RECORD NÚM. 4
Coneixíem bé l’entrada al bosc,
però no en sortíem mai pel mateix lloc.
No temíem l’atzar, perquè tanmateix
trobàvem sempre el camí a casa.
A la cruïlla, on el meu present
i el teu endemà es bifurcaven,
dominaves el comiat i jo
em sabia captiu del buit. Patia
perquè oblidassis el retorn, els clars
de l’arbreda i els clars dels nostres cors.
Les ablucions
Adia Edicions, 2026
Més sobre l’autor, ací
.JPG)
adverteixen el terror de l’avenir
la lluna no vol ser plena
s’adorm damunt la muntanya
i oculta el paisatge
ara mort
que d’infants ens enamorava
que de joves ens estremia
record pells inexpertes que es despertaven
al bell mig de camps d’espigues de blat
ara els ateus
miren la creu que s’han tatuat al front
l’únic espai de pau per
inhalar
exhalar
inhalar
escoltar
el coach
el xaman
flastomar
mecagontot
on érem
què fèiem quan encara quedaven dies
un moscow mule a la piscina
que uns pares vius van comprar
a principis del dos mil
em falta l’aire
però hi ha una màquina que ho pot arreglar
gràcies a Déu.
Com una cussa
Adia Edicions, 2026
Més sobre l’autora, ací
FUISTE
Fuiste una avenida de
álamos
en el tiempo en que la
memoria
proyectaba puentes y
senderos
ovillando imágenes del
recuerdo desatado.
Fuiste mar y malecón,
paseo líquido,
río de húmedo silencio y
atardecer sonoro.
Fuiste un sueño que
meditaba las horas
habitadas de tu presencia
inexcusable.
Fuiste la razón de lo que
fui
y hoy solo huyo de lo que
fuiste.
A través de esa avenida,
de ese mar,
de ese río,
de ese sueño,
ya sin razón de lo que
fui o fuiste.
---
VAS SER
Vas ser una avinguda d'àlbers
en el temps en què la memòria
projectava ponts i senders
cabdellant imatges del record desfermat.
Vas ser mar i moll, passeig líquid,
riu d'humit silenci i capvespre sonor.
Vas ser un somni que meditava les hores
habitades de la teua presència inexcusable.
Vas ser la raó del que vaig ser
i hui només fuig del que vas ser.
A través d'aquesta avinguda,
d'aquest mar,
d'aquest riu,
d'aquest somni,
ja sense raó del que vaig ser o vas ser.
Paisaje
desde el sueño
Brosquil edicions, 2008
Més sobre l’autor, ací
[Traducció meua al valencià]
A Carlitos
Les proporcions àuries de la vida.
En un retrat ovalat de làpida recent.
Romandrà així durant un temps dins la consciència
d’algú que nega el dia i la nit. Som aquells instants que
Ben prompte ens deixen de pertànyer i ens neguen rotundament la sensibilitat. Som un
búcar definitiu, mels dies que fa vent i la porta mal tancada de casa nostra. Un entre
tots els retrats sense emmarcar. A penes sabem com posar fi a una biografia, com
mostrar les nostres desavinences amb el record.
Trànsit
Onada edicions. 2025
La pinya colada va ser
el túixec
que de rebot trencà
l’amor
endormiscat al meu pit
farcit de dolça verema.
Les margarides
embolicades
amb gases de tul
van morir al jardí clos.
Des del llindar del
record
espere el seu retorn,
però
la lluna, cresol de la
nit,
silencia les paraules
amb un grapat de draps
plens de most.
Ulls de nit
Editorial Nopàtria, 2016
NÈNIA PER A CORS
DELMATS
29/10/2024
La
mort de tota mort ara et bressola.
Antoni Ferrer
Heus ací el temps enfangat.
Lentament, es dessagna el record: la nuesa del record.
Que s’acomoda la ignomínia al buit de l’oblit.
Que la llum s’esmuny en la cavorca de la nit.
Que enmig de la fosca del cel la pols esborra rostres.
Que les llàgrimes renten carrers exhumats.
Que ens arriba el crit animal de la carn ultratjada.
I un tendre esperit ens commou en la desesperació.
I un cor que batega a dins ens desperta l’ànima.
Com defugir ara de la humana solitud
dels que han emmudit en aigua i fang?
I com suportarem la ferida sense bàlsam
ara que tot el record és latència i llacada bruta?
Dins de Que
torne la joia pura del carrer! Versos per la dana (llibre col·lectiu)
Onada Edicions, 2025
Més sobre mi, ací
VOLUPTAT
DE L'ENYOR
Tenacíssima, càndida enyorança,
fillola del desig i la recança,
trista amorosa de l'amor que es frisa,
crida els estels, besa la brisa!
Puresa del record extenuant-se
en el miratge d'una pàtria grisa,
feta del somni que matisa
el roig, el blau i el blanc de França.
L'àngel t'inspira i et manté el diable,
oh febre miserable
d'un dolorós i delitós amor,
tan prenedor, que un dia, per ventura
honor refet i llar segura,
enyoraré l'enyor.
Saló de tardor
Edicions Proa, 1975
Més sobre l'autor, ací
FOC MORT
Com arribar a l’incendi pur
de cap aurora, si només
erro cansat, per un excés
de roca estèril, dins l’obscur?
No hi ha cap alba en el futur
ni cap estrella en el record,
enmig del vent crepuscular;
sóc en la terra del foc mort,
cercant només el mar, el mar.
El callat
Edicions 62, 2025
Més sobre l’autor, ací
L’OBLIT
No enyore la metàfora
ridícula de l’eternitat.
Sí enyore l’horitzó
recte i prim del
mediterrani.
Allí on la llum es mor lenta
del color de la cirera.
I tant de pressa com la nit
es menja un raig taronja.
Digues, te’n recordaràs
d’estos passejos
a prop de l’aigua d’olor a peixos?
Els peus àvids de mar,
El cos àvid del teu cos.
Digues, recordaràs la meua pell
del color de la fulla seca?
Recorda, no eternament,
sols un instant del teu temps d’hivern,
quan es gela la flor
extraviada de l’ametler.
Perquè els dia és curt
I la nit freda t’esborrarà el record.
Bötzingen, 17-01-2023
Astronauta
aerostàtica
Autoedició, 2025
Més sobre l’autora, ací
3
El bes dels morts retorna a visitar-me
cada vegada que una branca es mou
al jardí astut de la memòria vella.
No és el record que em bressa i em despulla
l sentiment amb què conec la vida.
No és pas tampoc la brisa que remou
fulles perdudes, càntics oblidats,
perquè tot bes va sempre a la deriva.
El bes dels morts em torna soledats
on sempre més seré l’esclau del viure.
Llibre
gris
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Qui il·lumina el ressò dels ulls enlluernats?
És que estic mort?
Potser, o així ho van decretar.
Qui crida llibertat? Jo escolte lluita
i amb un cos encongit impotent em rebel·le.
Una veu que és l'ofec del meu ofec,
una veu que vull creure i tanmateix,
aquesta persistent urpada al pit,
les agulles del plor en els dos braços.
Sota la pell les ungles que m'arrapen,
màquina que s'atura,
sota la pell el tigre que em devora,
dotze, deu, zero,
and
suddenly the darkness,
la rigidesa del temps i el lament
que entre la gent s'escanya,
la rigidesa del temps que s'esmuny.
Qui trobarà consol en els carrers
i en les goles desertes?
Mormoleig i basarda, les hores manllevades.
La meravella oculta dels ulls esbatanats,
el perquè de les coses que amargament s'obliden,
tot el record antic,
tot el que no retorna.´
1 de maig de 2019
Abans del vers
Edicions del Buc, 2024
EL MÓN ÉS AQUÍ
[fragment]
El món és aquí,
i fora d’aquí, i dintre de mi
sento unes hèlixs de magma i pregària que mouen la Terra.
Endavant el món,
endavant el món, endavant els continents a la deriva,
aixecant Alps, Pirineus, Andes, Himalaies,
com aixeca aquest foc de tendresa i de música
els estrats més profunds i secrets de les ànimes!
Aquí, prop de petxines gegants
amb un fons evaporat d’aigua beneïda
on ja no es banya gairebé cap dit,
aquí, xop de record i de cançó:
tanta espera d’Advent i Nadal ja ha passat
i quin terratrèmol has sentit,
sinó una esgarrifança de tendresa?
Celebració del Vinyet
Viena Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
(Rosa Navarro, titellaire, a qui va dedicat el poema)
Prestància d'una rosa
El mal i el temps cruel
ens van privar de tu,
però no de la teua mirada,
lluerna lluent de mots
que no calia dir,
del teu somriure viu
que tantes coses deia i a tots ens acollia
Com un riu lluminós
de corrent ferma ens atrapares.
No et vaig veure donar vida
a les vostres petites criatures,
teues i de Josep,
no vaig gaudir de la delícia
sinó en la imatge indeleble
d'un record.
Quanta màgia per a un nom:
talment una rosa que no es marceix
i assenyala constant el més arcaic
d'una memòria inesgotable.
Han tornat les roselles
Perifèric Edicions, 2023
Més sobre l'autora, ací
(Imatge no identificada presa en la xarxa)
El castell de sorra
Només el goig que accepta que és efímer
perviu, perquè no vol combatre el temps.
Només les il·lusions edificades
per a l’alegre instant que fuig perduren
resistint les onades de l’oblit.
A penes en present són conjugats
els fets que ens fan feliços, ja que sempre
ens cal triar entre l’ara i la memòria,
entre l’amor i el seu record terrós.
Epifanies
Editorial Trípode, 2022
Més sobre l’autor, ací
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
