EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clara Ballart Lladós. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clara Ballart Lladós. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 d’abril del 2025

DIMECRES

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Dimecres

 

Hi ha una llum diagonal que escapça, groga,

les finestres més altes de les cases.

En tarda laborable tothom porta

les cares més honestes com si res:

és el dia anodí l’indret perfecte

per descobrir ulls amables, bons auguris,

lletjors reals, records de nit d’insomni.

Em sé viva aquests dies, vaig perduda,

eficientment mediocre, en el punt mig

entre la irrellevància i la mentida.

Mentre espero al semàfor com tants d’altres

encara amb el dinar viu al record

i aquella somnolència de les tres

sé que ningú sabrà que no tinc rumb.

He estat anys sense èxit en l’intent

d’esborrar-me sencera per guanyar

mil escales de gris en una feina.

He aconseguit els grisos —no l’oblit.

Penso que, igual que els altres, jo també

sé travessar els carrers sense consciència;

només em queda un dubte, que m’amago:

Pot ser que si jo veig en els seus ulls

preocupacions puerils i grans tragèdies

en mi veuran el buit, el blanc, els ossos?

 


Clara Ballart Lladós

La llum igual

Pagés Editors, 2025

Més sobre l’autora, ací

dimecres, 27 de juliol del 2022

ENTREGA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Entrega

 

Entrar al mar de costat és com morir

si morir fos conjunt, i no arbitrari;

Si morir fos entrega, amistat, lluita.

Deixar que el mar m’empassi com a tu

és un gest que voldria que comptés.

Em dono amb convicció de no ser més

que tot el que travessa l’aigua freda:

pedra, gavina, nen i boia groga.

En l’instant que ens desfem en les onades

oblidem el que érem: és l’entrega

d’una vida en favor del riure etern

d’allò indefinible, que ens escup

i més tard ens empassa. Jo ja em dono

sense tenir cap dubte que si mai

torno a sortir de l’aigua estarà bé,

i que si no ho faig més també està bé.

Saber que ho sents com jo, tot a guanyar

o tot a perdre, em fa estar convençuda

de no ser gens estranya ni especial.

Aquest cop en sortim, de la negror

mig fluorescent del mar en plena nit.

 

Tu com jo som bitllets de carroussel

que salats i borrosos continuen

valent per una vida. Els gastarem.




Clara Ballart Lladós

L'aigua entre les coses

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autora, ací