[...VAIG OBRIR LA MIRADA...]

 

(imatge no identificada presa de la xarxa)

...vaig obrir la mirada àmplia

a l’epidermis de vent i horitzó

 

rere meu arraps i mossecs

ençà i enllà

 

destrosses a l’engròs

naufragis d’esperit aclaparadors

 

enfangada empegueïda apocada

ànima de càntir llengua de fang

 

aspra i voraç

vaig emmudir furient

 

astorada

davant tanta desfeta...

 

Mercé Estrela

Llengua de fang

Bromera Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

OBSOLESCÈNCIA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

(obsolescència)

 

el que és més greu de tot

                                             és adonar-te  

de com els òrgans més essencials

i vitals

             van

                      inexorablement

l’un rere l’altre

                            deteriorant-se

i constatar

                    que ja no pots pas fer-hi

res

       rentadora

                          refrigerador

rentavaixelles

                           i que res no pot

ja res no pot

                        aturar la desfeta

 

Carles M. Sanuy

Les despulles

Editorial Fonoll, 2025

Més sobre l’autor, ací

POEMA AMB DATA: 25 D'ABRIL

(Cartell del disc d'Al Tall "Quan el mal ve d'Almansa" de Manuel Boix)

25 D'ABRIL

En qualsevol circumstància, la resolució del jurat serà inapel·lable. Un cavall renillava. No. Un cavall no. Milers de cavalls renillaven tots alhora mentre els genets queien a balquena. Hi ha quatre punts cardinals i estaven tots quatre encerclats. Hi havia un cel immens però ningú no el podia mirar. En qualsevol circumstància, la resolució del jurat serà inapel·lable. Els gossos feren un excel·lent àpat mentre se'n fotien de l'axioma.

Nel·lo Navarro

Vint-i-una notes sobre la taula

Ed. Columna, 1997

Més sobre l'autor, ací

NOU POEMA AMB DATA: 31 DE MARÇ

(Estany de Nules. Imatge pròpia)

31 DE MARÇ

I així envoltem el nostre rostre present d’un gran buit

On patim com a pèrdua allò que un dia rebutjàrem

Robert Cortell

En aquells dies la panxa del temps

criava àlbers en les comissures

d’un país perplex de llavis i verds.

Les ciutats s’anomenaven com tu.

Hi havia abrils als terrats de l’aire,

versos vius als pitxers de les hores,

pluja als carrers dels setze anys i onades,

freixes antics en els paisatges d’aigua,

l’alegria de rentar el silenci

i garbells de mar respirant la sal.

Ara ho dic i recorde els budells

d’una alba eterna partida de foc,

ara que he conegut la cendra trista

i els pel·lícans fan ombres de fum.

(La desfeta és un desert de clepsidres,

certs incendis en els boscos de la carn,

la consumació del desdesig.)

Marisol González Felip

Inèdit

UMATILLA VALLEY

(Imatge presa d'ací)

UMATILLA VALLEY

el sol marcit d'agost

                                 s'acarcanya a la terra rogenca

i els búfals emigraren ja fa temps cap al nord

beus tristes membrances d’innombrables derrotes

camins petjats abans

per àgils cavallers de pells lluents

moren als horitzons de la massacre

i tu germà t'aixeques amb sang de rituals antics a la memòria

i tu germà t'aixeques

senyor de plors i dol i de venjança

t'aixeques sobre els morts i la desfeta

sobre el límit darrer de les paraules

i alces preguntes roges

cremes naus d'impotència

balles tot sol la dansa de les àguiles

i moren als teus camps

les enreixades flors d'andré breton

Jaume Pérez Montaner

Geografies de l'oblit

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací

POEMA AMB DATA (CII): 31 DE MARÇ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

31 DE MARÇ

I així envoltem el nostre rostre present d’un gran buit

On patim com a pèrdua allò que un dia rebutjàrem

Robert Cortell

En aquells dies la panxa del temps

criava àlbers en les comissures

d’un país perplex de llavis i verds.

Les ciutats s’anomenaven com tu.

Hi havia abrils als terrats de l’aire,

versos vius als pitxers de les hores,

pluja als carrers dels setze anys i onades,

freixes antics en els paisatges d’aigua,

l’alegria de rentar el silenci

i garbells de mar respirant la sal.

Ara ho dic i recorde els budells

d’una alba eterna partida de foc,

ara que he conegut la cendra trista

i els pel·lícans fan ombres de fum.

(La desfeta és un desert de clepsidres,

certs incendis en els boscos de la carn,

la consumació del desdesig.)

Marisol González Felip

Inèdit

XERIC

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

XERIC

Ningú no ho sap, i els límits de les hores 
t’inviten inclements a la desfeta 
que duus clavada amb fel al moll dels ossos. 
Ningú no ho sap, ningú, i aquest silenci... 
Els rostolls et travessen l’espinada 
i amb un vencill t’has fet un nus al sexe 
perquè resti en somort. Sents les cigales? 
Xerriquen, xerrotegen i s’esbafen 
bo i mirant-te, tot nu. Quin espectacle! 
Verolarà el raïm i seràs lluny, 
es vinclarà el sarment curull de fruit 
i no hi seràs. Les figues coll de dama 
esperaran, estoiques, les formigues 
i els ametllers s’esqueixaran de branques. 
La casa del teu pare, la masia, 
ja no s’adorm amb tu. Vols que ho escampi 
a tots els vents? Aquesta malifeta 
et cremarà per dins per anys que visquis. 
Que malparit. Fins els gripaus et fugen. 

Josep Fàbrega Selva

Sense bitllet de tornada

Pagès Editors, 2015

Més sobre l'autor, ací

GEOGRAFIES DE L'OBLIT

El passat dimecres 4 de desembre, editat per Germania, va ser presentat l'últim llibre de Jaume Pérez Montaner a Ca Revolta, Geografies de l'oblit. El poemari està estructurat en tres parts, dos de les quals són una mena d'antologia i la tercera conté poemes nous. Ací presente un dels poemes del llibre.

(L'autor llegint el poema. Foto Ca Revolta)

(Imatge de la samarreta de Poesia per la revolta, amb disseny de Brainy Monkey)

Qui no ha begut la suor de les mans renegrides

mai no serà dels nostres.
Qui no ha sentit la fredor de la desfeta
no podrà dir-se humà.

No és un assumpte meu que vaig entre anemones,
tan antic jo com elles, tan humil,
entre la pols daurada dels camins,
entre matolls i aromes de capvespre.
A l’ombra renovada del pi ver
la pinassa de coure ens era el llit perfecte.
I en les nits dels carbons mig apagats
atiàvem els focs amb tremolosos dits
i apuntava el desig entre les brases,
com un triomf de mirades enceses,
de generoses i absolutes mans.

Jaume Pérez Montaner,

Geografies de l'oblit

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací.