(Imatge no identificada presa de la xarxa)
11
Ens sabíem els noms, i, de la vida,
tot just allò que n’havíem volgut
explicar o inventar. De bon matí
el tracatrac d'un tren va passar ratlla.
Si dorms damunt d'un vidre els somnis es mirallen
i quan et desperta el sotrac de l'arribada
no saps ben bé si hi entres o si en surts.
I després passa el temps, neguits que empenyen dies,
alegries tan breus que requereixen
disciplinats exercicis de memòria,
l’escombra de la mort i la seva rialla
fins que un bon dia et trobes,
el front damunt del vidre,
d'anada o de retorn, no ho saps ben bé.
I aleshores voldries
perquè
i no pot ser.
Joan Casas
Tres quaderns més
Ed. Bromera, 1995
Més sobre l'autor, ací
Entrades
