NADIR
M’han cabert la nuesa
i la
fredor del moment
amb un
mantell color
de terra fosca;
la pell
em traspua salobre
i llàgrima
dormida...
la que
m’arrosava
-frec
a frec-
L’adolescent
que arrupit
em cenyia
tots dos
nodrits amb idèntic destí;
els
meus ulls
retenen
la línia del dunar,
la
silueta de ca famolenc,
a
portella del corral
i les casetes
d’atovó
i fang;
que ordenen
el poblat
de la
meua infantesa.
He travessat
el ventre de la mar,
aigües
que ens engolien,
-com rai
a la deriva-
aterrit
per la violència
de l’onada, la mateixa
que s’ha tragat l’amic
que m’acompanyava;
en mi romanen netes
la veu de la mare i de l’àvia.
i la dolença del comiat...
No aporte cap document,
els he oblidat o perdut;
m’escodrinyen la boca
i les dents
-tal com l’avi feia al camell
que hi havia en la tanca
del corral,
per comptar els anys que tenia-;
acuradament,
palpen tot el meu cos
fins al flanc i ventre més flonjo
i mal que es folren les mans
amb guants de làtex,
no hi trobe la tendresa
de la mare,
ni la carícia primerenca
de l’adolescent
a la bardissa...
Estenc palmell i canall
de la mà esquerra...
i només escolte paraules.
Vicent Torres Aguado
Kaddish (veu silent)
Neopàtria Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Entrades
