(Imatge no identificada presa de la xarxa)
POÈTICA NATURA
Escric: Arbre,
i el tronc fort i rebel creix
amb el dolor dels nusos
que l'aplomen;
i escric aigua
i les arrels se la beuen com un llamp
la mirada;
i escric verd
i vol
i matèria i aliment, i em sé oratge:
neguit de l'arbre, arrel i clorofil·la,
mà podadora que no vol escriure
sinó pensar i sospesar l’agilitat del vol
oxigenar l’atmosfera
donar el salt al buit
-ser vent i ploma-
Desprendre’m de les fulles velles
quedar-me amb les perennes
ullant des de la branca
abraçant vida
i donant llum.
Isabel Garcia Canet
La llum del buit
Editorial Tabarca, 2021
Entrades
