LE PROMENEUR

(Imatge pròpia)

 

LE PROMENEUR

 

Aquella foscor dolça que t’empara l’ull.
I mires benigne l’engany que et sembra
astorat,
davant l’escorça del dia que passa
com una serp en temps de muda.
Pell morta.
T’enginyes una ullada que saps externa
i t’empeltes els gestos de fuga altiva.

A la plaça t’han vist passar incert,
estampa del furtiu que sap dreceres.

 

Sebastià Perelló

La set

El Gall Editor, 2007

Més sobre l'autor, ací

 

 

[POEMA AMB DATA CXI: POESIA MUNDANA]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POESIA MUNDANA

21 giugno 1962

Lavoro tutto il giorno come un monaco
e la notte in giro, come un gattaccio
in cerca d’amore… Farò proposta
alla Curia d’esser fatto santo.
Rispondo infatti alla mistificazione
con la mitezza. Guardo con l’occhio
d’un’immagine gli addetti al linciaggio.
Osservo me stesso massacrato col sereno
coraggio d’uno scenziato. Sembro
provare odio, e invece scrivo
dei versi pieni di puntuale amore.
Studio la perfidia come un fenomeno
fatale, quasi non ne fossi oggetto.
Ho pietà per i giovani fascisti,
e ai vecchi, che considero forme
del più orribile male, oppongo
solo la violenza della ragione.
Passivo come un uccello che vede
tutto, volando, e si porta in cuore
nel volo in cielo la coscienza
che non perdona.

---

POESIA MUNDANA

21 de juny de 1962

Treballe tot el dia com un monjo

i a la nit done voltes, com un gat vell

a la recerca d'amo... Proposaré

a la Cúria que em faça sant.

A l'engany, de fet, responc

amb la mansuetud. Com miren les imatges

mire jo els addictes al linxament.

Amb el seré valor d'un científic

m’observe a mi mateix massacrat. Sembla

que odie i, en canvi, escric

versos plens d'amor precís.

Estudie la perfídia com un fenomen

fatal, com si mancara d'objecte.

Tinc pietat dels joves feixistes

i per als vells no dispose

d'una altra cosa que la violència de la raó.

Passiu com un ocell que, volant,

tot ho veu i en el seu cor es porta

al cel la consciència

que no perdona.

Pier Paolo Pasolini

Poesia in forma di rosa

Ed. Garzanti, 1964

Més sobre l'autor, ací i ací

[L'ESCUMA DE LA COPA...]

(Imatge: Kyoshino/Getty)

L’escuma de la copa: 
una veritat efervescent 
que s’apaga de sobte 
dins el vidre. 
Com la mar calma 
en la nit negra 
que tanca l’esclat 
de l’estiu il·lusori. 
El color de les tovalles: 
un blanc efímer 
de llunes de gotes 
de cava i de sang. 
A cada aniversari 
envelleix un engany.

M. Carme Rafecas

Blanc breu

Ed. Bromera, 2018

Més sobre l'autora, ací

JUGANDO CON LOS COMETAS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

JUGANDO CON LOS COMETAS

                 Cuántas gentes corren tras la riqueza sin tomar reposo.
                 Toda la noche hacen sus cuentas, por el día galopan.
                 La vida pasan en un anhelo constante, lleno de fatigas.
                 No saben que sobre el techo de sus casas el cielo es azul.

                          Tai Fu Ku
                          (Siglo XIII) 

Nos aconsejó el Maestro: 
—Para saber cuál de vuestros conocidos es un hombre vulgar, 
dispuesto a todas las traiciones, 
                                                apto para lo más banal,
basta que le miréis a los ojos 
cuando entre en vuestra casa. 
Si solamente sabe alabar la extensión del huerto, 
del dinero que os producirá la cosecha, 
si contempla con envidia los árboles plantados en el jardín y no 
sabe pararse un instante
a escuchar el canto de los pájaros. 
O no adivina la felicidad que anida en vuestros hijos 
jugando con los cometas,
                                   id con sumo cuidado: 
éste es un hombre vulgar 
que os puede vender por un módico precio. 
Tan sólo sabe captar el exterior de las cosas, 
nunca la profundidad del corazón.

Miquel López Crespí

Grietas en el mármol

Ajuntament de València, 1994

Més sobre l'autor, ací