No desapareix, només es transforma.
En una orquídia, en un escuradents.
En coses ridícules que no s’hi assemblen.
En una tristesa que ve com un mareig,
en el rostre d’algú que renta els vidres d’un Volkswagen.
En la capa de gel que va cobrint
el mar i el vaixell on li tenies una cambra
guardada. Tot i així, no desapareix,
només es transforma,
és a dir, que potser no mor.
Dos viatges
Edicions del
Buc, 2020
Més sobre l’autora,
ací
L’any passat vaig prometre
de no tornar a morir
en les mateixes dates, la tardor
que mena l’aire fred
i empareda el portal del paradís.
Enguany he decidit
plantar-li cara amb noves estratègies:
els sards i les oblades són més grossos
quan l’aigua esdevé freda
i a la cala ningú no et desbarata
el blau monòleg de la solitud.
També el fred contribuirà sens dubte
a aquest recolliment, a aquest silenci
que exigeixen les muses
per comparèixer i dur la màgia
inexplicable de la creació.
La vida al paradís té els seus problemes:
tanta felicitat
esmussa les neurones del cervell
i tal vegada tenen
raó els desenganyats: algunes cambres
de l’ànima sols s’obren
amb les claus oxidades del dolor.
Però jo vaig prometre no morir
i les meves paraules no duran
cap pàtina de boira o de tristesa.
Seré aquesta tardor
el poeta del goig i l’alegria:
cantaré el salm del tord, la llar del foc,
els lents rissos del fum damunt el prat
acolorit d’argent amb la rosada.
I espantaré a pedrades el drapaire
avar i taciturn que, com cada any,
devers aquestes dates puja lentament
pel caminal estret que mena a casa,
i em demana aixopluc amb arts indignes
perquè me’n compadeixi:
un lloc a casa teva que és tan gran,
un racó qualsevol per al meu jaç,
sols uns mesos per no morir de fred,
tu que tens tants possibles i que pots...
Passa el mateix cada any: no puc negar-m’hi,
i en haver-se instal·lat tot m’ho trastoca.
Es torna peresós i malfeiner.
Desordenat, xerraire, només pensa
a beure i a menjar i a discutir
amb mi per matar el temps
fins que guaiti al portal un altre cop
el rostre de la nova primavera.
És pessimista i solitari.
Desenganyat de tot, no creu en res,
i se’n riu, de les meves esperances.
Només calen uns dies de mal temps,
sense poder sortir,
i jo ja sóc com ell. Ningú no sap
que a casa, hi vivim dos. De cap manera
no em visiten les muses, i els amics
no tornen perquè pensen que a l’hiverna
ell i jo som la mateixa persona.
Amb un mapa del tresor
El Gall editor, 2010
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ÒRBITES EN SINCRONIA
¿Qui és aquest vell que veus en el mirall
i no et diu res de qui va ser perquè
s’ha oblidat, fins i tot, de la tristesa,
ni aquests llavis cansats de tant besar
només la icona d’un amor benigne,
ni l’última claror de cap al tard,
ara que sents com va marxant la vida?
¿Qui és aquest vell de rostre inconegut
amb faccions d’una mort massa propera,
el sobirà monarca de les flors
que es van marcint al centre del nou dia?
¿Qui l’home d’aquest temps que sempre et buida
de tot l'enyor que havies pressentit?
Cal que tanquis ja el llibre i cada pàgina
amb un vers infinit, profund, subtil
com la imatge del vell que veus, decrèpita,
en el fons del mirall que ara contemples
i que saps que, malgrat l’engany de viure,
des de l’inici ja va ser la teva.
Òrbites en sincronia
Edicions del Sud, 2020
Més sobre l'autor, ací
Si una tarda
plou la tristesa i lluen
sota el baf
les carrosseries dels
cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i
el fàstic
de la ciutat humida; si
una tarda
un surt cansat de fer
feina i plou,
i plou la tristesa i plou
tant que els cecs
s’arrufen sota els
portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els
ulls de les nines
boges, els ulls de les
nines lletges!
La letargia, la tarda, la
pluja, la pena,
l’esfondrament general,
el neguen tant a un, que
un s’aferra,
a on sigui, a una cançoneta
grisa i d’amor,
brufada d’esperit.
Una bella història
Edicions 62, 2023
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Au sud de Tombouctou
Entre les maisons et les rues de sables
Il ne reste plus qu'un cimetière
Aucune inscription
Rien qui ne remémore ces années
L’oubli est notre épitaphe
Et pourtant nous avons existé
Nous étions des ombres aux lèvres sèches
Des ombres aux lèvres sèches
Nous déambulions par la ville
Et personne ne nous voyait
Ces années existèrent
J'en suis un témoin.
---
Al sud de Timbuctú
Entre les cases i els carrers de sorra
Només queda un cementiri
Cap inscripció
Res que recordi aquells anys
L’oblit és el nostre epitafi
I tanmateix existíem
Érem ombres amb els llavis secs
Ombres amb els llavis secs
Deambulàvem per la ciutat
I ningú no ens veia
Aquells anys van existir
En soc un testimoni.
Sahel
Fondo Kati / Edicions del Genal, 2017
[Traducció al català feta per mi]
Cada dia cau un amic en la impietat,
l’incineren i en quaranta dies
lliuraran les cendres a la família.
M’afaito sol en la decrepitud del pis
abassegador que només em rescata
quan dius «hola» i apareixes
entre ombres del búnquer domèstic
amb l’aroma desitjada dels plats.
Els clarinets de l’amic sonen llunyans,
«postindustrials» van dir,
com un ferit a la pota ranca
després del bombardeig
i el fred primaveral que s’alterna
amb el plugim interminable
que em fa desitjar-te més.
Quan eres a la residència de Lesseps,
cada tarda el treia a passejar
perquè només podia sortir amb el meu DNI.
La tarda que et vaig llegir la bonaventura
et vaig advertir del perill:
sortir, oblidar-se’n i ficar-se en embolics i addiccions,
el passadís estret era un penya-segat
on no pots badar
ni amb un estrafolari punt final
Tot passarà també com la tempesta,
vides fugisseres entre els escamots de la mort,
setge intensiu, pudor de sirenes
a cada moment.
Una mort sobtada és un eufemisme mal resolt.
Som al cim de l’epidèmia,
penso reiteradament en tu.
Penso reiteradament en tu,
penso reiteradament en tu,
fins i tot quan em tallo.
L'amor com a pena capital. Antologia poètica.
Pagès Editors, 2021
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
