Hem descobert la mar,
sentim el dolor present,
la certesa de saber-nos absència,
i el temps desfet en una boira fosca.
Vivim tastant el regust
imaginable d’un instant etern.
Vivint allunyant-nos
de l’esperança d’una manera
profunda i irreparable.
La impermanència
de l'ésser
Edicions Bromera, 2026
Més sobre l’autora, ací
01. Es fa complicat imaginar-te com una absència
Es fa complicat imaginar-te com una absència,
tenir com a certesa un adeu que no va existir,
un avui sense el teu demà, un demà sense el nostre avui,
un present continu bastit de pinzellades denses i d’oblits tènues.
Records que s’acumulen sense ordre, sense constància,
que pesen com una llosa insospitada i feixuga,
que es transformen en angoixes liquades,
relliscoses i farcides de distància aspra,
d’una separació que no mesuren els comptaquilòmetres,
la matemàtica precisa o les previsions aproximades,
que madura cada dia, feta silenci indiscret,
sense harmonies, ni greus afalagadors,
només aguts estridents i notes esquerdades en contrapunt.
Anna,
els teus ulls
Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2026
Més sobre l’autor, ací
.jpg)
Al ras, en la plujosa matinada
després de l’expulsió, resava Adam:
«Déu meu, Déu meu, que no existeixi el món
d’haver-se’l de guanyar». Però ja era
la vida haver d’aprendre a ser el que ens falta.
I aprengué Adam del món, vessat al cor
de la història sumària de cada home,
a ser el cuc de la poma que no es cull.
I a veure Déu que brilla per absència,
Déu que s’aparta per a fer-nos lloc.
I veure el cel com cau fet pluja fina
i es planta en el mirall del fang de viure.
Pols
Edicions 62, 2025
L’ÚLTIM SOPAR
És més fàcil recordar l’últim sopar
que els altres àpats. A Canà tot gira a
l’entorn
de la gasiveria de l’amfitrió o d’un
sommelier
inepte; i de la multitud de pans i
peixos
no sabem si els van menjar crus
o qui va dur la llenya per fer-los a la
brasa.
Del primer dinar al que tu vas faltar
recordo els plors i un xiscle d’animal
ferit;
i el dia que em vaig llevar per
esmorzar
i vaig descobrir que ella ja no hi era,
ni tan sols sé si vaig arribar a fer el
cafè.
Però d’aquest sopar d’avui en tindré
viva
una nafra a la memòria: som els de
sempre,
la taula és vulgar, com ho són les
menges,
ens importa més haver fet un darrer
esforç
per salvar allò que ja ens hem resignat
a perdre.
Hi havia vi i alguns hem demanat una
cervesa,
una amanida de llegums i carn rostida,
i fruita —mandarines prou dolces—
per fer-nos pair allò que ens
desespera:
el món i els anys inexpugnables
ens separen i alguns (ho sabem tots)
són a punt d’emprendre un viatge massa
llarg
cap a un hort fosc ple d’oliveres.
Branquillons
Edicions 96, 2023
Més sobre l’autor, ací
L’absència vessa
de la pupil·la dilatada,
cega
davant l’espectre desfibrat
de l’horitzó
i el cardiograma de les ombres.
L’absència aspira el temps
i engrapa tot l’espai;
indiferent,
despulla tot desig de créixer
i en la nuesa
esgrafia un contorn a l’invisible,
i ni tan sols es tanca a dins
perquè ja hi era,
clavada a l’ull que implora el tot.
Zona zero
Pagès Editors, 2024
Més sobre l'autor, ací
jo, com a suïcida, no escriuria cap carta
sempre sota el turment he estat cell qui pregava
com una forma sàvia d'esclafar tots els pètals
i la dolça vellesa, mai a prop, la professo,
que de mi són pretèrites tanta sang com anhels.
He trucat als convents de les urbs portuàries
dels mars d'aquí i de l'Est, un a un, hi he entrat
ajuda’m Déu: són pocs tants com segons de vida
puc contar dins en mi; la fe és sols un record
extingit i m'obliga a tenir un sagrari
com un mirall de pols, feix de glòria insigne
on mano reposar el que he amat i cantat
en silenci vestal a les flors de l’absència;
dones així ja perdura un dens i humit jardí
que de mi us fa perfum el vell desig de viure
que traspassa la mort i els anys i la pedra
al món
només s’hi pot ésser pur resistint:
sense la
cuirassa l'humà esdevé humà
Un estany que vessa
Tres i Quatre S.L. , 2021
Més sobre l'autor, ací
davallada
escuma d’onada que esdevé calç
boira que gosa amortir el sol
ulls clucs
sol que fumeja el vapor d’una bogeria
la teva absència
el què, el qui, el com, el cuc
que neix de la carn podrida
que tot arreplega
només ossos, només restaran els ossos,
de la calç, de les onades, que arriben sense aigua a la platja,
eixutes, no vull les meves llàgrimes
s’han acabat les mancances
Carlos Paniello Barcelona
 |
| (Imatge pròpia) |
José Luis García Herrera |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Aina Garcia Carbó |
| (Imatge pròpia) |
Antoni Prats i Gràcia |
| (Imatge d'Adrián Carrillo treta d'ací) |
Francesc Pastor i Verdú |
| (Imatge treta d'ací) |
Josep Manel Vidal |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
 |
| (Cadires i finestres de Jim Holland) |
Manuel Joan i Arinyó |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Miquel Martí i Pol |
| ("Nit clara". Imatge pròpia) |
Gaspar Jaén i Urban |
| (Imatge no identificada presa de la xarxca) |
Antoni Ferrer
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
