EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Meseguer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Meseguer. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de juny del 2014

VERSOS DE L'ABSÈNCIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Als poetes

Visita tothora la pena el meu casal,
la pena més grisa, la més alta muntanya.
El gris de la gran boira fosca, l'enyor
del somni més blau, l'absència dels seus ulls.
La nit envejosa i cruel es fa més negra,
la lluna minvant ja no em vol parlar d'ella.
No sé què faré, si el temps no em duu l'estel
del seu cos puríssim, el seu somriure blanc.

Lluís Meseguer
Les veus del vent
Diputació de Castelló, 1984
Més sobre l'autor, ací.

dissabte, 21 d’agost del 2010

DEDICATÒRIES

Què escriuen els autors quan dediquen les seues obres? Pense que alguns es limitaran a escriure una curta frase sense cap compromís, de l’estil de “Amb afecte”; altres vegades faran al•lusió al nom del lector o lectora, “A Joana amb…”; altres intentaran escriure quelcom més concret, “Que la lectura d’aquest llibre siga…”.
He buscat entre els meus llibres i he trobat aquestes dos dedicatòries ben distintes. Una d’un narrador: Fernando Sánchez Dragó i altra d’un poeta: Lluís Meseguer.
F.S. Dragó, novel•lista conegut, em va signar un exemplar de la seua obra “Las fuentes del Nilo” en 1986. Vaig demanar-li que escriguera quelcom sobre ell mateix: em va escriure el següent:
(Dedicatòria de Fernando Sánchez Dragó)
“ ¿Una definición? Bueno... Soy (o me creo) un guerrero, es decir, un hombre que nunca teme abandonar una posición conquistada porque está convencido de que pronto conquistará otra mejor”.

Lluís Meseguer no és un poeta molt conegut (només ha escrit dos llibres de poemes), és catedràtic d’universitat i acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Amb motiu de la publicació del seu primer llibre de poesia, “Les veus del vent”, en 1986, va escriure aquesta dedicatòria a la meua dona:

(Dedicatòria de Lluís Meseguer)
“Per a tu, Pepa, en nom de belles hores, pel llibre-vida que escrius com una dansa de tenebres. Perquè al teu camí les pedres es facen esperances, la pols, horitzons i les flors, aventures del desig”.

Sens dubte prefereix la segona dedicatòria plena de generositat en els sentiments, proximitat i poesia front la primera plena d’egolatria i de prepotència.
I vosaltres?