EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Harmonia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Harmonia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de juliol del 2026

A MINOR / LA MENOR

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A Minor

 

1

Knock, bang, clang against

the retentive stillness of the wood.

The shapes fall away from the core,

the thing becomes a thing.

 

2

What comes so often never

comes as something new, the mind

perceiving only what it conceives, the mind

always behind itself, as I am behind you.

 

3

Even the plants die only

after death, brittleness and brown

clinging to that former condition.

 

The trees are now black, yet water

finds the ground at those roots, still

good, but too late.

 

---

La menor

 

1

Esclata l’assot en

la serenor retentiva de la fusta.

Les formes s’esllavissen del moll

i cada cosa pren cos.

 

2

Tot allò que tant s’anuncia

res no porta de nou

i la raó, nul·la per capir més enllà,

sempre s’oculta, com jo m’oculto a tu.

 

3

Fins les plantes moren sols

en morir, fràgils i marronoses,

aferrades a la saó de l’ahir.

 

Ara els arbres han ennegrit i l’aigua

troba encara terra a les arrels.

És l’harmonia de la deshora.

 

Percival Everett

Sonets a una clau perduda

Pagès Editorial, 2026

Més sobre l’autor, ací


[Traducció d'Arnau Ferre Samon]

dimecres, 24 d’abril del 2024

L'ART

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

D’art i d’amor vaig viure tota,

Sens fer mal al llaarg del camí.

 

Tosca, Tosca, acte II

 

 

L’ART

 

Sóc ben viu

i el cor batega amb força.

 

Quan m’envaneix l’àmbit d’absències

m’arriben vells records

gravats dia a dia en la pell,

i amb ells el teu cos gentil

que es dissol en la ment.

Ara només queden

l’harmonia dels gestos

que es dibuixen a la memòria:

un feix de misteriosa llum,

la màgia, la dansa, l’encanteri,

... l’art.

 

Rafael Estrada

Ombres de memòria incerta

Editorial Germania, 2013

Més sobre l’autor, ací

 

dimarts, 7 de març del 2023

HIMNE FORESTAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Himne forestal


Escolto l’harmonia que sona sense orquestra,
fulles de metall, branques resseques que percuden.


Les bardisses són plenes d’animalons escàpols
que fan la seva vida i no se sap què pensen.


Els uns sota la terra, els altres dalt dels arbres,
sempre tots a l’aguait per si els homes s’acosten.


Bufen ventades bròfegues que regiren la brolla
per fer vibrar els neguits de la vida feréstega.


Cap rastre de la neu, tampoc gotes de pluja,
només de tant en tant núvols que van de pressa.


Se sent un cor de grills que xerriquen i es parlen
amb xiscles i cruixits, udols de llengües mortes.


Entre alzines i enmig d’esbarzers i falgueres
s’obre una clariana arrodonida i pàl·lida.


Soc un llop solitari que viu en la boscúria,
però sé que m’escruten uns ulls a la malesa.

 


Marcel Riera Bou

Abans de la tempesta

Edicions Proa, 2023

Més sobre l'autor, ací 

 

divendres, 6 de gener del 2023

PETITES LLÀNTIES DE LA NIT

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Desafinen

les cordes del pensament

que polsen els dits

en tardes de pluja opaca.

 

Trempa-les sense descans

perquè l’harmonia del sentit

ofegue el clam de les andrones

i el xerric sord de les portes que es tanquen

amb la ranera insomne

de les rates.

 

Ajusta l’ull al paisatge, cerca la llum

que custodia el diamant

i alliberen les albes.

 

Enmig de la foscor no desespera

la humil victòria del demà,

es deixondeix la flor,

arriba el tacte

amb la tremolor dels arbres

i el silenci viatja en l’ala dels ocells

que alcen el teló

i apaguen les petites llànties de la nit.

 

Com la tremolor que agita els arbres.

 

 


 

 

Manel Rodríguez-Castelló

Passatge

Edicions del Buc, 2022

Més sobre l’autor, ací

 


dijous, 27 de juny del 2019

MATÈRIA FOSCA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MATÈRIA FOSCA

Semblava que fos a l’abast, la matèria,
que protons, neutrons i electrons tanquessin el món,
sòlidament, definitivament,
immersos en un bany de fotons i de neutrins.

Però vam anar sabent com giren les galàxies:
tan ràpidament que haurien d’esqueixar-se,
de trencar-se a bocins i dispersar-se en la fosca,
en lloc de seguir la seva dansa amb harmonia.
Què les reté? Què fa que no s’esberlin?


[Fragment]

David Jou
Les escriptures de l'univers
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 6 de setembre del 2015

POEMA AMB DATA (LXIX): LEONARDO, 1502

(Porto CiesenatichoImatge no identificada presa de la xarxa)
La dolça i alhora perplexa harmonia
d'aquesta vesprada de setembre, sis,
de 1502, on esmoles la ploma geomètrica
per a constatar que, a les tres de la vesprada,
arribes a Porto Ciesenaticho.
Viatgeres i colpides per la pols de la Romanya,
les albardes es tenyeixen de pols, discreta i nua,
que t'acompanyarà. Seuries ací, com sóc jo ara,
a l'ombra d'una olivera llavors novençana?
La terra de tan llaurada emmudeix:
no som al setembre. Tampoc al 1502.
Algú em crida i no el sent. Setembre, sis.

Alexandre Navarro
La part del centaure
Edicions Brosquil, 2003
Més sobre l'autor, ací i ací