EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tendresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tendresa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juliol del 2026

NADIR

 


(Imatge no idntificada presa de la xarxa)

NADIR

                    27°48'34.87''N  17°54'54,53 W

M’han cabert la nuesa

i la fredor del moment

amb un mantell color

                              de terra fosca;

la pell em traspua salobre

i llàgrima dormida...

la que m’arrosava

-frec a frec-

L’adolescent que arrupit

em cenyia

tots dos nodrits amb idèntic destí;

els meus ulls

retenen la línia del dunar,

la silueta de ca famolenc,

a portella del corral

i les casetes d’atovó

                              i fang;

que ordenen el poblat

de la meua infantesa.

 

He travessat el ventre de la mar,

aigües que ens engolien,

-com rai a la deriva-

aterrit per la violència

de l’onada, la mateixa

que s’ha tragat l’amic

que m’acompanyava;

en mi romanen netes

la veu de la mare i de l’àvia.

i la dolença del comiat...


No aporte cap document,

els he oblidat o perdut;

m’escodrinyen la boca

i les dents

-tal com l’avi feia al camell

que hi havia en la tanca

del corral,

per comptar els anys que tenia-;

acuradament,

palpen tot el meu cos

fins al flanc i ventre més flonjo

i mal que es folren les mans

amb guants de làtex,

no hi trobe la tendresa

de la mare,

ni la carícia primerenca

de l’adolescent

a la bardissa...

 

Estenc palmell i canall

de la mà esquerra...

i només escolte paraules.

 


Vicent Torres Aguado

Kaddish (veu silent)

Neopàtria Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 13 de juny del 2026

POEMA AMB DATA (CXXIV): [13 DE JUNY]

 


(Imatge pròpia)

13 DEJUNY

 

Es va acabar el temps

dels papers quadrats,

dels pensaments lineals...

I entrem a formar part

de la immensa simfonia

sense pautes, ni mesura.

 

La del vent,

           la lluna,

    la tendresa ...

    conceptes rodons,

                   atemporals;

cossos entre espais,

indefinició,

      mel de vida

mullant-nos quan es fa de dia.

 

Maribel Sánchez Terrassa 

Els Dimarts Poètics de La Naia 1987-1989

Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1992


dijous, 11 de juny del 2026

[BASTARÍA NOMBRARTE... / NOMÉS CALDRIA NOMENAR-TE...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Bastaría nombrarte

para que los nichos se agrieten

y tu agua dulce

comience a subir

y anegarnos.

 

Cruzar al otro lado

de la alambrada

donde las amapolas son

nuestros propios corazones

recién sacados de sus jaulas.

 

Desenmascarar a los que inclinan

algunos grados su lengua

para impostar tu inocencia.

 

Caer al pozo

de las lágrimas no lloradas

donde seguimos desaparecidos

desde niños.

 

Ternura:

bastaría una palabra tuya

para sanarnos.

 

---

Només caldria nomenar-te

perquè els nínxols s’esquerden

i la teua aigua dolça

comence a pujar

i negar-nos.

 

Travessar a l’altra banda

del filat

on les roselles són

els nostres cors

acabats de traure de les seues gàbies.

 

Desemmascarar els que inclinen

alguns graus la seua llengua

per a impostar la teua innocència.

 

Caure al pou

de les llàgrimes no plorades

on seguim desapareguts

des de menuts.

 

Tendresa:

n’hi hauria prou amb una paraula teua

per a curar-nos.

 

Laura Giordani

Micelio

Ril Valley, 2025

Més sobre l’autora, ací


[Traducció meua al valencià]

dimecres, 6 de març del 2024

EL MÓN ÉS AQUÍ


 (Ermita del Vinyet,  Sitges. Imatge no identificada presa de la xarxa)


EL MÓN ÉS AQUÍ

[fragment]

 

El món és aquí,

i fora d’aquí, i dintre de mi

sento unes hèlixs de magma i pregària que mouen la Terra.

Endavant el món,

endavant el món, endavant els continents a la deriva,

aixecant Alps, Pirineus, Andes, Himalaies,

com aixeca aquest foc de tendresa i de música

els estrats més profunds i secrets de les ànimes!

 

Aquí, prop de petxines gegants

amb un fons evaporat d’aigua beneïda

on ja no es banya gairebé cap dit,

aquí, xop de record i de cançó:

tanta espera d’Advent i Nadal ja ha passat

i quin terratrèmol has sentit,

sinó una esgarrifança de tendresa?


David Jou

Celebració del Vinyet

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací


dissabte, 30 de desembre del 2023

[TU CREDI DI ESISTERE,...]

 

(Dona planxant. Picasso. Museu Guggenheim)

[...]

Tu credi di esistere, bardata di argentí,

la corona in testa di regina madre,

i piedí chiusi dentro scarpe felpate,

il ventre fasciato dentro bende fatate.

E invece sei morta. La tua vita l'hai persa

nel momento che ti sei lasciata spaccare

la carne dalla testa molle e lucida del

primo figlio adorato che sa di paraffina.

La morte certo è dolce e pudica.

Se poi una morta fa anche le faccende di casa,

e lava e stira e cuce e risponde sí sígnore,

ecco trovata la soluzione degli enigmi familiari

Una mofia si può anche venerare e baciare e

colmare di tenerezze e ambigue carezze filiali.

[...]

 

-----

 

[...]

Tu creus existir, abillada amb argent,

al cap la corona de reina mare,

els peus tancats en sabates pelfades,

el ventre enfaixat amb faixes encantades.

I tanmateix ets morta. Vas perdre la teva vida

en el moment en què et deixares trencar

la carn per aquell cap moll i lluent del

primer fill adorat que té gust de parafina.

Certament la mort és dolça i púdica.

Si després una morta fa també les feines de casa,

i renta i planxa i cus i contesta sí senyor

vet aquí la solució dels enigmes familiars.

Una morta es pot fins i tot venerar i besar i

agombolar amb tendreses i ambigües carícies filials.

[...]


Dacia Maraini

Dones Meves

Edicions Alfons el Magnànim, 1992

Més sobre l'autora, ací


[Traducció d'Antoni Arca]

divendres, 27 d’octubre del 2023

CONVIVÈNCIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Convivència

 

Els ocells i la fred són la meva companyia i amb ells faig llar.

És tot el que em demanen quan mouen les ales

en gèlida osciŀlació que gravita.

Que ningú no digui que és poca cosa aquí dalt.

Que ningú no digui que això no és...

Llar no és un conglomerat,

mostrari lacònic de material sense enigma,

les trenta-una aixetes amb aigua al coll i por de sortir-ne.

On és l’escriny on desar la compassió nostra, tan animal?

El recer per a les pells que el càlid cant tot just invoquen.

Finita és l’aventura.

Pèndol encès, sap l’imant que l’estira.

On tornar amb les potes de glaç vestides.

Hi ha una tendresa assequible a la taigà.

 

Aina Riera Sierra 

A la taigà

Editorial Fonoll, 2022

Més sobre l'autora, ací i ací

dissabte, 4 de juny del 2022

EN AQUESTA ESTANÇA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN AQUESTA ESTANÇA

 

En aquesta estança

buida i silent,

que ahir ocupava,

aquell somrís

afable

i la tendresa

de la carícia,

avui acull al cor

de la mancança,

la memòria neta

 

de la presència.


Vicent Torres Aguado

Les estances

Editorial Neopàtria, 2022

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 16 de gener del 2021

ALS GRANS AEROPORTS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Als grans aeroports


Vida de curare i mel –un caprici de la glòria
No menystinc les dents de llet ni les primeres vocals
visito els grans aeroports per a l’intercanvi de tendresa
Dels ocells de la nit en saben els poetes els pallassos i els bruixots

Als grans aeroports escric Tractats sobre l’essència de la família
als grans aeroports escric Tractats de medicina interna
Dels ocells de la nit en saben els poetes els pallassos els bruixots

Recordo el mes de març
el rellotge de la torre i altres supersticions de l’Amor



Marta Petreu

Apocalipsi segons Marta

Ed. Pont de Petroli, 2020

Més sobre l'autora, ací

[Traducció de Jana Balacciu i Xavier Montoliu]



 

dilluns, 29 de setembre del 2014

TESSEL·LA VII

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Des de més enllà de la por i el silenci
caldrà llançar una llampada de tendresa
sobre el tall esmolat de l'espasa del temps.


Del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dimecres, 19 de febrer del 2014

AVAR FEBRER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Ah, tendresa,
si l'avar febrer
hagués negat la nostra terra,
si la sang dels boscos,
extensa i pregona, és la deu necessària
i moren gaseles i moren fulles
dins aquesta trista blancúria,
si són les mans teranyines maldestres
i el llit del riu és ara ceguesa,
si, gemmades, les roses de la mort
ho haguessen florit.

Si el tallant de la pluja
ens hagués cobert amb la seua flassada,
i -colgada per sempre
l'oxidada corbella-
fos marcit el blat de les hores,

¡com t'hauria estimat!
Ramon Guillem
Les ombres seduïdes
Ed. Bromera, 1990
Més sobre l'autor, ací.