EL BES DE NIKÉ

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

El bes de Niké

 

Volies volar i volares

amb les ales mutilades,

com la Victòria de Samotràcia.

Volies ballar i ballares

amb les sabates errades,

la dansa dels cignes petits.

 

Volies besar i besares

el vent, com la deessa Niké,

des del meditat equilibri de la proa.

 

Només adormida

et pogué la mort

treure del cor la vida.

Amparo Cortell

Castells de vents 

Inèdit. XIX premi Antoni Ferrer de poesia (l'Alcúdia de Crespins)

Més sobre l'autora, ací

QUATRE ULLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

QUATRE ULLS
 
Em semblava més petit i pla,
sense perspectiva,
acostumat potser a veure’l buit,
com un simple objecte d’estudi,
perdut entre les pàgines marfades
d’un llibre de text oblidat,
dels que passen per la vida
sense pena i sense glòria.
Aquí, situat ara mateix
a l’epicentre de la celsitud,
m’impressiona la grandesa,
la majestuositat dels arcs,
la flama eterna dels recordats
i, sobretot,
em captiva la sensació viva
de ser-hi al teu costat,
deixant constància perenne
de la victòria incruenta
que és tenir el clasc del teu alè.
Des d’ara, i arreu,
Aboukir, Austerlitz, Jemmapes
i tu, sempre tu,
flames del record,
història no escrita
de la magnitud dels imperis
que es van aixecant dia a dia.

Jordi Cervera

Butte, gener a París

Editorial Meteora, 2004

Més sobre l’autor, ací

EL POBLE I DÉU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL POBLE I DÉU

1

En tots els extrems de la guerra els humans

creuen en el mateix Déu.

El costat esquerre insisteix: la veritat és nostra.

El costat dret insisteix: la justícia és nostra.

Tots resen per la victòria en el mateix camp de batalla,

tots resen al mateix Déu, i les seues súpliques són les mateixes.

I Déu es troba dividit en dues meitats,

empresonat en el mateix dilema.

2

En tots els extrems de la guerra els humans

creuen en diversos Déus.

De cara al seu propi Déu cada costat resa

per la victòria en el mateix camp de batalla.

El costat esquerre insisteix: nostra és la victòria.

El costat dret insisteix: derrotada siga l'oposició.

Sembla com si la guerra

es tornara un gest innocent

entre els Déus.

Els humans fan servir míssils per a decidir

quin de tots els Déus

és el veritable.

Chen Hsiu-chen

Voces desde Taiwan. Antología de poesía taiwanesa contemporánea

Editorial cuadernos del laberinto

Més sobre l'autora ací

[Traducció feta per mi a partir d'una traducció al castellà feta per Khédija Gadhoum que pot llegir-se ací]

TRIUNFO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TRIUNFO

Así quiero mi premio y mi victoria:

Que una tarde, al leerme,

necesites buscar entre las páginas

una rosa olvidada que no existe.

Y al no encontrarla, silenciosamente,

te asomes angustiada a la ciudad,

y veas por vez primera

que el acero y los hombres son ceniza.

Que la calle es un río de palabras marchitas.

Que siempre que se mira bien el mundo

se asiste al acabar alguna cosa.

Y que a pesar de todo,

muy en el fondo, inexplicablemente,
es hermoso ser hombre hacia la muerte.

José Luís Sampredro Sáez

Poesías Inéditas (en UniVersos)

Edició no venal de Grupo 10 (llibreries de qualitat)

Més sobre l'autor, ací

[VIATGEM ELS DOS JUNTS...]

(Imatge pròpia)

                               A Mustafà Drideb 

viatgem els dos junts i sense brúixola, 
perquè la pobresa no permet 
artefactes, i només els estels 
pel desert indiquen l'insegur rumb, 
entre onades d'arena i hores de seda. 
busquem donzelles verges i fidels, 
dones joves de fang i foc, 
però també cerquern i desitgem 
forts cossos d'argila i sal, 
companys viatgers, amants furtius; 
i una casa vora mar, on viure i morir 
sentint-nos savis i sense possessions, 
senyors només de llum i pau, 
i proclamar la victòria incerta 
d'una lluita mil·lenària.
                       

                     El Araich, agost 1988

Antoni Matutano

Caravana mar enllà

Ed. Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací i ací

POETES LETRAEDETANS: JOAN CASTELLANO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ALGUN DIA GUANYARAN ELS ATENENCS

Algun dia guanyaran els atenencs.
Quan ja res no estiga escrit
i s'equilibren les forces,
moriran els complexos a mans de la raó.

Aleshores guanyaran els atenencs; 
aquells qui créiem vençuts 
hauran guanyat per nosaltres, 
com un deute finit, un deute resolt. 

Quan hauran guanyat els atenencs
caldrà fundar nous canins,
car no hi haurà cap botxí 
enemic dels nostres passos.

Algun dia guanyaran els atenencs 
i s'hauran d'acostumar a la victòria.

Joan Castellano

Icària

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací