EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vi. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de juliol del 2024

ARMAGNAC


(Imatge no idenificada presa de la xarxa)

 

ARMAGNAC

 A Jep Gouzy y Renée Sallaberry

De poesia no ens en cal pas gaire:

tan sols la justa i necessària,

una petita copa cap al tard,

tornats que som a casa, havent sopat,

tal com ho fem amb un vell armagnac,

a la vora del foc sempre que es pugui,

per millor veure en el nostre palmell

com llampurneja la flairosa conca

del seu estany espessament daurat…


Esperit de vi és també el poema,

incolor i volàtil, prou que ho sap tot lector,

però inflamable si sabem copsar-lo,

car és dins nostre que haurà fermentat

i en les bótes del cor envellit,

amb totes les dolceses i amargors

que un cop i un altre ens han fet i desfet

fins a fer de nosaltres un compost agredolç,

la matèria infausta d’un somni corromput…


En acostar als llavis aquesta copa

d’un cristall fi com l’aire,

tot el tropell d’olors que ens envesteixen

i aquest gust que ens omple de lava ardent,

¿què ens retornaran sinó la fortor

dels nostres moments més intensos,

quan tot just vam viure l’experiència

però no en poguérem tenir el sentit?

 

Àlex Susanna

Suite de Gelida

Ed. Proa, 2001

Més sobre l’autor, ací

divendres, 16 d’abril del 2021

[GUARDES, GELÓS,...]

(Imatge pròpia)


Guardes, gelós, al càntir de la vida,

l’aigua secreta de la qual no beus,

malgrat la set que saps que tant la vol.

Potser esperes el miracle que faci

de l’aigua un vi magnífic i et celebris,

quan els teus somnis no siguin com fotos

dormint en un catàleg de viatges.

Vindreu a ser, vi i tu, com un de sol.


Joan Callau Fortuna

Com l'hora blava

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 9 de maig del 2020

EL POEMA ETÍLIC DE LIU LING

La meua participació en línia en el VIII FESTIVAL INTERNACIONAL POETAS EN MAYO / POETAK MAIATZEAN de Vitoria / Gasteiz 2020.



劉玲的乙基詩
EL POEMA ETÍLIC DE LIU LING

Vagar de manera lliure i senzilla és la meua meta.
Perquè m’agrada el vi, diuen no sense raó
que soc lleig, descurat, excèntric i antisocial.
Per què he d’allistar-me en l’exèrcit de la multitud buida?
El temps no cessa en la seua tasca:
què quedarà de la muntanya, de la pedra, de la pols?
Res no és perpetu: ni el tro ni la tempesta.
La terra espera els nostres ossos, té la seua forma;
l’univers és massa petit per a contenir els nostres desitjos;
la lluna és massa bella per a suportar la nostra estupidesa.
Us preguntareu per què camine nu:
la terra és la meua morada, el meu vestit és l’habitació on visc,
em sobren morada i vestit, però. Només necessite el vi.
Amb ell no sent calor ni fred, no albire muntanyes ni llacs;
tant em fa si les fulles del roure s’ofeguen en les aigües cegues del temps.
Cantem i beguem que el vent de la tardor
està prest a dur-se amb ell els nostres més forts pensaments.
Cantem i beguem que el vent de l’hivern atacarà
el nostre feble exèrcit d’ossos amb el seu exèrcit d’aigües eternes.
Alce la copa i bec sense aturall.
Sempre m’acompanyen dos servents:
un, amb la botella de vi; l’altre, amb una pala d’enterrador.

---

EL POEMA ETÍLICO DE LIU LING

Vagar de manera libre y sencilla es mi meta.
Porque me gusta el vino, dicen no sin razón
que soy feo, descuidado, excéntrico y antisocial.
¿Por qué debo alistarme en el ejército de la multitud vacía?
El tiempo no cesa en su tarea:
¿qué quedará de la montaña, de la piedra, del polvo?
Nada es perpetuo: ni el trueno ni la tormenta.
La tierra espera nuestros huesos, tiene su forma;
el universo es demasiado pequeño para contener nuestros deseos;
la luna es demasiado hermosa para soportar nuestra estupidez.
Os preguntaréis por qué camino desnudo:
la tierra es mi morada, mi vestido es la habitación donde vivo,
pero me sobran morada y vestido. Solo necesito el vino.
Con él no siento calor ni frío, no vislumbro montañas ni lagos;
me da igual si las hojas del roble se ahogan en las aguas ciegas del tiempo.
Cantemos y bebamos que el viento del otoño
está dispuesto a llevarse con él nuestros más fuertes pensamientos.
Cantemos y bebamos que el viento del invierno atacará
nuestro débil ejército de huesos con su ejército de aguas eternas.
Alzo la copa y bebo sin medida.
Siempre me acompañan dos sirvientes:
uno, con la botella de vino; el otro, con una pala de enterrador. 

Jesús Giron Araque
Els bosc de bambú
Viena Edicions, 2019

dimarts, 12 de setembre del 2017

POEMA D'INVENTARI DE FRAGILITATS

Al següent vídeo recite un poema del meu "Inventari de fragilitats". El vaig gravar el dia 21 d'abril de 2017, a l'hotel Marriott del Caire, antic hotel Omar Khayyan.


Oman Khayyam, gran defensor del vi
i de la seua libació,
opinava amb vehemència
que per a ell hi havia dos dies
que el deixaven indiferent:
el ja passat i el que ha d’arribar.

Jo,
que sóc un imperfecte rellotge d’aigua i vent,
      m’endarrerisc i m’avance
en els teus rius i deserts,
en el refugi de tot allò que hem viscut,
en la fugida de tot allò que ha de venir.

   No entenc Khayyam ni bec el seu vi.

Jesús Giron Araque
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016