PERQUÈ ÉS ALTA I ESVELTA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Perquè és alta i esvelta
tota es sap estremir.
Si els cabells li penjaven
com el fruit del raïm
pels clotets de la sina
s'hi perdien gotims!

-Més avall si arribaven
floria l'omelic.

Joan Salvat-Papasseit

El poema de la rosa als llavis

Les eines, 2010

RAILS I MÉS RAILS

(Fotomuntatge propi fet a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)

rails i més rails

-i més rails          

                i més rails-

(la xemeneia fa el seu nom blanc                       

                                   en marxa)

jo resto pres per la xarxa dels rails:

cor i desig com unes mans lligades

(si xiula fort            

                  penso que m'ha cridat)

-perquè enyora l'amant

i jo l'amor del cos

                i el de l'amor només de l'estimada

i ara imagino

el seu bes i el seu braç

i és sols l'agulla dels rails

                                       i la màquina

MÉS RAILS QUE VOLS D'OCELL

     LA MATINADA CLARA

 Joan Salvat-Papasseit

El poema de la rosa als llavis

Educaula, 2010

NADAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                                        A Emili Badiella
Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

que l'empedrat recolza

i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat

Els de casa a la cuina

prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall

Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes

i ja enyoren demà

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som-

Jesús ja serà nat

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar

Joan Salvat-Papasseit

L'irradiador del port i les gavines

DONA'M LA MÀ - J. SALVAT-PAPASSEIT / OVIDI MONTLLOR

DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                                           bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
                                  miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.


Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu


ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.


Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                                          bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.