CAMINOIS

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 CAMINOIS

Camps i terres obertes.
Quarteres de secà
entre rocs i pinassa.
Sempre invitant al pas.

Senders perduts. Bosquina.
Xalets, carrers, asfalt...
Nous croquis, murs que priven
l’infinit dels teulats.

Ahir, i avui. Recorda’t
quan tornes a encetar
el mateix camí atàvic
que és físic i és mental.

 

Jordi Julià

Elegia d'agost

Edicions Saldonar, 2022 

Més sobre l'utor, ací 

 

GEÒRGICA

 

(Tornant del camp. P. P. Rubens)

Geòrgica

 Tornant del camp

P. P. Rubens

 

La natura s’encalma,

tot es va assossegant,

la llum que era ben clara

es va tornant d’aram.

Paisatge amable en ordre:

pasturen els cavalls,

els xais van a la pleta

i estan segats els camps.

Les pageses s’entornen

amb eines a les mans,

carregades de l’herba

que han de donar al bestiar.

Un món antic perfecte

que l’home ha dominat,

i oculta poders tèrbols,

guilles entre aviram.

Jordi Julià Garriga

L'estranya terra

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

CARAMEL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CARAMEL

Passejo dins la boca dues lletres

repetides que formen el teu nom.

Salivo gust de mel, maduixa i sucre,

i el passo per les galtes, per la llengua,

i el faig jugar amb les dents més esmolades

a que hi xoqui i es deixi mossegar.

De tant en tant s’enganxa al paladar,

o em crema les genives, fins que es llima;

llavors es torna un peix –sabó dins l’aigua–,

s’escapa, se m’amaga i deixa aroma

de llor quan, com un déu, torno a encalçar-lo.

Però de tant jugar a cuita-amagar,

després d’assaborir-lo sense fre,

se m’ha anat fent petit, se m’ha aprimat,

s’ha esmolat com la fulla de l’acer,

i ha fet sagnar-me els llavis que el van prendre,

van aprendre’l, i no el podran no dir.

Jordi Julià

Els déus de fang

Ed. Bromera, 2007

Més sobre l'autor, ací

COMETES COM ELS TÈRMITS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

(Després de Baudelaire)

Escopits sobre el sòl anem buscant
la meitat de l'androgin que és promesa, 
anem provant encaixos sense sort, 
fins que hem perdut les ungles, arrencades, 
en voler retenir unions impossibles. 
Els lligams eren dins, i els hem desfet 
davant de tant incert i extern afecte, 
i correm sense rumb com ara els tèrmits 
que un tro sobre la terra fa esverar 
i es dispersen i topen lluny de files 
que segueixen, fidels, el rastre etern. 
Ens venem el futur pel sòrdid ara 
i no esperem l'infern, tan sols no-res, 
construïm Beatrius inabastables 
que trobem en els somnis aparents 
de l'alcohol i la llum d'un local fosc, 
o en rostres virtuals dins de la xarxa. 
Isòpters en la soca mig podrida 
d'un món que es va escapçar i anem corcant 
i convertim en pols, desesperats, 
mentre el terra s'esquerda o es va inundant.  
Som cometes llençats a la deriva  
que anem deixant estela i destrucció,  
ens creuem dins del cosmos i xoquem  
per un moment de foc robat als déus.  
Els trossos de planeta enamorat  
que orbiten dins del buit del plaer blau  
i busquen mort per evitar el dolor.

Jordi Julià

Principi de plaer

Editorial 3i4, 2007

Més sobre l'autor, ací