cantonada

deixen el carrer brut,

passen per l'artèria.

 

Misael Alerm

Vell país natal

Adia Edicions, 2014

Més sobre l’autor, ací

[HO ENYORAREM TOT, ...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ho enyorarem tot, la casa i la intempèrie,

haver-se quedat o haver deixat enrere,

la rauxa de l’ocell que migra mar endins,

el seny del gos que no té horitzó, que espera al

        llindar

i no sap eixir dels pocs carrers on pixa.

 

Ramon Ramon

Els temps interromputs 

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l'autor, ací

AQUEST CARRER

 (Imatge pròpia)

O cosa de creure impossible!

Joan Roís de Corella

 

Aquell carrer, aquell molt dolgut carrer

que retinc a la memòria amb un agut espant,

amb un espant de papers, de robes, de quefer diari.

Inútilment recórrec cers indrets abans amables,

entre el vent d’una pluja o d’una negror sobtada.

Una flaire d’oms i automòbils, alguna botiga,

s’enlaira encara amb el nom delerós;

delerós potser d’oblit o potser també

de les llargues setmanes, mesos, anys i tot,

quan aquell nom encenia alegre un món

feliçment elemental, d’obertes finestres,

una llum dins de l’aspra matinada, un nom de cotó.

Alexandre Navarro

Desgracià la pluja les banderes

Editorial Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací i ací

PLOU DE NOU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PLOU DE NOU

 

Plou de nou sobre l’eixuta, eixorca

                                    terra de la vall entre llomes.

EL carrers i les viles cobren una llum

                                    distinta, trista, melangiosa.

Els camps de fruiters i les oliveres lluen

                                    mullats, més nets que adés.

Les fulles dels arbres del camí vell

                                    reverdeixen, clares i alegres.

Miquel Català

Duna

Editorial Neopàtria, 2021

Més sobre l'autor, ací

VAIG PELS CARRERS ESTIMANT PROSTITUTES…

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VAIG PELS CARRERS ESTIMANT PROSTITUTES…

Vint flors brodades amb constància, 
entre cançons i puntes de coixí, 
fins a la darrera claror del dia, 
quan les cavalleries es recullen, plegades.

Vint flors sostretes als esguards 
cobejosos del sexe jove esclatant, 
entre el cant dels grills i l’ombra 
trontollant de l’òliba que s’amaga.

Els teus vint anys han estat 
vint salvatges flors, avui collides 
per libar-ne el nèctar a la bresca 

del luxuriós eixam ciutadà. 

Francesc Parcerisas

Vint poemes civils

Ed. Ariel, 1967

Més sobre l'autor, ací

L'ENTORN I LES ÀNSIES

(Imatge pròpia: Onda)

Quan revises de clar en clar,
d'ombra en ombra, les voreres, 
els espais entre cases
i les portes vençudes,
construeixes el cor que alhora transitava.
I com la saba, l'olorosa saba, 
de totes les substàncies del carrer
portes missatges aturats
en la boira de les façanes.

Joan Climent

Notícia de murmuris

Poesia 3i4, 1989

Més sobre l'autor, ací