RECORD DE LA BRETANYA.
Porta cors de suïcides la tarda que s’obri
a l’altra banda del cristall.
Caminant perdut pel
temps que ha fet
malbé les roses, poques coses he trobat per
guardar-hi, o no ho he sabut fer.
D’altra manera, com
havia de fer
tant de mal una copa de conyac trencada
a les quatre de la tarda?
Tota la literatura
que he inventat;
tots els jocs que he punxat per les parets;
jo mateix ─invent meu─, són paranys que porten
als soterranis dels jardins quan, amb l’hivern,
és arribada l’hora de tornar a llegir antics
missatges de llum.
Rellegint-los he
recordat aquell migdia,
camí de Sant Tegoneg, quan ens ens omplírem
les mans de llesques de banderes,
de cabelleres de magrana; i, desafiant la pluja,
cantàrem les nostres antigues cançons,
al davant d’uns àngels que ens estimàren
sense comprendre la nostra llengua.
Les
flors de Bruc
Septimomiau, 1978
Més sobre l’autor, ací
Entrades
