POTSER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POTSER

 

Potser només el foc,

potser només l'onada de la llum,

potser només el gest del temps a la mirada,

potser només la tramuntana,

de braços transparents i poderosos

que encén l'aire

i desvetlla cada mica de pell.

 

Potser només la mà i la roca,

potser l'escorça,

el pètal,

potser el cos dins de l'aigua.

 

Potser només la solitud dels cims,

potser només el tamariu

amb l'ombra projectant-se entreteixida,

teranyina benigna,

potser els camins dels astres dins la nit,

potser només l'abisme de l'albada.

 

Potser els teus ulls,

potser alguns mots antics,

potser només la veu,

el cant com un recer,

el traç més pur del somni,

potser els meus dits

resseguint el teu ventre.

 

Carles Duarte

Els déus no abandonen Antoni

Onada Edicions, 2015

Més sobre l'autor, ací i ací 

 

[AQUELL QUI ENCARA NO HA NASCUT...]

(Imatge pròpia)

"Més feliç que els uns i els altres

  és el qui encara no ha nascut"

            ECLESIASTÈS, 4.2

Aquell qui encara no ha nascut 
no ha viscut ni el dolor ni la paraula, 
ni el creixement ni el cansament dels dies, 
ni l'ha colpit l'avidesa dels cossos 
o el llambrec de la llum damunt les mans, 
i no coneix l'agilitat del puma 
ni els colors vistents del guacamai; 
no ha sofert tampoc cap fred inhòspit 
ni la humitat feixuga 
que alenteix les hores, 
no s'ha emprovat el vell vestit del mar 
ni ha tocat els arbres ni les roques, 
ni ha caminat la mort. 

Potser és feliç 
el qui encara no ha nascut, 
però no duu ni a la pell ni a la memòria 
el tast dels anys, 
i la textura del vent 
no n'habita la sang, 
ni ha fruitat als seus llavis 
el crit de la tendresa. 

Potser és feliç 
sense l'olor del te 
i el gust de la taronja.

Jo no podria ser-ho.

Carles Duarte

Tríptic hebreu

Eliseu Climent, editor; 2004

Més sobre l'autor, ací  i  ací