FLAMA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Flama

 

Fa un fred d’abisme i tu t’has entestat

a despenjar el poema de l’armari.

T’hauràs d’embolicar amb el seu escalf,

baixar a la cuina, fer-te un te i sentir

aquesta tremolor que et té desperta,

sentir-la fins que el foc te la transmuti

i els mots que es resisteixen i que sagnen

es vessin com un magma dintre teu,

amb l’èxtasi del crit, potser com plor,

potser com una súplica nocturna.

Fa un fred d’abisme i tu, avui, ets flama.

 

Alba Badal Mange

El tacte d’un hivern

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

FEBRER

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FEBRER

 

Febrer de tranquil·litat
llebeig mut dens de salina
ocells blaus als farallons
la lentitud del far fals
horitzó amb vaixells de càrrega
verni de llim de petroli
el tremolor insolent
les llisses a la deriva
remor de llaüt anònim
l’olor humil a les mans.

 

Joan Perelló

Hivern humil

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

PETITES LLÀNTIES DE LA NIT

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Desafinen

les cordes del pensament

que polsen els dits

en tardes de pluja opaca.

 

Trempa-les sense descans

perquè l’harmonia del sentit

ofegue el clam de les andrones

i el xerric sord de les portes que es tanquen

amb la ranera insomne

de les rates.

 

Ajusta l’ull al paisatge, cerca la llum

que custodia el diamant

i alliberen les albes.

 

Enmig de la foscor no desespera

la humil victòria del demà,

es deixondeix la flor,

arriba el tacte

amb la tremolor dels arbres

i el silenci viatja en l’ala dels ocells

que alcen el teló

i apaguen les petites llànties de la nit.

 

Com la tremolor que agita els arbres.

 

 

 

 

Manel Rodríguez-Castelló

Passatge

Edicions del Buc, 2022

Més sobre l’autor, ací

 

EL DIA QUE VA MORIR GROUCHO MARX

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL DIA QUE VA MORIR GROUCHO MARX

 

Tu venies d’un temps i d’un espai

que encara no existien per a mi,

un continent sencer per descobrir,

un Eldorado com cap altre mai.

Jo no era, potser, més que un illot

entrevist en la boira del matí,

una terra sense herbes per collir,

una garriga pàl·lida, un ermot.

Flotant damunt un temps incandescent,

ens vam entretopar com rais en guerra

i, gronxats per les ones en el vent,

vam sentir tremolar el fons de la terra.

Els focs ratllaven tot el firmament

quan l’illot ancorava al continent.        

Miquel Desclot

Despertar-me quan no dormo

Edicions Proa, 2021

Més sobre l'autor, ací