(Imatge presa d'ací)
fossa comuna
no vull que m'enterreu ni espero amor del poble
sols que mani el Profeta la fuga de l'eixam
que deixa un camí fet. Jo parlaré amb els morts
i amb els porcs, obsedits a
l'espina del tors
allà on encara el tacte fecunda la memòria;
treballo i no salvo
cap ideal amb l'hora
però ve aquí un difunt, a la botiga, sol,
al punt del tancament
quan els esforços cauen;
ell està fresc i parla sense dir-me el seu nom
però jo n'he vist l'esquela, sé que esta al cementiri:
Jan Reniu Pladevall
cessat d'aquesta vida
en vint-i-set d'abril
de l'any dos mil divuit
treballo i ve amb cos
sense anima, és mort,
i em diu que no seré
feliç, amb tan poc temps,
«no hi tens res a fer, noi» i llavors conta anècdotes
sobre avantpassats seus com sempre es barallaven
ara per la gallina,
ara pel salze tort,
«noi, no hi tens res a fer» i tanco la botiga
amb ell a dins, només,
però en sortiré sol,
giro la clau, no hi és, ni tan sols un miratge
com sí que ho és el sou que m'alimentarà;
a quin regne pertanys
indolent alabastre
en mi ja no fas llum
tan matèria ets
com Reniu Pladevall.
Tinc les butxaques buides
de pedres precioses,
no hi cap ni el pas del temps
no tinc por, ni dolor, parlo amb un mort, camino
i la doctora em diu
que no arribaré lluny
perquè la sang em pesa però faré quilòmetres
Poesia social
no restaurarà vius
només convoca morts
Jan Reniu Pladevall
i de camí una noia
és ferida de vida
en una cantonada,
punxada, i és sola
com a redempció
ningú canta el seu nom.
I què hi fa, tan opaca deixada en els esculls
del carrer, la vorera
dels dies rutinaris?
el lirisme dels dies
és un pou i la carn
dona forma a l'abisme
on s'han vessat els olis
[No he volgut sepultura, però la tindré, digne
i soc capaç d'amor,
encara, puc ser feliç
tinc els mitjans, i el temps, només és que veig morts
I, com és, camarades,
que a la fossa comuna
ningú hi du cap ègloga ni cap oda; sisplau
al meu cel trist, tothom ha de rebre elegies]
Juma B. Barratxina
Un estany que
vessa
Tres i Quatre, S.L. , 2021Més sobre l'autor, ací
Entrades
