EL PES DE LES ALES

 

(Imatge pròpia)

EL PES DE LES ALES

 

A cada casa un buit,

a cada pas un paisatge de silenci.

Francesc Bernàcer

 

Aprèn una vegada més

a mirar la bellesa escàpola del món

tan atentament que et puga sorprendre

sempre resolta en una veritat

senzilla

com la set

abans del glop d'aigua,

com un arbre

que somnia a contrallum tot l'horitzó.

 

Mira-la un colp més sense amagar-te gens

rere l'escorça de mots

escrits a rajaploma

o pervinguts amb el corrent tenaç

de rius que vessen sang.

 

Al capdavall ets fill de la lentitud

d'una mirada, de l'obstinació

en uns mateixos angles i llums,

dels pòsits amargs del temps

i els escorrims d'una veu

que es mou per les venes

amb el seu batec sempre confús.

 

Procura que els mots s'alcen lleugers

com el vol dels ocells

que travessen els vespres dels teus dies

i el seu cant

que toscament evoques

 

i perfàs entre els silencis.

 

Que tot el pes

siguen ales per a aquest viatge

que no acaba. Amb veritats

senzilles

com la set abans del glop d'aigua,

com l'arbre que es fon amb l'horitzó.

 

Manel Rodríguez-Castelló

Passatge

Edicions del Buc, 2022

Més sobre l’autor, ací

[L'autor recita ací el poema]

[ORBS HEM NAVEGAT...]

 

(Imatge pròpia)

orbs hem navegat un a un

els teus carrers

i tant ens hem reblerts de tu,

habitacle del silenci,

lleu esbós del gest,

que trepitjarem tot els teus murs

fins que irrevocablement vençuda

atenyeràs la platja de càlida arena

que a dentegades hem bastit

perquè hi reposis

per sempre més.

 

Manel Rodríguez Castelló

La ciutat del tràngol

Tres i quatre, 1979

Més sobre l’autor, ací

PETITES LLÀNTIES DE LA NIT

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Desafinen

les cordes del pensament

que polsen els dits

en tardes de pluja opaca.

 

Trempa-les sense descans

perquè l’harmonia del sentit

ofegue el clam de les andrones

i el xerric sord de les portes que es tanquen

amb la ranera insomne

de les rates.

 

Ajusta l’ull al paisatge, cerca la llum

que custodia el diamant

i alliberen les albes.

 

Enmig de la foscor no desespera

la humil victòria del demà,

es deixondeix la flor,

arriba el tacte

amb la tremolor dels arbres

i el silenci viatja en l’ala dels ocells

que alcen el teló

i apaguen les petites llànties de la nit.

 

Com la tremolor que agita els arbres.

 

 

 

 

Manel Rodríguez-Castelló

Passatge

Edicions del Buc, 2022

Més sobre l’autor, ací

 

AMB TOTA LA RECANÇA FUTURA

(Imatge pròpia)

AMB TOTA LA RECANÇA FUTURA

Veles i barques, blaus i escuma,
esclats de sal, bandera blanca.
Al fons del silenci de la llum
uns lladrucs estamordits,
el vell magnolier vencent ponents
contra la dura terra.
La tarda és el sabor de canella dels teus llavis,
carícia de la brisa marinària,
la veu que beu la música del temps
i el periscopi atent d'una mirada
que busca la llum muda.
          A l'hora bruixa
naveguem tots els vaixells de l'instant
i la mar s'ompli d'imatges brillants
per a la pupil·la del pensament.

Tornen aquelles aus que hem vist passar
pausadament ram de les ones
a l'almadrava del temps.
Avars besem tota la llum que ens cau,
com imants de cristall, a les palpebres
i agafem ben fort la cua d'estel
d'un altre estiu que ja se'n va volant
i deixa ací la recança futura
dels indrets per on vam passar feliços.

Manel Rodríguez Castelló

Humus

Ed. Bromera, 1999

Més sobre l'autor, ací

[EM PERD PER LES IMATGES I ELS SONS,...]

(Imatge presa d'ací)

Em perd per les imatges i els sons, 
sent cançons al voltant 
i colors i formes transhumant-se. 
Prove de tancar la finestra 
que dóna a la placeta 
que congrega aquesta música boja, 
aquesta dansa d'espectres, 
i aprenc de caminar tot sol per la ruta del silenci 
en què desemboque.
Estalvi del pànic 
invente uns ecos de llauna. 

Manel Rodríguez-Castelló

Erosions

Amós Belinchón, Ed., 1994

Més sobre l'autor, ací

AMB TOTA LA RECANÇA FUTURA

(Imatge pròpia)

Veles i barques, blaus i escuma, 
esclats de sal, bandera blanca. 
Al fons del silenci de la llum 
uns lladrucs estamordits, 
el vell magnolier vencent ponents 
contra la dura terra. 
La tarda és el sabor de canyella dels teus llavis, 
carícia de la brisa marinària, 
la veu que beu la música del temps 
i el periscopi atent d'una mirada 
que busca la llum muda.

                                          A l'hora bruixa 
naveguen tots els vaixells de l'instant 
i la mar s'ompli d'imatges brillants 
per a la pupil·la del pensament. 

Tornen aquelles aus que hem vist passar 
pausadament ran de les ones 
a l'almadrava del temps. 
Avars besem tota la llum que ens cau, 
com imants de cristall, a les palpebres,
i agafem ben fort la cua d'estel 
d'un altre estiu que ja se'n va volant
i deixa ací la recança futura 
dels indrets per on vam passar feliços.

Manel Rodríguez-Castelló

Humus dins Música del sentit (Tria personal 1979-1999)

Ed. Brosquil, 2002

Més sobre l'autor, ací

[ELS FANTASMES HISTÒRICS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

els fantasmes històrics l'arrossegaven cap a dintre
caragol d'ulls retràctils 
               serpent de l'abisme 
cuc fat d'ésser cec                
               gasela de l'impossible 
peix abissal al fons del temps
                llac estòlid i àncora del fúlgid 

qui acceptara el maldestre joc d'atzar es deia 
tot resseguint les empremtes de ningú sobre la boira
i sortejant la genuflexió al tel·lúric 
o desertant presons d'amor 
fos amb la matèria volàtil 
i esdevingut polsim del cosmos no haver de dir

             aquesta boca és meua
             i he vingut de tan lluny tan sols
             per anar anant-me'n
             cabdellant una història de fantasmes
             per fosques galeries de passió
             on l'ull constata el seu periple
             pels infinits tombants del cercle

Manel Rodríguez-Castelló

L'acròbata dels ponts

Amós Belinchón, editor, 1989

Més sobre l'autor, ací