MENORCA BLUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Menorca blues

Quan s’obre la nit,

plena,

la ciutat que és una sola

queda absorta

entre fonema i fonema.

Què dius?

Rius en cada nota.

Camín amb la sordina posada

cap a la llibertat,

cendres a l’horitzó

de vermell vertical 

i un blues verbal 

que m’ajuda a articular

la llengua, suau,

suau, suor.

De nit i endins,

que la ciutat és una

i sola i es pinta 

i balla, aquest jazz

dissonant que queda penjat

en el darrer acord

de la matinada.

 

Edgar Alemany

Funàmbuls de llum

Viena Edicions, 2009

Més sobre l’autor, ací

[BASTARÍA NOMBRARTE... / NOMÉS CALDRIA NOMENAR-TE...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Bastaría nombrarte

para que los nichos se agrieten

y tu agua dulce

comience a subir

y anegarnos.

 

Cruzar al otro lado

de la alambrada

donde las amapolas son

nuestros propios corazones

recién sacados de sus jaulas.

 

Desenmascarar a los que inclinan

algunos grados su lengua

para impostar tu inocencia.

 

Caer al pozo

de las lágrimas no lloradas

donde seguimos desaparecidos

desde niños.

 

Ternura:

bastaría una palabra tuya

para sanarnos.

 

---

Només caldria nomenar-te

perquè els nínxols s’esquerden

i la teua aigua dolça

comence a pujar

i negar-nos.

 

Travessar a l’altra banda

del filat

on les roselles són

els nostres cors

acabats de traure de les seues gàbies.

 

Desemmascarar els que inclinen

alguns graus la seua llengua

per a impostar la teua innocència.

 

Caure al pou

de les llàgrimes no plorades

on seguim desapareguts

des de menuts.

 

Tendresa:

n’hi hauria prou amb una paraula teua

per a curar-nos.

 

Laura Giordani

Micelio

Ril Valley, 2025

Més sobre l’autora, ací

[Traducció meua al valencià]

[AIXÍ COM S'ESCAPA LA LLENGUA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Així com s’escapa la llengua

com la sorra sota l’onada

que no recula no s’escapa

així com s’escampa la parla

com la llum de la matinada

que no diu ni tampoc parla

ni sap la llengua dels humans

així també un seu dolor

a casa a la cabana i al repòs

es van perdre sota l a boira

la casa la cabana i el repòs

endins del bosc sota la boira

hi ha alguna cosa que no va

alguna cosa torta que se’n va

així que intenta fer-se’n càrrec

alguna cosa que és en va si hi va

i prova de copsar-la

així com totes les arrels

que s’allunyen un tros i més

sempre una mica per dins més

així tot el que diu es torna vague

se’n va li fuig i és fum

s’amaga de la flama

i diu se’n va i ve com fum

com ve la pluja i se’n va

de les muntanyes a les valls

la pluja destralera

i va fent i traient tot l’aire

dels nabius i l es vespes

dels fongs i de les nespres

la pluja consentida

de trons llampants

quan diu tot el que diu

que no pot ser res més que baf

per què és per dins una fugida

que no recula

calla.

 

Albert Balasch

Això, la pedra. Últim  quadern del frau

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autor, ací

[POUS D'AIGUA CUSTODIATS...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxca)

Pous d’aigua custodiats per cossos sense ànima,

l’arma despietada —sense risc ni despesa de bales—

que impossibilita el retorn a la llar, als jocs de la vida.

 

Qui no hi beuria, si la set ferotge tenalla

una gorja esdevinguda manoll d’espant?

Com no cercar la lluna en un cove?

 

Xarruparies a glops la mar salada,

pel miratge àvid d’aigua llaminera

que mitigui una llengua condolida i aspra.

 

Mercé Estrela Tena

Milaigües

Parnass edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

FERIDES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ferides

 

Si llegir-nos idees té una dimensió militant —la paraula escrita és un acte i l’acció s’encamina a la bellesa implacable de la justícia social; si explorar-nos el cos té una dimensió aventurera —la pell és la selva, la llengua és exòtica i el desig ja no viu assetjat i es manifesta com vol; si passa això i passa allò, venir fins a tu per rentar-te les ferides del peu és una mena d’amor que té una dimensió quasi bíblica i, per això, sanguinària, revolucionària i eròtica.

 

Blanca Llum Vidal

Tan Bonica i tirana

Proa Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

L'ESTRANGER

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’estranger

Arriba l’estranger fins a les portes

de la seva ciutat, el lloc natal,

ciutat que desconeix, antiga, sempre

renovellada.

                        En el llindar, l’esfinx

pregunta, indiferent: què vols?, qui ets?

El vigilant, com un operador

matemàtic, fa borda qualsevol

demanda: el desmenjat burot reclama

un deute inexistent, que cal pagar

amb diners que no es tenen.

                                                    L’estranger

no es reconeix: té el codi i l’algoritme,

la llengua i la moneda, i tanmateix

no els sap emprar. Desemparat, respon

amb qualsevol fotesa, un balbuceig

estrany, mancat i incòmode, com un

burot de sons.

                           L’esfinx li obre el pas,

i l’estranger, desconcertat, s’endinsa

en la ciutat de cases derelictes,

on buscarà els residus del seu ésser,

les restes d’una llengua ja perduda.

Josep-Anton Fernàndez

L'estranger a casa

Edicions Proa, 2024

Més sobre l'autor, ací

PERPETUUM MOBILE

 

(Perpetuum Mobile, obra de Paulo Abrantes)

PERPETUUM MOBILE

Fixa’t, amor,

com llaurad/or

el trau del niu,

com el tresor

és fosc i riu

camp a través

i el cloroform

salivaivé.

Fixa’t, amor:

no estimes més,

dorm aléntorn,

dolsa Ama/zona,

dorm, volva, dorm,

calze moré,

i eros-i-ona

tot comtorn:

llavi uniporn

pell com a icona

fita d’escona

llengua en trastorn.

Pere Císcar

Actual

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací

RECORD DE LA BRETANYA.

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RECORD DE LA BRETANYA.

 

      Porta cors de suïcides la tarda que s’obri

a l’altra banda del cristall.

      Caminant perdut pel temps que ha fet

malbé les roses, poques coses he trobat per

guardar-hi, o no ho he sabut fer.

      D’altra manera, com havia de fer

tant de mal una copa de conyac trencada

a les quatre de la tarda?

 

      Tota la literatura que he inventat;

tots els jocs que he punxat per les parets;

jo mateix ─invent meu─, són paranys que porten

als soterranis dels jardins quan, amb l’hivern,

és arribada l’hora de tornar a llegir antics

missatges de llum.

      Rellegint-los he recordat aquell migdia,

camí de Sant Tegoneg, quan ens ens omplírem

les mans de llesques de banderes,

de cabelleres de magrana; i, desafiant la pluja,

cantàrem les nostres antigues cançons,

al davant d’uns àngels que ens estimàren

sense comprendre la nostra llengua.

 

Gaspar Jaén i Urban

Les flors de Bruc

Septimomiau, 1978

Més sobre l’autor, ací

LA PETICIÓ

 

(Imatge pròpia)

LA PETICIÓ

Enllumena l’anvers de la pedra,
la part interior de la closca,
la semiesfera oculta de l’ull.
Desentenebra tot allò
que té massa i ocupa un volum
però que no pots detectar
amb la retina.
Apropa la llanterna
al que s’escapa del rang òptic,
encén la contradicció
de tenir ulls i no veure-hi.
Clarifica allò que emet fotons
a què la nostra pupil·la no és sensible.
Deixa’m veure
el naixement de les estrelles,
l’expansió de l’univers,
la teva llengua anticipant-se a la meva.

 

Anna Gual

Les ocultacions

Proa Edicions, 2022  

Més sobre l'autora, ací i ací

[ABANS QUE LA FONT...]

(Imatge presa d'ací)

abans que la font perdés l’aigua

teixíem tots els salms

cantàvem com els avis

pledejàvem a les valls

 

parlàvem la llengua dels arbres

i escrutàvem amb les mans

núvols i cimalls

 

nuats a la terra

plens de dits sembrats

moríem dansant

 

Laia Llobera

Boscana

LLeonar Muntaner Editor, 2018

Més sobre l'autora, ací i ací

TOCAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)

TOCAR

Va tocar la meva cama amb el tacte de l’herba mullada quan passeges pels camps. Se m’enredà als cabells i m’entrà dins l’organisme amb l’aire de les muntanyes que es dirigeix cap a mar. 

No era negra, era daurada i tenia color rosa. Les seves mans, ansioses com les del nounat, ho volien tot. S’abocà al meu pit i li vaig donar la meva llet fosca. 

Perquè les seves paraules eren el cordó umbilical que penjà de la meva boca.

Perquè la seva no veu era la meva llengua futura. 

A cap fill alletaré amb més tristesa, amb més ànsia.

Dolors Miquel

El guant de plàstic rosa

Edicions 62, 2016

Més sobre l'autora, ací

NAAJIL A PIXAN / LA CASA DE LA TEUA ÀNIMA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NAAJIL A PIXAN

A t’aane’ un naajil a pixan,
tumen ti’ kuxa’an a laats’ilo’ob.
Ti’e úuchben xa’anilnaj,
ti’ tu’ux ku k’a’ajsaj a kajtalil,
ti’ ku p’aatal t’aan.

Le béetike’
ma’ a wok’ol u kiimil a wíinklil,
mix a wok’ol a kiimil a pixan;
a wíinklile’,
máantats’ ku p’aatal ich u yich a páalal;
a pixane’
máantats’ ku léembal ti’ u yich xuxil eek’ob.

***

LA CASA DE TU ALMA

Tu idioma es la casa de tu alma.
Ahí viven tus padres y tus abuelos.
En esa casa milenaria,
hogar de tus recuerdos,
permanece tu palabra.

Por eso,
no llores la muerte de tu cuerpo,
ni llores la muerte de tu alma;
tu cuerpo,
permanece en el rostro de tus hijos,
tu alma,
eternece en el fulgor de las estrellas.

***

LA CASA DE LA TEUA ÀNIMA

La teua llengua és la casa de la teua ànima.

Ací viuen els teus pares i els teus avis.

En aquesta casa mil·lenària,

llar dels teus records,

roman la teua paraula.

Per això,

no plores la mort del teu cos,

ni plores la mort de la teua ànima;

el teu cos,

roman a la cara dels teus fills,

la teua ànima,

es fa eterna en el fulgor de les estreles.

Jorge Cocom Pech

Més sobre l'autor, ací

[poeta de llengua maia]

[Traducció al català feta pr mi a partir de traducció al castellà feta pel Festival de Poesia de Medellín]

LENGUA / LLENGUA

(Dona etíop. Foto d'Ana Martínez Climent presa del seu mur de facebook)

LENGUA

Si ya la lengua no es mi patria

ni en la patria se habla la lengua que yo entiendo,

hoy hablo en persa

bajo un sol iraní,

con secos labios de mujer etíope

y gesto sosegado de birmana.

---

LLENGUA

Si ja la llengua no és la meua pàtria

ni en la pàtria es parla la llengua que jo entenc,

Hui parle en persa

sota un sol iranià,

amb secs llavis de dona etíop

i gest assossegat de birmana.

Irela Casañas

Inèdit

Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció pròpia]