[EL TORO D'OSBORNE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El toro d’Osborne desperta

amb els primers raigs de sol, a la lloma

pelada. Els matolls grisos

es dauren al matí

encenent els ulls radiants

del toro fosc

 

Fent no res de manera metòdica,

lluny de la litúrgia dels desitjos adquirits,

objectes simulacres de la nostra

societat

 

Lluny del soroll dels amants,

cafarnaüm daurat en un tàlem calent

sense llençols elèctrics

sense acceptats tendrums

 

La llum d’argent de la lluna

es projecta sobre les figues de pala,

figues taronja lluny de la mar

Sergi Torró

Visions provisionals

Bromera Edicions, 2006

Més sobre l'autor, ací

EL MATÍ

(Imatge pròpia)

EL MATÍ

 A Carme Linares

i Rafel Torregrosa

I a Ginesta

I

En començar a dir-me,

a anomenar-me, a ser,

a desxifrar riuades

de mots buscant-se en ordre,

he reparat, abstreta,

en el color magnífic

del matí.

Estic encara nua i els reflexos

del sol –sembla un ocell

oníric– em transformen

la carn en força mítica.

Moment d’incertitud.

Retrobe cega, però, la calentor

benigna de la llum, que indiferent

es tomba sobre el món.

Moment en què el miracle

es dóna.

Òbric els braços, els alce

per retallar-me en arc

o arbust i recollir-ne

la pau, aquesta pau 

–que tant envege–

de la natura sòlida, perpètua.

Lola Andrés

Jocs de llum

Ed. Bromera, 2006

Més sobre l'autora, ací  i ací

[CANTO AMB TU UN MATÍ...]

(Imatge de LUNAMARINA treta d'ací)

Canto amb tu un matí

d’illa mediterrània,

quan els escenaris barrocs

ens signifiquen en una frase bella.

I et tinc ja per sempre,

amor secret que el temps ignorava:

                                              cames que acarono,

                                              veu que esdevé el cant

                                              on aprenc a recordar

                                              l’oblit de la joventut.

Vicenç Llorca

Cos de poderosa llum

Editorial Meteora, 2019

Més sobre l'autor, ací

DOS OCELLS A QUARTS DE SET DEL MATÍ

(Imatge presa d'ací)

DOS OCELLS A QUARTS DE SET DEL MATÍ

El sol s’ajup i xoca amb la teulada,

i el camp s’ajoca i dorm sota els turons,

que s’alcen lents, que veuen com al fons

la nit es pon al crit de la becada.

De l’aiguaneix del dia en surt l’arada

vella que llaura el bosc i els seus racons,

que en treu la terra magra, els aguilons

que miren fit el sol a la capçada

d’algun roure molt alt. I el bosc s’escampa,

i sembra fins que hi veus la seva trampa

de fang i verd, de troncs i de nit clara.

I el cel s’engruna, que cau amb la tempesta,

i l’àliga, que en fuig, en fa una festa,

del vol que era el matí, que l’és, encara.

Jaume Coll Mariné

Un arbre molt alt

Edicions 62, 2018

Més sobre l'autor, ací

EL MATÍ

(Imatge pròpia)

A Carme Linares i

   Rafel Torregrosa

        I a Ginesta

En començar a dir-me, 
a anomenar-me, 
a ser, a desxifrar riuades 
de mots buscant-se en ordre, 
he reparat, abstreta, 
en el color magnífic 
del matí. 

Estic encara nua i els reflexos 
del sol -sembla un ocell 
oníric- em transformen 
la carn en força mítica. 

Moment d'incertitud. 

Retrobe cega, però, la calentor 
benigna de la llum, que indiferent 
es tomba sobre el món.
Moment en què el miracle 
es dóna. 

Òbric els braços, els alce 
per retallar-me en arc 
o arbust i recollir-ne 
la pau, aquesta pau 
-que tant envege-
de la natura sòlida, perpètua.

Lola Andrés

Jocs de llum

Ed. Bromera, 2006

Més sobre l'autora, ací

CANTAR

(Oliveres amb cel groc i sol, 1889, Van Gogh)

Compañero
dale duelo a la la campana,
compañero.
Está herida la mañana,
se desangra en el ribazo
junto a chaparro y a olivo.
¡Nos la mató de un balazo
algún cazador furtivo!

Eduardo Ruíz

Agost, 1969

(Poema penjat al Café Gijón de Madrid)