EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Insomni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Insomni. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 de novembre del 2025

ÀNIMA EN PAU


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
 

ÀNIMA EN PAU

 

No només l’essència de l’essència

sinó també l’arrel que aboca vida

que puc intuir entre la ceguesa

i l’enlluernament i l’avenir.

 

No només la vida sinó la llum,

i més encara, l’oblit de l’insomni.

I desballestar metàl·liques nits

en aurores que esquincen la foscor.

 

I respirar amb força i obrir els ulls

als colors de les frenètiques hores.

Cercar el camí dolç de la memòria

en fulles seques de temps aturat.

 

I sentir el batec del cor que anuncia

desitjos i afanys en la llarga espera

de les hores dels murs emblanquinats

assedegades en somnis possibles.

 

I saber-me principi i fi de mi.

 

                                                                                  


Jesús Giron Araque

Dins de Mostra poètica Maria Carme Arnau i Orts

Editorial Alamida, 2025

Més sobre mi, ací i ací         

divendres, 15 d’octubre del 2021

COMÈDIA

(Imatge pròpia)


COMÈDIA


L'insomni és una pròtesi de l'esperança.
Amb una bombeta plena de lassitud,
el preludi en do menor sostingut
de Rachmàninov i un whisky barat,
amb paraules que foren escrites
en un temps de nostàlgia destituïda
i la inútil innocència de fer l'amor
per oblidar-nos completament de la vida
en aquesta matinada prematura,
el més digne que queda de nosaltres
és mentir-nos, Amanda, i dibuixar la lluna
amb què es miren les coses perdudes
per a sempre, amb la nit recolzada
en la finestra gelada de novembre
entre les quatre passades i les set.
Barcelona condecora la tristesa
i l'amor és una joguina trencada
per haver-la gastada massa temps
i no havíem vingut ací per trobar-la
sinó per trair la soledat massa visible
entre nosaltres i tornar-nos una mica
més humans, més febles, si pot ser.
No discutim doncs, l'ambigua identitat
del silenci, centrem-nos tu i jo en el secret
i en l'escenari perfecte, plora si vols
l'aigua amarga i continguda d'eixe passat
oprobi, plora la certesa del record
del que un dia fou important i ja no importa,
i entreguem-nos una darrera vegada
a la luxúria que el desamor conserva
amb aquella calidesa pura dels abandonats.


Salvador Iborra

Els cossos oblidats

Onada Edicions, 2009

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 6 de juliol del 2020

INSOMNI


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INSOMNI

Ha volgut la nit encendre fanals
al teu port, i deslligar les onades
perquè vegis com es bat el silenci
contra els esculls esmolats de l'enyor.
I l'insomni, badant-se a la intempèrie
per rebre els teus velers a la deriva,
i tot el mar immens dins d'un poema,
escolta com et canta la sirena
melancòlica de l'oblit... Goteges
pels porus, lletra a lletra.
                                    Et salinitzes.

Montserrat Butxaca
Angle de deriva
Editorial Moll S.L., 2013
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 21 de febrer del 2015

HORES

(Imatge pròpia)
He perdut el compte de les hores que fan els dies llargs.
L'insomni és el blanc de la paret
que projecta la plaça on creuen ziga-zagues.
El dolor torna
quan decauen les hores extraviades.
L'heura enfosquida per la nit s'enfila
fins a l'ofec de tant fort com m'estreny.

Vinyet Panyella
Taller Cézanne
Ed. La garúa, 2007
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 26 de març del 2013

MALSONS

(Imatge pròpia)
Serà de matinada,
al moment de l'insomni.
Les llums grogues dels fanals
il·luminaran el meus passos.
Caminaré decididament.
Agafaré el primer metro de l'oblit.
Pujaré tranquil·lament.
A la primera parada baixaré
i, traïdorament, abandonaré
els meus malsons dormits.
Tornaré a casa, 
també de matinada,
al moment dels somnis.
Tranquil·lament.



dijous, 24 de novembre del 2011

INSOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
  Hi ha nits que em passege per la cambra
com una cabra en febre
o m'ofegue amb la impotència
dels ocells a la gàbia.
Hi ha nits com aquesta en què voldria ser peix,
enfonsant-me als rius de la memòria,
nedant contra corrents, davallant esperances,
posant-li límits clars a la basarda,
abrandant veus, cremant
llavis, esperant que els ocells
estoven cors, que esclaten els flancs del migjorn
o que a les flors més altes
reste l'alba aturada.
Jaume Pérez Montaner
Adveniment de l'odi
Tres  i Quatre, poesia,  1976 
Més sobre l'autor, ací