Així com s’escapa la llengua
com la sorra sota l’onada
que no recula no s’escapa
així com s’escampa la parla
com la llum de la matinada
que no diu ni tampoc parla
ni sap la llengua dels humans
així també un seu dolor
a casa a la cabana i al repòs
es van perdre sota l a boira
la casa la cabana i el repòs
endins del bosc sota la boira
hi ha alguna cosa que no va
alguna cosa torta que se’n va
així que intenta fer-se’n càrrec
alguna cosa que és en va si hi va
i prova de copsar-la
així com totes les arrels
que s’allunyen un tros i més
sempre una mica per dins més
així tot el que diu es torna vague
se’n va li fuig i és fum
s’amaga de la flama
i diu se’n va i ve com fum
com ve la pluja i se’n va
de les muntanyes a les valls
la pluja destralera
i va fent i traient tot l’aire
dels nabius i l es vespes
dels fongs i de les nespres
la pluja consentida
de trons llampants
quan diu tot el que diu
que no pot ser res més que baf
per què és per dins una fugida
que no recula
calla.
Això, la pedra. Últim quadern del frau
Edicions 62, 2026
Més sobre l’autor, ací
Entrades
