[LA MORT, ...]

 

(Imatge pròpia)

La mort,

              et feu un do,

i et somnià lliure.

 

Vas voler ajudar-te,

i et somniares dansa

efímera entre clarianes.

 

Perseguies el sol,

que mai

no es cansa de clarejar.

 

En passos sense escull,

rebrollares en vida resplendent

que t’obrí de bat a bat els pètals

i et vessà aromes oblidades.

 

Ara ets flor evanescent

de totes les absències

al somni compartit

entre la mort i tu.

 

Isabel del Pilar Valero

Com una nina russa

Pagès Editors, 2026

Més sobre l’autora, ací

SILENTS

 

(Imatge no identificada presa de la xara)

silents [fragment]

 

i t’empeltaves als fragments tendres de la nit, allà on

naixien humides les mans i el saüc i l’arbreda.

 

I el cel se’ns vessava com un murmuri extasiat:

com una flor que no pella.

 

Enllà de la ciutat, nosaltres silents

i encara                    desconegudes.

 

Mireia Casanyes Dalmau

Al bosc de vidre

Viena Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

[QUI SOU VOSALTRES,...]

(Imatge no identificada presa de la xaarxa)

Qui sou vosaltres, granets de la platja?
Un món ha hagut d'enrunar-se, per gràcia
d'enemics invisibles
sense el més ínfim sentiment
de pietat, perquè vosaltres
tinguéssiu una existència lliure
d'éssers petits tancats en vosaltres mateixos,
amb marques poc delicades teixides
per les urpes que us han configurat.
Maleïts éssers en exili,
la vostra forma no té res a veure
amb el vulgar o esplendorós,
el límit de la vostra
existència esquerpa,
difícil de concebre en entitats
isolades com sou.
I la platja és instant, un gran instant
inconsistent i tou, per on vosaltres,
grans, escapeu pel temps, sota les aigües,
i els vostres destins, diferents, acaben
separant-vos. El Sol
il·lumina els espais,
i no veieu
el passadís ni el seu significat,
malgrat la llum intensa
projectada pel dia,
ni tampoc el volum compacte, ardent,
de la nit, no podeu copsar-lo: us és
impossible; però, sense aturar-vos,
recorreu aquest viarany,
no mireu les petjades al camí
ni us adoneu de la tasca acabada.
Sobre les teulades, el vent
fa esgarips i esbufega,
ensopega amb antics trossos de teula,
i vosaltres també participeu
en la dansa d'aquests fragments eixelebrats
i deixalles, perquè,
què sou sinó deixalles?
Però en tota deixalla lluu una joia,
car la seva entrada bull el món,
forma part d'un estret
i concretíssim univers
o, potser, d'una amplada sense límits.
La joia s'ha convertit en memòria
empeltada, amb la humil submissió
d'una branca, al maldestre cos,
aparentment inútil, que tu, efímer fragment
d'un món il·limitat, li dónes com a sòcol.
No ets només memòria d'aquest
planeta del qual procedeixes,
també ho ets del teu vagareig
a través de llindars i estacions,
terres i mars, dies i nits.
La pols del temps passats, la transmets, amb somriures
a les muntanyes i als astres, i a tots
els qui et contemplen amb la flor als ulls.

Miquel de Renzi

El missatger i les ciutats.

Edicions Alfons el Magnànim, 1990

Més sobre l’autor, ací 

[HA FLORIT UNA DÀLIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ha florit una dàlia

de color lila

de cara a la paret.

Haig de girar-la

si vull veure-la.

No crec que les flors tinguin

capricis estranys.

Ella deu saber

que per molt de cara que es posi

tu no la miraràs.

Maria Oleart

Enllà

Maria Oleart de Bel, 1974

Més sobre l'autora, ací

NASCEMOS PARA O SONO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NASCEMOS PARA O SONO

Nascemos  para o sono,

Nascemos para o sonho.

Não foi para viver que viemos sobre la terra.

Breve a penas seremos erva que reverdece:

Verdes os corações e as pétalas estendidas.

Perque o corpo é uma flor muito fresca e mortal.

---

NAIXEM PER A DORMIR

Naixem per a dormir,

Naixem per al somni.

No hem vingut a la terra per a viure.

Aviat serem herba que reverdeix:

Verds els cors i els pètals desclosos.

Perquè el cos és una flor molt fresca i mortal.

[Traducció del portugués feta per mi]

---

Nacemos para el sueño, nacemos para el sueño.

No hemos venido a la tierra para vivir. Pronto seremos yerba que                                                 apenas reverdece;

verdes serán los corazones y los pétalos abiertos.

Nuestro cuerpo es una flor fresca y mortal.

[Traducció al castellà feta per Antonio Gamoneda: “Mudanza”, diu ell]

Herberto Helder

                                  De Cicle náhuatl en Bebedor nocturn

Portugália Editora, 1968

Més sobre l’autor, ací