[L'AMOR PERFECTE...]

(Imatge pròpia)

L'amor perfecte que tiba el cant del cos

l'embriaguesa dels cossos 

com l’instant etern de la consumació

com el vent del desert la vastitud

com la bellesa del crepuscle al dematí

com l’esperança de la mort

com la paraula subtil i fugissera

com la destral del temps indefugible.

Mai no són les ferides inútils.

Enric Sanç

Vides de vidre

Onada Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

POETES LLETRAEDETANS: ENRIC SANÇ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

...d'aquí avant siga l'ordenar a vós, 

que sense beneplàcit vostre el benavenir seria errar...

                                         Mossén FENOLLAR

L'ATZAR

Faig els versos de fang  
i així te'ls faig cantar. 

Mes perdut entre els funs 
en blanc, no sóc enlloc. 
Ara més bufa el vent 
on ençà ets el meu mar. 

Al caos centre sent 
entre fulls somiar 
nostre desert en flor. 

Dos i dos en són cinc, 
quatre i un en la tardor. 
I enllà no és massa dir. 

Ara se m'ha fet fosc.

Enric Sanç

Les hores concèntriques

Ed- Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací

PRESENTACIÓ A LA SOCIETAT CORAL "EL MICALET"

LEVITAT DE L'ÉSSER

Aquest és el poema del llibre Les hores concèntriques del company de LletrAEdeta, Enric Sanç, que he llegit aquesta nit en la presentació de La Pobla de Vallbona.

(Imatge pròpia)

La terra era deserta i buida.

Hi havia tenebres sobre la faç de l’abisme...

Gènesi 1, 2-3

das schwersteGewicht.

Friedrich Nietzsche

Caminem en silenci entre les pedres
no en tenim de respostes a (moltes) qüestions.
Aturem el rellotge d’etern retorn:
un crit en el desert, pel coit i l’àpat
recorrem la nit fosca a la temptació.
Les mil agulles apunten l’atzur zel
d’Istanbulcom els darrers vestigis
d’un bressol límit. Civilització?
L’esfinx xerraire hissa les veles,
d’un bri manyoc de fils. Mes no oïm res, res.
Però què som sense l’amor, amor?
Som l’ombra de l’oblit la insuportable...

Enric Sanç

Les hores concèntriques

Ed. Germania, 2013

LLIURAMENT PREMI POESIA VIII Edició - 2013 PREMIS TEODOR LLORENTE

L'amic i poeta Enric Sanç ha estat el guanyador de la VIII edició dels Premis Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia. L'acte de lliurament dels premis es va celebrar el dia 26 d'abril. Al seu blog El plany de les lletres ferides podeu trobar una ressenya més ampla de l'acte amb fotografies i poemes del poemari guanyador "LES HORES CONCÈNTRIQUES. -Set haikus capitals i onze temes de conversació."

Deixe ací el poema que el poeta va llegir a l'acte:

“No estic trist quan escric,
sinó que ric, i l’envellir
no m’ha donat encara el trauma
que pel que es veu, a tots ens guarda.”
GABRIEL FERRATER

                                            LA VELLESA

Els pas del temps

ens envelleix

quan a la casa

arribes i

ja ningú

t’espera, i el cos

perd el seu encant.

Potser o no,

si fa no fa,

mirem l’spill

i no ens agrada

ço que veiem.

Malgrat això

jo mai no em quede

l’alternativa...

I és que l’arruga

és vella i bella.

SILENCI



El Cau de Calpurni us presenta un poeta novell i prometedor: Enric Sanç. Acabe d'assitir a la magnífica presentació del seu primer llibre El plany de les lletres ferides. Aquest és un dels poemes del llibre:

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SILENCI

Voldia desaperèixer,

treure'm aquest pes del cor,

no haver-te conegut

mai,

per no haver d'estimar-te

...sempre.

Enric Sanç

El plany de les lletres ferides

Ed. Germania, 2012

Més sobre l'autor, ací

EL PLANY DE LES LLETRES FERIDES