EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Foguera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Foguera. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de maig del 2021

TU JA HO SABIES

Hui Olga Xirinacs compleix 85 anys i 85 llibres. Celebrem-ho!!!

(Collage d'Olga Xirinacs)

TU JA HO SABIES

 

Ja ho sabies, que de palaus ja no en tenia

i ni salons ni tapissos retindrien la teva ombra.

Ni jardins amb majordoms, ni donzelles

que et raspallessin els cabells sedosos;

només les meves mans, i per tu ja eren massa.

Només paraules, i les hauries esborrat.

Quedava la profunditat de la tarda

quan pren color de foguera extingida

i les brases del jardí són sang a les copes.

Teníem copes venecianes i milers de llibres,

serveis de plata i aparadors de vori,

de tot això hi havia, les flors no s’acabaven.

Però el sol ja es ponia.


Olga Xirinacs

Una bomba al jardí

Stonberg Editorial, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací

dijous, 4 de març del 2021

[EL TEMPS HA VINGUT...]

(Imatge pròpia)

El temps ha vingut d'aigües ensopides.

calfred del vent arrossegant silenci.

S'atura I’aire amb batec vigilant.

Preludi de dansa, la cendra viva:

porta la nit inici de foguera.

Anna Montero
Polsim de lluna
Victor Orenga, edicions, 1983
Més sobre l'autora, ací

divendres, 5 de juny del 2020

UNA CEBA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
UNA CEBA

Darrerament
a la nit
té una ceba al cap
que a les tres la desperta
i fins a les cinc
no la deixa dormir
deixarà que creixi
i per la revetlla de Sant Joan
a la foguera
l'escalivarà.

Rosa Grau Roig
Del carrer estant
Viena Edicions, 2020
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 30 de novembre del 2019

FOGUERA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
FOGUERA

Mentre s’escampa la música
per la solitud de la cambra,
encens la foguera dels records,
on cremen les màscares
lluminoses de la joventut.

Però saps que no pots caure
en les xarxes de la nostàlgia,
perquè els records no són la vida
ni deturen el treball perenne de la mort.

I així insisteixes en els mots,
en dibuixar flors nòmades
sobre l’esquena nua
de la pell de qui estimes,
per transformar la vida
en un concert de llavis
i de somnis contra el dolor.

Quan escriure és el refilar nocturn
d’un ocell enxampat
en el parany de la nit esquerpa.

Francesc Rodrigo
Alfabet de desig
Editorial Bromera, 2015
Més sobre l'autor, ací