SOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Somni

 

He vist com caminava per la boira. 
El sol s’havia post sobre l’infant. 
Ell no sabia encara quin camí 
l’emportava, a quin lloc abandonat. 
Per la nit, cap estrella traspuntava 
entre els núvols plomissos i aturats. 
Cada cop més, l’infant s’esgarriava, 
però sempre seguia més avant. 
Cremaven en la neu unes petjades, 
com fil de llum sobre vellut nacrat. 
Semblava aquell infant una atzarosa 
barca, perduda enmig de l’oceà. 
Només la neu i el gel vestia els arbres 
del somni on s’ha perdut aquell infant. 
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren 
i brillen amb bellesa extravagant. 

 

Joan Mahiques Climent

Pedra foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans    

Documenta Balear, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací

[ADELERADES DE DESIG,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Adelerades de desig,
juntes, inventem noves cal·ligrafies
que esgrafiem amb mots i brases a la pell,
illa de flames,
festí de boires enceses.
Sobre les teulades ixen síl·labes d'aigua i foc
i fumegen frases de dolços fonemes
que els núvols lletregen.
El vent passeja onejant
per ciutats i camps la banderola,
diccionaris ignots,
mots rebels, mots afins, mots memòria.
I és així com, per fi, esdevenim visibles al món:

Per l'alfabet de l'amor.

 

Nora Albert

Mots i brases

Ed. Brosquil, 2004

Més sobre l’autora, ací i ací

[ASSAGE EN L'ARENA ESBOSSOS I COLORS...]

(Imatge pròpia)

assage en l'arena esbossos i colors:
la primera llum de la lluna, crua i temorenca, 
acaricia les ondulacions tímides de les ones, 
subtils reflexos que embolcallen 
a mirada malva d'una mar 
picotejada per peixets esblaimats 
que neden talment confiats.
enllà, l’horitzó està pintat 
per les traçades de la grisalla 
que va dipositant el capvespre 
allunyat del soroll dels núvols. 
m’assec en l'arena i torne a mirar la mar.
com un xiquet bocabadat, m'encise perseguint 
els geps de les onades prenyades d'oxigen 
que arriben fins la a platja
les quals fan desaparéixer les sendes 
que els crancs hi dibuixaren 
fins que s'esgoten, tèbies i dòcils, 
abans de fregar-me els peus.
em queda capficat i naufragat, no sé per què, 
pensant en l'última onada prenyada d'oxigen 
que arribarà abans de la calma que arrossegarà
l’adveniment de la derrota muscular.
m'alce i me'n vaig: núvols de marbre 

tapen l'aureola de la lluna.

Hermini Pérez

Més sobre l'autor, ací