EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dents. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dents. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 de desembre del 2024

AFERRAR-SE AL VENT AMB LES DENTS


(Les  filadores. Velàzquez)

Aferrar-se al vent amb les dents


El que no hi és no es pot tocar,

però et pot mossegar. Tantes coses parlen

quan callen. El rostre del capitell del claustre

està enfadat, com si li retragués a l’escultor

haver despertat la pedra.

La catedral, imponent buldog a l’aguait

que guarda la casa de l’amo, i aquest blau

gentil que fa del cel una porcellana tan fràgil.

Respirar és vidriós, un miracle imperceptible

i no te n’adones, la vida et tapa la vida.

De vegades hi ha esperança, petita flama

que encén una cigarreta i la punta titil·la,

estel fugaç a peu pla; demana un desig.

El que no hi és no es pot tocar, però

pot mossegar-te: ofereix-li el coll, i l’ànima.

Sigues el comentari d’aquell avi embadalit

davant Les filadores de Velázquez:

Pots veure-hi fins i tot l’aire, i això és dificilíssim.



Anna Bou Jorba

Aferrar-se al vent amb les dents

Godall Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací


dimarts, 26 de setembre del 2023

[IMAGINA'T L'ANGOIXA DELS INSECTES...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Imagina’t l’angoixa dels insectes

dins l’espai mínim del capoll.

Imagina’t un taüt d’espart, una caixa

justa per al teu cos arraulit, les parets

d’un ventre sense escletxes.

Imagina’t el mal de l’ossada

que creix. Imagina’t com topa amb

la carn i es rebrega. I després

imagina’t el cos nou que deforma

la bossa i es llaga i s’ofega i

empeny.

Imagina’t que és fosc i només tens

les dents per obrir-te una porta.

 

Albert Rabell

Fora de la nosa

Viena Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací