(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Ací, a la vida, tot és massa
tèrbol.
A banda de l’angúnia que mai
no ens oblida,
hi ha una guerra
tacant, prenent-li foc al
mapa,
enllà lluny.
Als ulls venen imatges
que ens la mostren
de tant en tant, ferint-los.
Enllà, els homes, tots
brutedat,
sostenen
la mort per la cua.
Les dones ja no són dones,
són feres
amb el cadell al coll,
i cauen
les ciutats al buit:
enderrocs i cadàvers
fan muntó... ¿Què et diria?
He isolat una imatge
–imatge feta veu–
i te la porte al cercle,
on potser romandran encara,
molt tímides
partícules d’ulls vius,
concavitats d’orella...
Mira i escolta.
(i adorm-te tu també
xiquet, fill, home meu.)
El que resta d'un
clam perdut. 37 poemes inèdits
Bromera Edicions,
2025
Més sobre l’autora,
ací
Entrades
