SILENCI!

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SILENCI!

 

tornà a fingir

era el de sempre

l’eterna estació

allò de morir

amb un pam de nassos

amb els semàfors –de sempre– en roig

fingir

 

s’aturà sobtadament

l’auditori no es va sorprendre

són coses que passen o que no

estaran disposats a prendre l’odi

en la versió adient

una gota –i continuava– un glop

un deix de reflux

i fum d’incendi

el dia comença amb la desfeta

ara era la cambra

un nus distret com per dibuixar-lo

i els fets se seguiren

–no diran que no respectem les idees–

i sort –quina!– d’ésser vius

i de tindre

el dignissím

el més exemplar i grat i eminent

dret històric

de callar la veu, com qui només calla

i fins i tot se sap negar

aquest silenci obligatori

 

Alfons Navarret

Un bell cadàver barroc a l’avinguda deserta

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

FOC MORT

 

(Imatge pròpia)

FOC MORT

 

Com arribar a l’incendi pur

de cap aurora, si només

erro cansat, per un excés

de roca estèril, dins l’obscur?

No hi ha cap alba en el futur

ni cap estrella en el record,

enmig del vent crepuscular;

sóc en la terra del foc mort,

cercant només el mar, el mar.

 

Joan Vinyoli

El callat

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autor, ací

FÈNIX

(Imatge de Francisco Agraz)

Fènix

Anireu a buscar un altre incendi fenici per adaptar el solipsisme dels morts que s’agiten a l’àgora sorda del pou. Només així, del foc, les ales vives d’aquests plagis de cadàver tornaran a deglutir la cendra d’aigua que ennuegui amb nova veu les parets pedra del forat. Només no-res, a queixalades, pot obrir l’àmbit d’un nou tot on l’aire absenti la incansable persistència de la mandra neuronal.

 

Marc Romera

La nosa

Pro Edicions, 2014

Més sobre l'autor, ací

MARXA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MARXA

 

Se’m coagula el vers al llagrimall,

veremo el teu record. On ets?

Enllà d’aquests polígons, crit de mort,

d’aquest no-res, d’aquest martiri, d’aquest no viure,

on ets?

I la nostra penitència de l’incògnit, i els teus ulls.

l teu silenci.

Proposo destruir el meu rostre,

mutilar-me la pàtria,

ofegar la paraula,

l’incendi.

Recull el meu cos. Lapida’m el desig.

Marxa.

Andrea Ambatlle Peña

El coàgul

Viena Edicions, 2020

Més sobre l'autora, ací

MAUSOLEU

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

MAUSOLEU

Ignorem cada parla i cada greny.

Els pins són un incendi que ens fa humils

a l’hora altiva dels estius que ens corquen.

Només puc dir-te l’ombra si el migdia

allibera cels i ànimes que cauen

damunt la brolla eixuta de ponent.

Quin do t’abriva el dol, quan tems la fi?

El teu cor és la màscara dels somnis.

Tots els déus són apòstates de mi.

Lluís Calvo

L'espai profund

Edicions Proa, 2020

Més sobre l'autor, ací