Avui tot és un batiport que no duu enlloc. Sota
el ceptre del sol la mar és un remuc de barra
closa. La bandera del port, un pedaç terrós i brut
damunt un mariner displicent. Tot és un paisatge
estroncat i curull de tedioses anatomies. Salabres
encarcarats, llisses abaltides i un cranc brutal.
Hi ha dies que són com un tall obert dins els llavis
de l’aigua. La veritat més límpida sempre fa por.
Dic Mar
Adia Edicions, 2024
Més sobre l’autor, ací
II
Vindrà
l’hora de jutjar-me
i
hauré estat els meus versos i esborralls:
una
joguina plàstica, un glavi
de
tall capriciós i fugisser
que
voldria escriure
sabent-me
carn d’oblit i melangia.
Llavors,
em
reconeixeré en aquest ofici
de
penitència, sense complexos
ni
obligació verbal
de
provar-me, de mostrar-vos
aquesta
sang que vessa dels meus dits.
Llavors,
lliurada,
la sentència final
–tan vostra com de ningú,
caurà
com un eclipsi caut i tebi
miratge
real on la mort és morta
i
jo mor assaciat
d’ensopiment
entre jardins i fonts
d’aigua
envidreïda.
Paradís
o masmorra. Felix culpa!
només
romandran els somnis.
Andreu Blai
Nimfeu
Bromera Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
